Atokita
 Atokita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pd,Pt)₃Sn |
| Epònim | Atok mine (en)  |
| Localitat tipus | mina Atok (Limpopo, Sud-àfrica) |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.10 |
| Dana | 1.2.5.3 |
| Heys | 1.72 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Grup espacial | grup espacial 221 |
| Color | crema clar |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 14,19 g/cm³ |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-041 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Ato |
| Referències | [1][2] |
L'atokita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la mina Atok (Sud-àfrica), on va ser descoberta l'any 1975.
Característiques
L'atokita és un aliatge de pal·ladi, platí i estany, amb fórmula química (Pd,Pt)₃Sn. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És de color crema clar, opaca i amb una lluentor metàl·lica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atokita pertany a «01.AF: Aliatges de PGE-metall» juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, rustenburgita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita.
Formació i jaciments
Es troba com grans molt escassos. La seva localitat tipus és la mina Atok, a Sud-àfrica. També se n'ha trobat a diverses localitats del Canadà (O'Neill i Seeley Lake), República Popular de la Xina (Midu), Finlàndia (Lemmenjoki), Rússia (Noril'sk, Dovyren, Karelia i Pechenga), Estats Units (Stillwater) i Zimbàbue (Chiredzi).