Ascàlab
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Univers | mitologia romana |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Misme (en)  i Metanira |
| Pare | Celeu |
| Altres | |
| Equivalent | Abas (en) |
Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic: Άσκάλαβος) era un nen que va riure's de la deessa Demèter quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.
Demèter no trobava cap font on beure, i va trobar una cabana i va trucar a la porta. En va sortir una vella, Misme, i quan la deessa li va demanar aigua li va portar una beguda dolça que havia barrejat amb farina torrada. Mentre Demèter bevia, se li va plantar al davant un nen insolent que es va riure d'ella i l'anomenava insaciable. La deessa, ofesa, li va llençar a la cara la resta de la beguda i li van quedar impreses a la cara i al cos les taques que li va fer la farina, els braços i les cames se li van convertir en potes i li va créixer una cua. La seva mida es va reduir «perquè no sigui molt perillós», diu Ovidi, i el seu cos, més petit que el d'un llangardaix, es va transformar en un dragó. Quan la vella el va voler tocar, es va esmunyir entre les pedres buscant un amagatall.[1][2]
Referències
- ↑ Ovidi Les Metamorfosis, V, 446 i seg.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 57. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Homer, Odissea XVI, 12-14 – Ilíada III, 175
- Antoninus Liberalis, Recull de metamorfosis 24
- Graves, Robert. Longanesi. I miti greci (en italià). ISBN 88-304-0923-5.
- Ferrari, Anna. UTET. Dizionario di mitologia (en italià), 2006. ISBN 88-02-07481-X.