Avec le temps

Plantilla:Infotaula obra musicalAvec le temps
Forma musicalcançó
senzill Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretLéo Ferré Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1971 Modifica el valor a Wikidata
Gènerechanson Modifica el valor a Wikidata
Empresa discogràficaBarclay Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorRichard Marsan Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 5816ba78-25d5-3af9-b398-41a4bc1f85e3 Youtube: v_nbdcPB0iw Modifica el valor a Wikidata

Avec le temps (en català: Amb el temps) és una cançó de Léo Ferré escrita i composta el 1969 i enregistrada l'octubre de 1970. En principi, havia de formar part del volum núm. 2 de l'àlbum Amour-Anarchie, però va acabar editant-se en un disc senzill de 45 r.p.m. Degut el seu èxit immediat, va tornar a aparèixer l'any 1972 en una compilació de l'intèrpret sota el títol Les Chansons d'amour.[1] Aquest mateix any, en va fer una versió en italià (Col tempo) dins de l'àlbum La Solitudine.[2]

Aquesta emblemàtica cançó de Ferré sobre l'amor fugit i l'efecte que hi produeix el pas del temps ha estat interpretada per un gran nombre de cantants, entre els quals: Alain Bashung, Belinda Carlisle, Catherine Ribeiro, Catherine Sauvage, Cora Vaucaire, Dalida, Elina Duni, Francesca Solleville, Henri Salvador, Jane Birkin, Josette Kalifa, Juliette Gréco, Marc Ogeret, Mari Trini,[3] Michel Hermon, Michel Jonasz, Patricia Kaas, Philippe Léotard, Renée Claude, Thierry Amiel, Céline Dion, Isabelle Boulay, Anne Sofie Von Otter, entre d'altres.[4]

La versió en italià Col tempo ha estat interpretada per Patty Pravo[5] i per Gino Paoli.[6] La versió en espanyol Con el tiempo l'ha interpretat Amancio Prada el 2008,[7] i també Con el tiempo interpretada per Montse Cortés (2001).[8]

En català adaptada i interpretada por Xavier Ribalta el 2001, amb el títol Amb el temps;[9] cantada per Dyango el 2004 com És amb el temps[10] i per Marina Rossell com El temps se'n va en adaptació de Josep Tero, en el seu disc 300 crits (2021).[11]

Referències

Enllaços externs