Arxamunik
| Tipus | gavar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tauruberan (Regne d'Armènia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 2.000 km² | |||
Arxamunik (armeni: Արշամունիք) o Aixmunik (Աշմունիք) fou un districte de l'oest del Tauruberan,al Regne d'Armènia.[1] Limitat al nord pel Mardali; a l'est pel Varazhnunik i Hark; i al sud pel Taron. La ciutat principal fou Eriza. Fou feu dels Arxamuní.
Segons Robert Hewsen, el seu nom indica que originalment pertanyia als descendents del rei Arsames I de Sòfene (r. 260–228 aC).[2] Es convertiria en domini dels mandacuni,[3][4] però al segle V va ser incorporat pels Mamiconis. Abans del 591, Asmúnia limitava amb Mardalia; després d'aquesta data, la frontera creuava el llac Van.[1]
Arsamúnia feia frontera a l'oest amb Corzianena i Astianena.[5] Arsamúnia comprenia una àrea de 2.180 quilòmetres quadrats[6] centrada en la vall del riu Biveracã (actual Bingol) i entorn de les naixents del riu Quineque (actual Goneque), en la plana de Carova.[7] Ocupava tota la depressió al sud de la muntanya Bingol i estava centrat a la ciutat de Varte;[8] la ciutat de Eressa i la vila de Zaquenote també pertanyien al cantó.[9] En 591, l'emperador Maurício va rebre vastes porcions d'Armènia sassânida en compensació de l'ajuda militar prestada al xainxá Cosroes II (r. 590–628). Tots els districte que componien Turuberânia van ser inclosos a la província recentment-fundada d'Armènia Interior.[10]
Referències
- 1 2 Hewsen, 1992, p. 63-63A, 250, 317.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 164.
- ↑ Toumanoff, 1963, p. 212.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 163.
- ↑ Fausto, o Bizantino, 1989, p. 446.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 297.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 165.
- ↑ Sinclair, 1989, p. 320.
- ↑ Cappelletti, 1841, p. 57.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 19.
Bibliografia
- Cappelletti, Giuseppe. L' Armenia Vol. I. Florença: Stamperia E Fonderia Fabris, 1841.
- Fausto, o Bizantino. Garsoïan, Nina. The Epic Histories Attributed to Pʻawstos Buzand: (Buzandaran Patmutʻiwnkʻ). Cambrígia, Massachusetts: Departamento de Línguas e Civilizações Próximo Orientais, Universidade de Harvard, 1989.
- Hewsen, Robert H. The Geography of Ananias of Širak. The Long and Short Recensions. Introduction, Translation and Commentary. Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag, 1992.
- J̌ahukyan, Geworg. «-ք». A: Hin hayereni verǰacancʻneri cagumə. Erevã: Anania Širakacʻi, 1998.
- Sinclair, T. A.. Eastern Turkey: An Architectural & Archaeological Survey Vol. III. Londres: Pindar Press, 1989.
- Toumanoff, Cyril. Studies in Christian Caucasian History. Washington: Georgetown University Press, 1963.