Atemptats de Bali de 2002
| ||||
| Tipus | atemptat suïcida amb bomba atemptat | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | terrorisme a Indonèsia | |||
| Interval de temps | 2002 | |||
| Data | 12 octubre 2002 | |||
| Lloc | Kuta (Indonèsia) | |||
| Estat | Indonèsia | |||
| Morts | 204 | |||
| Ferits | 209 | |||
| Perpetrador | Al-Qaida | |||
Els atemptats de Bali de 2002 van tenir lloc el dissabte 12 d'octubre del 2002 a Kuta, una vila turística a Bali, Indonèsia. L'atac va ser l'acte terrorista més mortífer en la història d'Indonèsia, amb un total de 202 persones assassinades, de les quals 164 eren estrangers i 38 ciutadans indonesis [1] i 209 ferits.[2]
Els terroristes van detonar tres bombes: un terrorista suïcida va fer esclatar el dispositiu que portava a una motxilla a l'interior d'un local nocturn; a l'exterior, davant d'un altre local es va detonar un potent cotxe bomba. El tercer dispositiu, molt menys potent, va explotar a prop dels consolats d'Austràlia i dels Estats Units d'Amèrica del Nord a Denpasar. Aquest últim va ferir una víctima i causar danys materials menors.[1]
L'atac
| Nacionalitat | Morts |
|---|---|
| 88 | |
| 38 | |
| 25 | |
| 24 | |
| 7 | |
| 6 | |
| 5 | |
| 4 | |
| 3 | |
| 3 | |
| 3 | |
| 2 | |
| 2 | |
| 2 | |
| 2 | |
| 2 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| Desconocida | 2 |
| Total | 202 |
A les 23.05 (15.05 UTC) del dissabte 12 d'octubre de 2002, un atacant suïcida a l'interior del centre nocturn Paddy's Pub va detonar una bomba que transportava a la motxilla. Moltes de les persones presents al local, ferides o no, van fugir immediatament a l'exterior. Quinze segons després, una segona i molt més potent bomba amagada en un camioneta va ser detonada per un altre atacant suïcida als afores del Club Sari, localitzat davant del Paddy's Pub.[3] L'explosió es va sentir a l'aeroport a 4 km de distància.[4]
Els danys a la zona residencial i comercial densament poblada van ser enormes, amb la destrucció dels edificis veïns i la ruptura de finestres a diverses quadres de distància. L'explosió del cotxe bomba va deixar un cràter d'un metre de profunditat.[5]
L'hospital local Graha Asih i l'hospital central de Bali Sanglah, no estaven preparats per a fer front a la magnitud de la catàstrofe. Davant del gran nombre de persones ferides, especialment les cremades, van ser evacuades a Darwin i Perth.[5][6]
Quartanta-cinc segons més tard, una explosió en comparació més petita va detonar a prop dels consolats d'Austràlia i dels Estats Units d'Amèrica del Nord en Denpasar. Aquesta bomba va causar ferides lleus a una persona i els danys materials van ser mínims.[4]
El nombre de morts final va ser de 202, la majoria dels quals eren turistes occidentals de vacances en les seves 20 i 30 que estaven en o prop del Paddy's Pub o del Club Sari; però també molts d'ells van ser indonesis que treballaven o vivien a prop o que simplement estaven de pas. Centenars de persones van sofrir terribles cremades i altres lesions.[4]
Perpetradors
Membres de Jemaah Islamiyah, organització salafista del sud-est asiàtic, van ser condemnats per la seva relació amb els atemptats, inclosos tres individus que van ser sentenciats a la pena capital. Abu Bakar Bashir, un dels fundadors i líder espiritual de Jemaah Islamiyah, va ser sentenciat a dos anys i mig de presó, acusat de conspiració. Riduan Isamuddin, conegut com Hambali, va ajudar a Noordin Mohammad Top va ser detingut per la seva col·laboració amb Top als atemptats a Bali, a més d'altres atacs posteriors perpetrats a Jakarta.[1][2][7][8]
Imam Samudra, a qui es considera l'organitzador dels atacs, va ser arrestat el novembre de 2002 i condemnat a mort un any més tard. Va confessar la seva participació i va declarar que, com a musulmà, tenia el deure de lluitar contra els infidels.[1][8]
El desembre de 2002, Ali Ghufron (també conegut com a Mukhlas) va ser arrestat a Java. Va confessar que havia participat en la planificació dels atemptats de Bali, principalment com a guia religiós, i que havia reclutat dos dels seus germans (Ali Imron i Amrozi bin Nurhasyim) per ajudar a muntar i transportar les bombes utilitzades en els atemptats. Tant ell com bin Nurhasyim van ser condemnats a mort; Imron va expressar penediment i va ser condemnat a cadena perpètua.[1][8]
Azahari Husin i Dulmatin, sospitosos d'haver construït i detonat les bombes, van morir durant batudes policials. El 9 de novembre de 2008, Samudra, bin Nurhasyim i Ghufron van ser executats per un pelotó d'afusellament, cosa que va provocar enfrontaments entre la policia i els simpatitzants, molts dels quals van aclamar els tres executats com a màrtirs i herois.[1][8]
Objectius de l'atac
La Jemaah Islamiyah perseguia crear un estat islàmic independent a la regió de Mindanao occidental i l'arxipèlag de Sulu (a Filipines), i a llarg termini, establir un superestat panislàmic que abastés el sud-est asiàtic, incloent Indonèsia, Singapur, Brunei, Malàisia, Tailàndia i les Filipines.[4]
Imam Samudra, en un lloc web creat des de la presó, va llistar cinc raons per triar Bali com a objectiu: primer, perquè era un punt de trobada de les nacions imperialistes que degradaven les dones musulmanes indonèsies; segon, perquè era un centre de tràfic de narcòtics; tercer, perquè era un focus de prostitució i sexe fora del matrimoni en un país de majoria musulmana, la qual cosa considerava una vergonya per a l'islam; quart, per la presència de bandes de jueus que utilitzaven l'illa com a base d'intel·ligència per atacar la comunitat islàmica; i cinquè, perquè era un objectiu relativament tou per venjar el bombardeig de l'Afganistan per part dels Estats Units, que havia matat homes, dones i nens innocents.[4]
Al-Qaida
Al-Qaida va aportar uns 30.000 dòlars per finançar els atemptats de Bali. Un cop executat l’atac, els líders d’Al-Qaida van mostrar la seva satisfacció i van donar 100.000 dòlars addicionals a la Jemaah Islamiyah per finançar futures operacions.[4]
Després dels atemptats, la Jemaah Islamiyah va perdre bona part de la seva capacitat financera a causa de les sancions internacionals i les detencions dels seus líders.[4]
Jemaah Islamiyah: organització terrorista
Com a resposta directa als atemptats de Bali, les Nacions Unides van incloure la Jemaah Islamiyah a les llistes d’organitzacions terroristes.[4]
El 23 d’octubre de 2002, el Consell de Seguretat de l’ONU va adoptar la Resolució 1267, que designava la Jemaah Islamiyah com una entitat vinculada a Al-Qaida.[4]
Aquesta resolució obliga tots els estats membres a congelar els actius i altres recursos financers de les persones o entitats incloses en la llista, així com a imposar una prohibició de viatjar i un embargament d’armes als designats.[4]
El mateix dia, el govern dels Estats Units va emetre l’Ordre Executiva 13224, per la qual va nomenar l'organització com a Specially Designated Global Terrorist.[4]
Aquesta designació comporta el bloqueig dels actius als EUA de les persones o entitats afectades i prohibeix qualsevol transacció financera de ciutadans nord-americans amb elles.[4]
Aquestes mesures van suposar un cop financer molt important per a l’organització, que, a més, va veure com molts dels seus líders clau eren arrestats arran de l’atemptat.[4]
- Annex:Incidents terroristes
- 2003 Marriott Hotel bombing: atemptat del 5 d'agost del 2003 a Jakarta
- Atemptats del 17 de juliol de 2009
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «2002 Bali Bombings | Terrorist Attack, Indonesia, Casualties | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2026-02-27 [Consulta: 25 maig 2026].
- 1 2 «NURJAMAN RIDUAN ISAMUDDIN | Security Council». [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «2002 Bali bombings | Australian Federal Police» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Cianflone, Matt; Cull, Jason; Fisher, John; Holt, Dave; Amanda Krause, Julie Moore, Anita Wadhwani, Jared Yancey Anatomy of a Terrorist Attack: An in-Depth Investigation into the 2002 Bali, Indonesia, Bombings, 2007.
- 1 2 «Bali Nightclub Bombing | Diplomacy and International Relations | Research Starters | EBSCO Research» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «National Museum of Australia - Bali bombings» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Noordin Mohammad Top and Islamic militancy in Indonesia». Reuters, 17-09-2009.
- 1 2 3 4 «The 12 October 2002 Bali bombing plot» (en anglès). BBC News, 09-10-2012.
