Arupita

Arupita
	;
Fórmula química	Ni₃(PO₄)₂(H₂O)₈
Localitat tipus	meteorit Santa Catarina, Morro do Rócio, São Francisco do Sul, Santa Catarina, Brasil
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Dana	40.3.6.8
Heys	19.15.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9.889Å, b = 13.225Å, c = 4.645Å, β = 102.41°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau, blau clar
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	terrosa
Color de la ratlla	blau clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,85 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.632 nβ = 1.650 nγ = 1.680
Birefringència	δ = 0,048
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 60° a 70°, calculat: 78°
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-008
Any d'aprovació	1990
Símbol	Arp
Referències

L'arupita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita.^[3] Va ser anomenada l'any 1990 per Vagn Fabius Buchwald en honor del danès Hans Henning Arup (1928-).

Característiques

L'arupita és un fosfat hidratat de níquel de fórmula química Ni₃(PO₄)₂(H₂O)₈.^[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics curts d'uns 5 microns de color blau. Pertany al grup de la vivianita, sent l'anàleg amb níquel de l'espècie que dona nom al grup. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, sent un mineral força tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arupita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

Es forma en meteorits de ferro rics en níquel a la intempèrie. Sol trobar-se associada a altres minerals com: reevesita, honessita, akaganeïta, hematites, goethita o magnetita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1990 al meteorit Santa Catarina, a Morro do Rócio (São Francisco do Sul, Santa Catarina, Brasil). També se n'ha trobat a Sugashima, a la ciutat de Toba (illa de Honshu, Japó).

Referències

↑ «Arupite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ «Arupite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 4 juliol 2025].

[1] «Arupite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].

[2] «Arupite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 octubre 2015].

[3] «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 octubre 2015].

[4] U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 4 juliol 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]