Axel Honneth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1949  (77 anys)Essen (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Bonn | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Frankfurt del Main Nova York | ||
| Ocupació | filòsof, sociòleg, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat Lliure de Berlín Universitat de Frankfurt Universitat de Colúmbia | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Julia Christ, Hartmut Rosa i Isabelle Aubert (en)  | ||
| Localització dels arxius | |||
| Premis | |||
  | |||
Axel Honneth (Essen, 1949) és filòsof i sociòleg alemany. Membre de l'Escola de Frankfurt, ha destacat per la seva intenció de renovar el seu nucli crític sense acostar-se massa al vessant més radical o marxista.[1] Entre les seves aportacions destaca la Teoria del reconeixement.[2]
És el director de l'Institut de Recerca Social de la Universitat de Frankfurt,[2] que és la matriu de l'Escola de Frankfurt. Honneth proposa un gir teòrico-recognoscitiu de la Teoria Crítica. És catedràtic d'Humanitats a la Universitat de Colúmbia de Nova York i catedràtic de Teoria social a la Goethe-Universität de Frankfurt. Antic assistent i deixeble de Jürgen Habermas, se'l considera la figura més rellevant de l'anomenada tercera generació de l'Escola de Frankfurt.[3][4][5] La seva obra planteja el problema de la lluita pel reconeixement i el respecte social dels grups més desafavorits i pretén, d'aquesta manera, restituir la dimensió crítica i social de la filosofia. Honneth ha publicat una desena de llibres, entre els quals destaquen Crítica del poder: fases en la reflexión de una teoría crítica de la sociedad (Antonio Machado Libros, 2009); Reconocimiento y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de una teoría social (Katz, 2010), The I in We: Studies in the Theory of Recognition (Polity, 2012) o El derecho de la libertad. Esbozo de una eticidad democrática (Katz / Clave intelectual, 2014).[6] Aquesta última és considerada com la gran obra de la seva maduresa.[7]
En català s'hi han publicat Desintegració. Fragments per a un diagnòstic sociològic de l'època (Tàndem, 1999) i La idea del socialisme. Assaig d'una actualització (I. Alfons el Magnànim, 2017).[8]
Obra
- Una idea de socialisme. Assaig d'una actualització, Institució Alfons el Magnànim, 2017, ISBN 978-84-7822-708-2.
- Die Idee des Sozialismus. Versuch einer Aktualisierung. Suhrkamp, Berlin 2015, ISBN 978-3-518-58678-5.
- Das Andere der Gerechtigkeit. Aufsätze zur praktischen Philosophie. Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-518-29091-6.
- Leiden an Unbestimmtheit. Eine Reaktualisierung der Hegelschen Rechtsphilosophie. Stuttgart 2001, ISBN 3-15-018144-5.
- Das Werk der Negativität. Eine psychoanalytische Revision der Anerkennungstheorie, a: Werner Bohleber, Sibylle Drews (Hrsg.): Die Gegenwart der Psychoanalyse - Die Psychoanalyse der Gegenwart. Stuttgart 2001, S. 238-245, ISBN 3-608-94349-8.
- Kampf um Anerkennung. Frankfurt/M. 2003 (nova edició), ISBN 3-518-06748-6.
- Desintegration - Bruchstücke einer soziologischen Zeitdiagnose. Frankfurt/M. 1994, ISBN 3-596-12347-X.
- Umverteilung oder Anerkennung? (amb Nancy Fraser). Frankfurt/M. 2003, ISBN 3-518-29060-6.
- Kommunikatives Handeln (amb Hans Joas). Frankfurt 2002, ISBN 3-518-28225-5.
- Deutsche Philosophie und deutsche Politik (amb John Dewey). Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-8257-0115-8.
- Dialektik der Freiheit. Frankfurter Adorno-Konferenz 2003, Frankfurt/M. 2005, ISBN 3-518-29328-1.
- Kritik der Macht. Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-518-28338-3.
- Michel Foucault - Zwischenbilanz einer Rezeption / Frankfurter Foucault-Konferenz 2001 (als Hrsg.). Frankfurt/M. 2003, ISBN 3-518-29217-X.
- Verdinglichung - Eine anerkennungstheoretische Studie. Frankfurt am Main 2005, ISBN 3-518-58444-8.
- Schlüsseltexte der Kritischen Theorie. (Hg.), Wiesbaden 2005, ISBN 978-3-531-14108-4.
Referències
- ↑ Herzog, 2017, p. 9.
- 1 2 Herzog, 2017, p. 10.
- ↑ «Ja no és atractiva la idea del socialisme? Axel Honneth presenta el seu llibre al Magnànim». CulturPlaza, 23-03-2017.
- ↑ «La teoría crítica de Axel Honneth y la sociología de la educación, Francesc Jesús Hernàndez i Dobon, U. Valencia, FES Barcelona, 2008». Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Ficha del libro Crítica del Agravio Moral. Patologías de la Sociedad Contemporánea en Fondo de Cultura Económica, México». Arxivat de l'original el 2013-07-09. [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ «Axel Honneth». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 abril 2016].
- ↑ Herzog, 2017, p. 12.
- ↑ Muñoz, Gustau «Axel Honneth a València de la mà de la Institució Alfons el Magnànim». ElDiario.es, p. 28 de març de 2017.
Bibliografia
- Herzog, Bruno. «Reconeixement, llibertat social i socialisme». A: Axel Honneth. La idea del socialisme. Assaig d'una Actualització. València: Institució Alfons el Magnànim, 2017, p. 9-14. ISBN 9788478227082.