Ashcroftina-(Y)
![]() Ashcroftina-(Y) de la pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà | |
| Fórmula química | K₅Na₅Y₁₂Si₂₈O₇₀(OH)₂(CO₃)₈(H₂O)₈ |
| Localitat tipus | pegmatites de Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DN.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DN.15 |
| Dana | 70.3.1.1 |
| Heys | 14.8.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 23.99Å, c = 17.51Å |
| Color | rosa |
| Exfoliació | perfecta en {100}, bona en {001} |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | subvítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,61 g/cm³ (mesurada), 2,60 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,536 a 1,537 nε = 1,545 a 1,549 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Any d'aprovació | 1924 |
| Símbol | Acf-Y |
| Referències | [1][2] |
L'ashcroftina-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1924 a les pegmatites de Narsaarsuk, Igaliku (Groenlàndia). Va ser anomenada per Max Hutchinson Hey i Frederick Allen Bannister en honor de Frederick Noel Ashcroft (1878-1949), un molt conegut col·leccionista de minerals britànic.
Característiques
L'ashcroftina-(Y) és un inosilicat amb fórmula química K₅Na₅Y₁₂Si₂₈O₇₀(OH)₂(CO₃)₈(H₂O)₈.[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de cristalls prismàtics, estriats, de fins a 2 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És de color rosa i la seva ratlla és blanca.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ashcroftina-(Y) pertany a «09.DN - Inosilicats amb 6 cadenes dobles periòdiques» juntament amb els següents minerals com l'emeleusita, la tuhualita, la zektzerita i la semenovita-(Ce).
Formació i jaciments
S'ha trobat en sienites i en pegmatites. La seva localitat tipus es troba a Igaliku, Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia). També se n'ha trobat a Osteria dell'Osa (Roma, Itàlia) i a Mont Saint-Hilaire (Québec, Canadà).
Referències
- ↑ «Ashcroftine-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 setembre 2015].
- ↑ «Ashcroftine-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 setembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 4 juliol 2025].
