Assalit de Gudar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | segle XIII |
| Lloctinent del Regne de Mallorca | |
| 1231 – 1233 ← Bernat de Santa Eugènia de Berga | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Jaume el Conqueridor |
| Conflicte | conquesta de Mallorca |
| Participà en | |
| 17 juny 1231 | Tractat de Capdepera |
| desembre 1228 | Corts de Barcelona (1228) |
Assalit de Gudar (segle xiii) va ser un cavaller aragonès que va participar en la conquesta de Mallorca sota Jaume I i fou lloctinent de Mallorca entre 1231-1233.
Orígens familiars
La família era establerta a Alquèssar i posseïa béns a Osca, Saragossa, Ribagorça i Llitera. Els orígens reals del llinatge es troben al castell ribagorçà de Güel.[1]
Sembla que la família mantenia la tradició de transmetre el nom d'Assalit al fill hereu principal. El cognom apareix documentat en diverses formes (de/ça Gudal, de Gual, de Guadal, de Guda), explicant la variant "de Gudar" de les cròniques catalanes.[1]
Conquesta de Mallorca i lloctinència
Assalit de Gudal va participar en les Corts de Barcelona del 20-23 de desembre de 1228, on es va decidir la conquesta de Mallorca. Formava part del grup de nobles aragonesos que van prometre la seva aportació en homes d'armes i cavallers per a l'expedició.[2] Participà activament en la conquesta de Mallorca iniciada per Jaume I l'any 1229.[3]
Segons relata el mateix rei en la seva crònica, després de nomenar Bernat de Santa Eugènia com a primer lloctinent de Mallorca l'octubre de 1230, posteriorment Assalit de Gudar fou designat per ocupar aquest càrrec entre 1231 i 1233.[3] Quan el primer va presentar la dimissió, Jaume I va optar per nomenar un aragonès per mantenir l'equilibri polític. Durant el seu mandat va tenir un paper important en l'organització administrativa de Mallorca. Segons els comptes de la batlia de 1244-1245, va rebre una remuneració de 4.150 sous en moneda melgaresa. També va exercir com a repartidor de les terres conquistades.[4]
Vassallatge de Menorca
L'any 1231, el comanador de l'Orde del Temple, Ramon de Serra, va proposar al rei Jaume I la conquesta de Menorca. Jaume I va acceptar la proposta i va ordenar als seus cavallers Bernat de Santa Eugènia, Assalit de Gudar i al mateix comanador del Temple, que es dirigissin cap a Menorca amb tres galeres. Els tres cavallers portaven un document prèviament signat pel rei en què s'exigia als sarraïns el vassallatge per evitar-los la mort o la presó.[5]
Es desplaçaren des de Capdepera fins a Madina al-Jazira (Ciutadella), separades només 30 milles per mar, on aquests senyors esperaren la resposta dels sarraïns menorquins a l'oferta que els hi havien fet arribar. Finalment els cavallers cristians van desembarcar amb un intèrpret per fer-se entendre davant dels dirigents de l'illa, encapçalats per l'alcaid, el germà de l'alcaid i l'almoixerif.[5]
Els sarraïns van demanar temps per deliberar, ja que havien de consultar amb la resta de l'illa. Finalment la missió diplomàtica va culminar amb èxit. Els menorquins van accedir al pacte de vassallatge ofert per Jaume I, deixant constància dels tributs que pagarien cada any al rei. Aquest acord és conegut com el Tractat de Capdepera, signat el 17 de juny de 1231.
Referències
- 1 2 Aslaniants, Alekséi. «[https://hugepdf.com/download/aslaniants-aleksei_pdf La nobleza aragonesa en el siglo XIII: nombres de persona y vínculos de sangre]» (en castellà). [Consulta: 22 agost 2025].
- ↑ Papell Tardiu, Joan. «La participació de la noblesa catalana vinculada i enterrada a Santes Creus en la conquesta de Mallorca». A: Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus (
PDF), 2009, p. 145-156. ISBN 978-84-92408-90-0. - 1 2 «Assalit de Gudar». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Palma: Promomallorca, p. 364. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Cateura Bennàsser, Pau «La Gobernación del Reino de Mallorca» ( PDF) (en castellà). Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, 12, 1999, p. 88. ISSN: 0212-2480 [Consulta: 22 agost 2025].
- 1 2 Carbonell Beviá, Lola «El establecimiento de los Templarios en Menorca: una realidad histórica» ( PDF) (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010.