Artur Fischer

Plantilla:Infotaula personaArtur Fischer
Biografia
Naixement31 desembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Waldachtal (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Waldachtal (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, inventor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFischerwerke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKlaus Fischer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Artur Fischer (Waldachtal, 31 de desembre de 1919 - Waldachtal, 27 de gener de 2016) fou un inventor i empresari alemany. Amb unes 2.252 patents i models d’utilitat a tot el món, Fischer figura entre els inventors més productius del segle xx.[1] El 1958 va llançar al mercat el famós cargol-taco de plàstic S-Dübel i el 1965 el sistema de construcció fischertechnik.[2]

Biografia

Artur Fischer fou el fill gran del sastre Georg Fischer i de Pauline Fischer. De 1930 a 1933 assistí a l’escola «Realschule» de Dornstetten i posteriorment realitzà un aprenentatge de fuster o mecànic de serralleria a Stuttgart.[3] Durant la Segona Guerra Mundial feu servei com a mecànic d’avions al front i afirmà haver sortit del «Kessel de Stalingrad» en l’últim avió.[3] Posteriorment fou presoner de guerra al Regne Unit i retornà a Alemanya al febrer de 1946.[2]

El 27 de maig de 1947 es casà amb Rita Gonser (1925–2013).[4] L’any 1948 fundà un taller unipersonal a Hörschweiler, que va evolucionar fins a convertir-se en la companyia familiar «Fischerwerke».[2]

Invencions

Artur Fischer destacà com un dels inventors més prolífics del món. Fins a finals de 2013 havia registrat 1.136 patents i models d’utilitat, amb 570 atorgats només a Alemanya.[5] Està per tant al costat d’altres grans com Thomas Alva Edison.[6]

Entre les seves invencions més conegudes:

  • El cargol-taco de plàstic (S-taco) llançat el 1958.[2]
  • El sistema de construcció «fischertechnik» llançat el 1965.[2]
  • Un dispositiu de flaix per a càmeres amb disparador sincronitzat, desenvolupat el 1949.[2]
  • Implantes per a la fixació de fractures òssies, cap al 1970.[2]
  • El sistema de joc creatiu «fischer TiP», fet de midó de patata i colorants alimentaris, desenvolupat el 1998.[2]

Presència a Catalunya

La filial espanyola del grup Fischer, «Fischer Ibérica S.A.U.», té la seva seu a la localitat de Mont-roig del Camp (Tarragona), al carrer Klaus Fischer, 1 – 43300 Mont-roig del Camp.[7] Aquesta fàbrica representa la presència industrial de la Companyia Fischer a Catalunya i ha contribuït a la internacionalització del grup alemany en el sector de sistemes de subjecció i materials de construcció.[8]

Reconeixements seleccionats

  • Creu Federal de la República d’Alemanya, banda (1968)
  • Doctor honoris causa per la Universitat de Gießen (1976)
  • Creu Federal de la República d’Alemanya 1a classe (1977)
  • Medalla al Mèrit del Land de Baden-Württemberg (1980)
  • Medalla Rudolf Diesel (1986)
  • Anell «Werner-von-Siemens» (1990)[9]
  • Gran Creu de Mèrit de la República Federal d’Alemanya (15 juliol 1991)
  • Gran Creu de Mèrit amb Estrella (17 desembre 1999)
  • Gran Creu de Mèrit amb Estrella i Banda (4 octubre 2006)
  • Premi Alemany de Fundadors – Categoria Obra de Vida (2009)
  • Premi Europeu de l’Inventor – Categoria Obra de Vida (2014)[5]

Referències

  1. ↑ Volker Steinmaier: «100. Geburtstag von Artur Fischer». En: Deutscher Gründerpreis, 2009.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 Wolfgang Pott: «Zum Tode von Prof. Artur Fischer». Unternehmensgruppe Fischer, 29 gener 2016.
  3. 1 2 Jan Sellner: «Zum Tod von Artur Fischer. Ein Leben voller Einfälle». Stuttgarter Nachrichten, 29 gener 2016.
  4. ↑ «Rita Fischer». Schwarzwälder Bote, agost 2013.
  5. 1 2 Peter Koller: «Europäischer Erfinderpreis. Technik-Oscar für die Erfinderlegende Artur Fischer». Elektronikpraxis, 17 juny 2014.
  6. ↑ Peter Ackermann: «Was die Welt zusammenhält». NZZ Folio, maig 2009.
  7. ↑ «Fischer Ibérica». UNEF, consulta 2025.
  8. ↑ «Fischer Ibérica celebra el seu 60 aniversari». Aselec, 12 juliol 2022.
  9. ↑ «Werner-von-Siemens-Ring 1990 geht an Artur Fischer». Stiftung Werner-von-Siemens-Ring.

Enllaços externs