Atalanta Fugiens

Infotaula de llibreAtalanta Fugiens

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorMichael Maier Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorMatthäus Merian Modifica el valor a Wikidata
Publicació1617
1618 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 46d986e2-db5d-4cfa-8468-b1b1ca5b8526 Modifica el valor a Wikidata

Atalanta Fugiens o la Fugida de Atalanta és una obra emblemàtica escrita pel metge, músic, alquimista alemany i conseller de l'emperador Rodolf II, Michael Maier (1568-1622), compost per 50 discursos filosòfics, 50 gravats de Matthäus Merian i 50 cànons musicals. La va publicar Theodor Johann de Bry a Oppenheim, el 1617 (2a edició 1618). Els discursos filosòfics, les imatges i la música original, amb il·lustracions de Matthäus Merian, s'acompanyen d'un vers epigramàtic, prosa i una fuga.[1][2][3] Pot ser considerat un exemple precoç de la multimèdia. Michael Maier fou també autor de Cantilenae intellectuales de Phoenice redivo, Arcana Arcanissima; Viatorium, hoc est the montibus septum planetarum i Themis Aurea.

La temàtica del treball és l'alquímia i s'inspira en el mite grec d'Atalanta.

Pàgina del títol

La pàgina del títol mostra escenes de la mitologia grega relacionades amb la poma daurada.

L'autor hi dona a la música el paper més important. En les tres veus de les 50 fugides (que en realitat són cànons per a tres veus), es representen els tres personatges principals de la història mitològica: Atalanta fugint (antecedent), Hipòmenes perseguint-la (conseqüent), i la poma com un tenor (treta d'algun repertori gregorià), base que sosté les 50 composicions:

  • Es veu a dalt (cant superior) el Jardí de les Hespèrides.
  • Es veu a l'esquerra Hèrcules estenent el braç per a agafar una de les pomes daurades.
  • Es veu a la dreta Afrodita lliurant les pomes daurades a Hipòmenes.
  • Es veu a baix (cantó inferior) la cursa entre Atalanta i Hipòmenes; amb Atalanta agafant una poma. Rere seu, hi ha un temple en què els amants s'abracen, mentre al fons sorgeixen un lleó i una lleona.

L'aparent incomprensibilitat general del treball de Michael Maier és atribuïble a la fallida en la tradició d'una comunicació del coneixement alquímic, pel sorgiment d'una nova mentalitat "moderna" i "tradició científica", característica del període històric que segueix al viscut per Michael Maier.

Prefaci

El prefaci conté una dissertació sobre l'antiga música grega i narra el mite d'Atalanta i Hipòmenes.

Discursos

Cadascun dels 50 discursos conté:

  • Un gravat revestit amb coure de Matthäus Merian.
  • Un epigrama en vers definit en forma d'una fuga per a tres veus - Atalanta, o vox fugiens; Hipòmenes, o vox sequins, i Pomum objectum (poma) o vox morans. "Atalanta fugiens" és una broma amb la paraula "fuga".[4]
  • Un epigrama en alemany.
  • Un vers llatí acompanyat d'un discurs.[5]

Representacions públiques

  • El maig de 2005, es va fer la primera actuació teatral de l'òpera dirigida per Marco Bellussi, en el Teatre Apol·lo de Crotona dins del Festival de l'Aurora. En aquesta ocasió, René Clemencic en feu la direcció musical i els epigrames va recitar-los Piergiorgio Odifreddi.
  • Una versió de notació moderna de la música publicada per Berben d'Ancona el 2006 està disponible pel músic Davide Bortolai; aquesta versió és escrita per a veu i acompanyament de guitarra clàssica: Canti Alchemici (50 cànons de l'Atalanta Fugiens per Michael Maier i Davide Bortolai, Edicions Berben, Ancona, 2006.
  • Sis Simphonies Nouvelles Orchestra Atalanta Fugiens, dir. Vanni Moretto. Deutsche Harmonia Mundi 2009, de Fortunato Chelleri (1690-1757), mestre de capella i compositor barroc.

Galeria d'imatges

Es tracta dels 50 gravats de l'Atalanta Fugiens, del suís Matthäus Merian el Vell (1593-1650).[6] En aquests gravats apareixen símbols teosòfics, alquímics, cabalístics i mitològics.

Referències

  1. ↑ «Primeiro livro multimídia».
  2. ↑ «Atalanta, virgem em fuga».
  3. ↑ «Segredos do Renascimento».
  4. ↑ Peter Forshaw/Library Ritman, pàg. 18:15.
  5. ↑ Conde Michael Maier. Vida e Escritos J. B. Craven pub. 1914 Reimprés el 2003 per Ed. Íbis.
  6. ↑ «Matthäus Merian» (en anglés). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100151362. [Consulta: 11 febrer 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.