Avantguarda russa

L'avantguarda russa, rus: Русский авангард Russkii avangard, és una de les tendències del modernisme a Rússia (anys 1900-1930), que va prosperar el 1914-1922.

Les principals tendències i llurs representants foren:

Les avantguardes russes van assolir el seu apogeu creatiu i popular en el període comprès entre la Revolució Russa de 1917 i el 1932, moment en què les idees de l'avantguarda van xocar amb la recentment emergida tendència del realisme socialista, patrocinada per l'Estat.[1] Molts dels artistes abstractes de Rússia es van convertir en constructivistes creient que l'art ja no era una cosa remota, sinó la vida mateixa. L'artista ha de convertir-se en tècnic, aprenent a utilitzar les eines i els materials de la producció moderna. L'art a la vida! era l'eslògan de Vladimir Tatlin, i el de tots els futurs constructivistes. Varvara Stepanova i Alexandre Exter i altres van abandonar la pintura de cavallet i van desviar les seves energies cap al disseny teatral i les obres gràfiques. A l'altre costat hi havia Kazimir Malevich, Anton Pevsner i Naum Gabo, que argumentaven que l'art era essencialment una activitat espiritual; crear el lloc de l'individu al món, no organitzar la vida en un sentit pràctic i materialista. Molts dels que eren hostils a la idea de producció materialista de l'art van abandonar Rússia. Anton Pevsner va anar a França, Gabo va anar primer a Berlín, després a Anglaterra i finalment a Amèrica. Kandinsky va estudiar a Moscou i després va marxar a la Bauhaus. A mitjans de la dècada de 1920 s'havia acabat el període revolucionari (1917 a 1921) en què els artistes havien estat lliures d'experimentar; i a la dècada de 1930 només es permetia el realisme socialista.[2]

Principals figures emblemàtiques

Arquitectes

Artistes plàstics

Periòdics, revistes

Cineastes

Escriptors

Directors d'escena

Poetes

  • Aleksandr Vvedenski
  • Nikolai Burliuk
  • Daniïl Kharms
  • Benedikt Lívxits
  • Ilià Zdanévitx

Galeria

Referències

  1. ↑ Groys, Boris. «3. The Birth of Socialist Realism from the Spirit of the Russian Avant-Garde». A: The Russian Avant-Garde and Radical Modernism (en anglès). Academic Studies Press, 2019-12-31, p. 250–276. DOI 10.1515/9781618111425-010. ISBN 978-1-61811-142-5.
  2. ↑ Gray, Camilla. The Russian Experiment in Art, 1863–1922 (en anglès). Thames and Hudson, 1962.
  3. ↑ Wassily Kandinsky, Sense títol (estudi per a la composició VII, Première abstraction), aquarel·la, 1913 Arxivat 2018-07-22 a Wayback Machine., MNAM, Centre Pompidou

Bibliografia

  • Valentine Marcadé. Le renouveau de l'art pictural russe (en francès). Éditions L'Âge d'Homme, 1972 (Slavica - Écrits sur l'art). BNF FRBNF35255935. .
  • (anglès) Kovalenko, G. F. (ed.) The Russian Avant-Garde of 1910-1920 and Issues of Expressionism. Moscou : Nauka, 2003
  • (anglès) Shishanov V. A. Vitebsk Museum of Modern Art : a history of creation and a collection. 1918-1941. - Minsk : Medisont, 2007.
  • (francès) Serge Fauchereau (1939-), Avant-gardes du XXème siècle, arts et littérature, 1905-1930, París, Flammarion, 2016, ISBN 978-2-0813-9041-6

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.