Astronomia ultraviolada

L'astronomia ultraviolada[1] és la branca de l'astronomia que observa la radiació electromagnètica a longituds d'ona pertanyents a l'espectre ultraviolat, és a dir, d'entre 10 i 320 nanòmetres. Les longituds d'ona més curtes, que corresponen a fotons més energètics, són estudiades per l'astronomia de rajos X i l'astronomia de rajos gamma.[2] L'ull humà no pot percebre la llum ultraviolada.[3] Com que la majoria de la llum amb aquestes longituds d'ona és absorbida per l'atmosfera terrestre, les observacions en ultraviolat han de dur-se a terme des de la part alta de l'atmosfera o des de l'espai exterior.[2]
Les mesures de línies espectrals ultraviolades (espectroscòpia) es fan servir per escatir la composició química, la densitat i la temperatura del medi interestel·lar, així com la temperatura i la composició dels estels joves. Les observacions en ultraviolat també poden fornir dades importantíssimes sobre l'evolució de les galàxies. Així mateix, poden detectar un nan blanc o un company de la seqüència principal més calent en òrbita al voltant d'un estel més fred.[4][5]
L'aspecte de l'Univers en ultraviolat és força diferent del mosaic familiar d'estels i galàxies que es pot observar en llum visible. La majoria dels estels són cossos relativament freds que emeten bona part de la radiació electromagnètica en l'espectre visible o infraroig proper. La radiació ultraviolada és característica dels cossos més calents, que solen estar en una fase primerenca o tardana de la seva evolució. En el firmament vist des de la Terra, la majoria dels estels es fonen amb el rerefons en l'espectre ultraviolat. En canvi, alguns estels massius molt joves, altres de molt vells i algunes galàxies velles, que guanyen temperatura i emeten més radiació en aquests moments pròxims al seu naixement o la seva mort, destaquen molt més. Hi ha núvols de gas i pols que oculten nombroses regions de la Via Làctia.[6]
Galaxy Evolution Explorer (GALEX), en català: «Explorador de l'Evolució Galàctica», va ser un observatori espacial de la NASA llançat el 28 d'abril de 2003 a bord d'un coet Pegasus i dedicat a observar galàxies en longituds d'ona ultraviolada.L'objectiu de GALEX va ser estudiar l'evolució i canvis que es produeixen en les galàxies, així com els processos de formació estel·lar en las primeres etapes de l'univers.[7]
Referències
- ↑ «Astronomia ultraviolada». Thesaurus de la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, 1 agost 2026. [Consulta: 6 agost 2026].
- 1 2 A. N. Cox. Allen's Astrophysical Quantities (en anglès). Springer, 2000. ISBN 0-387-98746-0.
- ↑ «Ultraviolet Light» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-02-13. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Reimers, D. «Discovery of a white dwarf companion of the "hybrid" K giant HD 81817» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, vol. 136, 7-1984, p. L5 i L6. Bibcode: 1984A&A...136L...5R.
- ↑ Ortiz, Roberto; Guerrero, Martín A. «Ultraviolet emission from main-sequence companions of AGB stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 461, 3, 9-2016, p. 3.036-3.046. arXiv: 1606.09086. Bibcode: 2016MNRAS.461.3036O. DOI: 10.1093/mnras/stw1547.
- ↑ «Ultraviolet Imaging» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ NASA. «GALEX : launch overview» (en anglés). NASA, 28 abril 2003. Arxivat de l'original el 25 de gener 2021.