Atypus affinis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Atypidae |
| Gènere | Atypus |
| Espècie | Atypus affinis Eichw., 1830 Atypus affinis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Atypus affinis és una espècie d'aranya migalomorfa de la família dels atípids (Atypidae).[1] Fou descrita per primera vegada per Karl Eduard von Eichwald el 1830.[2]
Descripció
És molt semblant a Atypus piceus, que és absent a la península Ibèrica.[3] El tret diferenciador més característic amb A. piceus és que les seves fileres posteriors estan dividides en tres segments d'aproximadament la mateixa longitud. El mascle mesura uns 9 mm mentre que la femella arriba als 15 mm en els majors exemplars i son de color negre o, més habitualment, marró clar.[4] El temps de vida d'aquestes aranyes supera els cinc anys.
Distribució
Es troben en la península Ibèrica, França i en la major part d'Europa. A Catalunya ha estat citada a la província de Barcelona[5]
Hàbitat
Viuen en sòls sorrencs o calcaris. Solen trobar-se en marges de boscos assolellats i en interiors de boscos poc densos que es troben en planes i en muntanyes d'alçària mitjana.[4]
Costums
Viuen preferentment en colònies que, generalment, sobrepassen el centenar de membres. Viuen en caus excavats en el sòl, que poden arribar a medir entre 20 i 45 cm de profunditat, amb una part aèria, en forma de tub, que fa uns 12 a 17 cm. Durant el dia s'amaguen a la part subterrania però de nit, surten a caçar esperant-se en el tub fins que algun petit animal travessa el tub. Aleshores l'aranya agafa la presa amb les seves llargues ungles verinoses tirant d'ella cap a dins del niu. La seva època d'aparellament és de finals d'estiu a tardor (agost a octubre).[4]
Referències
- ↑ World Spider Catalog: Atypus affinis Eichwald, 1830 en la família Atypidae +base de dades (anglès) Accés el 28 de gener de 2019
- ↑ Eichwald, E. (1830). Zoologia specialis, quam expositis animalibus tum vivis, tum fossilibus potissimum Rossiae in universum et Poloniae in specie, in usum lectionum publicarum in universitate Caesarea Vilnensi habendarum edidit. Vilna 2, 63-73.
- ↑ Jones, Dick. Guía de campo de los arácnidos de España y de Europa (en castellà). Barcelona: Omega, 1985, p. 46. ISBN 82-282-0751-8.
- 1 2 3 Bellmann, Heiko. Nueva guía de campo de aràcnidos de Europa. (en castellà). Barcelona: Ediciones Omega, S.A., 2011, p. 36. ISBN 9788428215589.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (artròpodes)». Universitat de Barcelona.
