Arturo Torró Chisvert

Plantilla:Infotaula personaArturo Torró Chisvert
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata
l'Alcúdia (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 2025 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Xeresa (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Gandia
11 juny 2011 – 13 juny 2015
← José Manuel Orengo Pastor – Diana Morant Ripoll → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Facebook: ArturoTorro X: arturotorro Instagram: arturotorro LinkedIn: arturotorrochisvert Youtube (canal): UCDu8A_XKltJwfZWVbmEN6zg Pinterest: arturotorro Modifica el valor a Wikidata

Arturo Torró Chisvert (l'Alcúdia, 12 de gener de 1963 - Xeresa, 19 de febrer de 2025) va ser un polític i empresari valencià, alcalde de Gandia des de 2011 fins a l'any 2015 i president del Partit Popular de Gandia des de 2010 fins a 2016.[1]

Biografia

Vida primerenca

Arturo Torró va nàixer a l'Alcúdia el 12 de gener de 1963 al si d'una família en el que era el major de dos germans. Va cursar els seus primers estudis al Col·legi dels Germans Maristes d'Algemesí i es va formar com a òptic optometrista a la Universitat d'Alacant. Més endavant, es va traslladar al Canadà on va estudiar a l'Institut Nazareth et Louis Braille. Ja de tornada als anys 1990 va establir la seva residència a la ciutat de Gandia.

El 1994 va fundar el Grup +Visión,[2] un grup empresarial amb més de 350 botigues que opera en més de 20 països, convertint-se en l'empresari més jove amb més franquícies obertes a l'estat espanyol. A més, el 1999 va decidir crear la Fundació +Visión,[3] des d'on va desenvolupar una important tasca social i humanitària en països en vies de desenvolupament de la mà del cooperant Vicenç Ferrer.

En l'àmbit associatiu de Gandia, entre 1997 i 2007, va ocupar el càrrec de president de la Cooperativa Gandia Comercial Centre Històric.[4] El 1998, va rebre el Premi Nacional de Comerç Interior al Petit Comerç del Ministeri d'Economia i Hisenda.

Carrera política

Afiliat al Partit Popular, Arturo Torró va ser elegit regidor a les eleccions de 1999, encara que per un període molt curt donades les discrepàncies amb el llavors líder local Fernando Mut.[5] Tot i això, Torró seguirà donant suport al partit durant les eleccions de 2003, però no serà fins als comicis del 2007 quan va ser proposat candidat a l'alcaldia de Gandia[6] i ascendit a la presidència del PP local, amb el beneplàcit del líder regional Francesc Camps.[7] A les eleccions municipals de 2011 va aconseguir la primera majoria absoluta de la història democràtica de la ciutat amb 13 regidors i 16.794 vots.[8]

En les eleccions de 2015, Torró va repetir com a cap de llista pel Partit Popular, aconseguint 12 regidors i quedant-se a tan sols 380 vots de repetir la majoria absoluta. Finalment, un pacte entre PSOE, la coalició de Més Gandia (Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana) i Ciutadans, va desbancar-lo de l'alcaldia.[9] El gener de 2016, Torró va renunciar a la seva acta de regidor[10] i va dimitir com a president del Partit Popular de Gandia, cedint el testimoni al diputat autonòmic i regidor, Víctor Soler.

El 2023 va ser condemnat a tres anys i mig de presó per malversació en el cas Tele 7,[9] l'Audiència Provincial de València va concloure que Torró i l'empresari Ricardo Faura van acordar la resolució del contracte «per aconseguir atendre interessos particulars i no públics», per un delicte de malversació per l'adjudicació dels serveis de comunicació audiovisual de l'Ajuntament de Gandia entre 2012 i 2015.[11]

Mort

Va ser trobat mort el 19 de febrer del 2025 amb ferides d'arma de foc i estrangulat al marge del quilòmetre 37 de l'autovia A-38.[11] És postulà que l'assassinat de Torró tenia motius econòmica, d'altra banda l'ajuntament de Gandia decretà tres dies de dol oficial per la seva mort.[12]

Referències

  1. ↑ «Condemnat a tres anys i mig de presó l'exalcalde de Gandia pel cas Tele7». Comunicació 21, 13-04-2023. [Consulta: 20 febrer 2025].
  2. ↑ Levante-EMV. «El líder del PP de Gandia vende el 100% de MasVision para centrarse en la política - Levante-EMV». [Consulta: 14 juliol 2017].
  3. ↑ «Entrevista con Arturo Torró Chisvert, Presidente de la Fundación Masvisión» (en castellà-es). Arxivat de l'original el 2016-08-04. [Consulta: 14 juliol 2017].
  4. ↑ Safor, Cope Onda Naranja «Arturo Torró será durante cuatro años más el presidente de la Cooperativa Comercial del Centro histórico.» (en castellà). Cope Onda Naranja. Arxivat de l'original el 2017-07-14 [Consulta: 14 juliol 2017].
  5. ↑ País, Ediciones El «El PP de Gandia invita a Rosa Fuster a volver al partido» (en castellà). EL PAÍS, 21-11-2002. Arxivat de l'original el 2017-07-14 [Consulta: 14 juliol 2017].
  6. ↑ Safor, Cope Onda Naranja «Arturo Torró inicia su primera campaña como candidato» (en castellà). Cope Onda Naranja.
  7. ↑ «El PP de Gandia elige presidente local a Arturo Torró con el 99% de los votos — Saforguia.com» (en castellà). Saforguia.com.
  8. ↑ elmundo.es. «Torró asalta la playa del PSOE | elmundo.es». [Consulta: 14 juliol 2017].
  9. 1 2 Periódico, El. «¿Qué es el caso Tele 7 por el que fue condenado Arturo Torró?» (en castellà), 20-02-2025. [Consulta: 20 febrer 2025].
  10. ↑ «Dimite el exalcalde de Gandia, Arturo Torró». Levante-EMV.
  11. 1 2 «Hallan al exalcalde de Gandia Arturo Torró estrangulado y asesinado de un tiro cerca de su coche al margen de la autovía A-38» (en castellà). Cadena SER, 20-02-2025. [Consulta: 20 febrer 2025].
  12. ↑ NTC, À Punt. «La investigació apunta que l'assassinat d'Arturo Torró va ser premeditat», 20-02-2025. [Consulta: 7 agost 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.