Atelopus balios

Infotaula d'ésser viuAtelopus balios Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNen perill crític Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus balios Modifica el valor a Wikidata
(Peters, 1973)[1][2][3]
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

Atelopus balios és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids[4][5] i de la qual no hi ha cap registre confirmat des de l'abril del 1995.[6]

Etimologia

Del mot grec balios (amb punts o clapejat) i fa referència al seu patró dorsal de coloració.[2]

Descripció

Es diferencia de totes les altres espècies d'Atelopus pel seu patró dorsal de coloració, el qual inclou punts o taquetes de color cafè sobre un fons groc. L'espècie que més se li assembla és Atelopus elegans, però aquesta darrera té línies i taques amb patrons reticulats.[7] La longitud rostre-cloacal de la femella és de 37,1 mm.[8]

Reproducció

No se'n té informació específica sobre els hàbits de reproducció, però hom creu que és probable que sigui similar a altres espècies d'Atelopus en què la reproducció té lloc als rierols.[6]

Hàbitat i distribució geogràfica

Viu en una superfície de menys de 200 km²,[7] entre 200 i 460 m d'altitud i a les selves tropicals humides i ribes de cursos fluvials de només 4 localitats del sud-oest de l'Equador[9][10] a les províncies d'Azuay, Cañar i Guayas.[6][11][12]

Principals amenaces i accions de conservació

Les seues principals amenaces són la pèrdua i degradació del seu hàbitat a causa de les pràctiques agrícoles (com ara, els monocultius de cacau)[7] i ramaderes, les explotacions mineres, la desforestació, la contaminació, el canvi climàtic[13] i, sobretot, la quitridiomicosi[14] (encara que l'altitud on viu és baixa i aquesta malaltia és pròpia de les zones altes dels tròpics).[6] La distribució geogràfica d'aquesta espècie no inclou cap àrea protegida i, atès que aquesta espècie ja podria ser extinta[15] (per exemple, ja no es troba al riu Patul, on acostumava a ésser abundant.),[6] podria ser massa tard per a posar en pràctica mesures de conservació (com ara, la cria en captivitat).[16][17][18][19]

Referències

  1. ↑ Duméril i Bibron, 1841, Erp. Gen., 8': 660.
  2. 1 2 Peters, J. A., 1973. The frog genus Atelopus in Ecuador (Anura: Bufonidae). Smithsonian Contributions to Zoology, 145: 1–49.
  3. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine. (anglès)
  4. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. 1 2 3 4 5 AmphibiaWeb (anglès)
  7. 1 2 3 Coloma, L. A., Lötters, S., Quiguango-Ubillús, A., 2013. Atelopus balios. A: Centro Jambatu. 2011-2012. Anfibios de Ecuador. Fundación Otonga. Quito, l'Equador. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 13 abril 2014].
  8. ↑ Coloma, L. A., 1997. Morphology, systematics, and phylogenetic relationships among frogs of the genus Atelopus (Anura: Bufonidae). Ph. D. Dissertation, University of Kansas, 287 pp.
  9. ↑ Coloma, L. A. i Lötters, S., 1996. The tadpole of Atelopus balios (Anura: Bufonidae) from the Pacific lowlands of Ecuador. Herpetologica: 66-70.
  10. ↑ Parker III, T. A. i Carr, J. L., 1992. Status of forest remnants in the Cordillera de la Costa and adjacent areas of southwestern Ecuador. RAP Working Papers: 1-172.
  11. ↑ Lötters, S., 1996. The Neotropical Toad Genus Atelopus. Checklist - Biology - Distribution. Vences, M. and Glaw, F. Verlags GbR. Colònia, Alemanya.
  12. ↑ GBIF (anglès)
  13. ↑ Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439: 161-167.
  14. ↑ Ron, S. R. i Merino-Viteri, A., 2000. Amphibian declines in Ecuador: overview and first report of chytridiomycosis from South America/declinación de anfibios en el Ecuador: información general y primer reporte de chytridiomycosis para Sudamérica. Froglog 42:2–3.
  15. ↑ 2014 Conservation International (anglès)
  16. ↑ La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., Garcia-Perez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  17. ↑ Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia: Lynx Editions.
  18. ↑ Almendáriz, A. i J. V. Rueda-Almonacid, 2005. Atelopus balios. Rueda-Almonacid, J. V., J. V. Rodríguez-Mahecha, S. Lötters, E. La Marca, T. R. Kahn i A. Angulo eds., Ranas Arlequines: 59. Bogotà, Colòmbia, Conservación Internacional.
  19. ↑ Coloma, L. A., 1992. Anfibios de Ecuador: estatus poblacional y de conservación. Documento Centro de Datos para la Conservación-Ecuador. Quito, 30 pp.

Bibliografia

  • Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World. Pottsville, Pennsilvània: N. G. Publishing Inc.
  • Coloma, L. A. i Almeida-Reinoso, D. P., 2012. Ex situ management of five extant species of Atelopus in Ecuador. Progress Report. AARK Newsletter 20:8–12.
  • Lötters, S., van der Meijden, A., Coloma, L. A., Boistel, R., Cloetens, P., Ernst, R., Lehr, E. i Veith, M., 2011. Assessing the molecular phylogeny of a near extinct group of vertebrates: the Neotropical harlequin frogs (Bufonidae; Atelopus). Systematics and Biodiversity 9:45-57.

Enllaços externs