Astghik
  | |
| Tipus | deïtat aquàtica |
|---|---|
| Epònim | estel |
| Context | |
| Mitologia | mitologia armènia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Vahageni |
| Pare | Aramazd |
| Germans | Anahit i Nane (en)  |
Astghik (armeni: Աստղիկ, romanitzat: br, lit. 'Astłik') era la dea de la fertilitat i de l'amor, parella de Vahageni. En el període precristià posterior, esdevingué la dea de l'amor, de la bellesa virginal i de les fonts i deus d'aigua.[1] Fou associada pels grecs amb Afrodita i pels romans amb Venus.
Nom
El substantiu Astghik és el diminutiu de l'armeni astgh (աստղ), que significa 'estrela'.[2][3] El mot deriva del protoindoeuropeu h₂stḗr i és un cognat del sànscrit stṛ́ (स्तृ), de l'avèstic star (𐬯𐬙𐬀𐬭), del pahlavi star, del persa setār, del grec antic astḗr (ἀστήρ), i del llatí stella.[4][5]
Història
Dins el panteó armeni, Astghik és l'única dea amb un nom de clar origen lingüístic armeni.[6] Com les dees del panteó armeni Nane i Anahita, encarna un dels aspectes de la dea mare. És tinguda com la personificació del planeta Venus i les fonts la col·loquen com la dea de l'amor i la maternitat. Els seus atributs tenen paral·lels amb les dees la Inana/Ixtar sumeroaccadia, la Xausca hurrita i l'Astarte cananea.[7] En el Període hel·lenístic, els grecs l'associaven amb la dea Afrodita.[8][9]
El seu marit era Vahan i ambdós compartien temple a Taron, on segles després, amb la cristianització d'Armènia, es fundaria el Monestir de Sant Precursor.[10] Un altre centre de culte conegut dedicat a Astghik i Aramazd fou el districte d'Andzevatsik, a Baspracània.[11]
Referències
- ↑ Lurker, 2004, p. 22-23.
- ↑ Acharian, 1971, p. 278.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 210.
- ↑ Lemosín, 1983, p. 96.
- ↑ Ram-Prasad, 2024, p. 101.
- ↑ Canepa, 2018, p. 199.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 100, 106.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 83, 112.
- ↑ Canepa, 2018, p. 200.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 58, 94.
- ↑ Petrosyan, 2015, p. 58.
Bibliografia
- Acharian, Hrachia. Hayeren armatakan baṛaran Հայերեն արմատական բառարան [Armenian Etymological Dictionary]. 1. 2a edició. Erevan: Yerevan University Press, 1971 [1a. ed. 1926].
- Canepa, Matthew P. The Iranian Expanse: Transforming Royal Identity through Architecture, Landscape, and the Built Environment, 550 BCE–642 CE. Berkeley: University of California Press, 2018.
- Lemosín, R. «Estudios filológicos-derásicos acerca de Ester». Aula Orientalis, 1983.
- Lurker, Manfred. The Routledge Dictionary Of Gods Goddesses Devils And Demons. Londres i Nova York: Routledge, 2004. ISBN 978-04-15340-18-2.
- Petrosyan, Armen. Problems of Armenian Prehistory. Myth, Language, History. Erevan: Gitutyun, 2015. ISBN 9785808012011.
- Ram-Prasad, Krishnan J. Umachandran, Mathura; Ward, Marchella. Critical Ancient World Studies The Case for Forgetting Classics. Nova Iorque e Londres: Routledge, 2024.
- Russell, James R. Zoroastrianism in Armenia. Cambridge: Harvard University Press, 1987. ISBN 978-0674968509.