Ayanta Barilli

Plantilla:Infotaula personaAyanta Barilli
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ayanta Sánchez Barilli Modifica el valor a Wikidata
17 febrer 1969 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, locutora, escriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadoresRadio (2009–)
COPE (2001–) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFernando Sánchez Dragó Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0054669 TMDB (persona): 1300578 Modifica el valor a Wikidata

Ayanta Sánchez Barilli (Roma, 17 de febrer de 1969) és una actriu, locutora de ràdio i escriptora, finalista del Premi Planeta 2018. També ha treballat en televisió, cinema i teatre com a actriu, directora i productora.[1]

Actualment dirigeix el programa de ràdio A Media Luz, un magazín cultural a l'emissora esRadio.

Biografia

Filla de l'escriptor Fernando Sánchez Dragó i de la professora d'història i filosofia Caterina Barilli. És la segona de quatre germans per part de pare, tots fills de mares i de nacionalitats diferents. Ayanta Barilli va viure durant la seva infància a Roma. Tres anys després de la mort prematura de la mare, es va traslladar a Madrid el 1981. Té dos fills.[2][3]

Estudià dansa clàssica amb Victor Ullate i Art Dramàtic amb Zulema Katz i Dominic de Facio. Amb vint anys la contracta Televisió Espanyola per presentar Buenos días, un programa matinal dirigit per Luis Melgar. Comença a treballar en cinema com a actriu amb Lo más natural, Don Juan en los infiernos, Amo tu cama rica, Los peores años de nuestra vida, Volaverunt. En teatre actúa a Trabajos de amor perdidos, Mandíbula afilada, Arsénico por compasión, Descalzos por el parque. Dirigeix l'obra infantil La muñeca viajera. A televisió interpreta personatges principals a les sèries Vecinos, Pepa y Pepe, Por fin solos i A las once en casa.

Ha col·laborat a més en diferents programes literaris dirigits per Fernando Sánchez Dragó. L'últim va ser Libros con Uasabi. Es va ocupar de la direcció de càsting de Oviedo Express de Gonzalo Suárez i de La montaña rusa d'Emilio Martínez Lazaro. Ha treballat com a coach en la pel·lícula mexicana Como agua para chocolate d'Alfonso Arau, així com a Las 13 rosas i a La montaña rusa, ambdues de Emilio Martinez Lázaro.

El 2001 va començar a col·laborar amb la cadena catòlica COPE a La linterna de Federico Jiménez Losantos, i el 2003, en La Mañana com a crítica de teatre i de llibres, amb l'espai titulat Grandes mujeres en la historia de España i la secció Un año de amor, un concurs radiofònic de cartes d'amor. El 2007 assumeix el càrrec de directora artística del Teatre Lara de Madrid, on aconseguirà renovar el seu històric pati de butaques i hi va iniciar la cartellera off, que va tenir grans èxits com La función por hacer, dirigida per Miguel del Arco i que va obrenir alguns premis Max.

El 2009 comença a treballar a la Cadena esRadio, on, des de 2009 fins a 2018, va dirigir i presentar els programes EsAmor i EsSexo. Així mateix, ha col·laborat amb les edicions digitals d'El Mundo i El Español, amb els blocs EsAmor i EsSexo. A partir de setembre de 2018 és la directora i presentadora del program A media luz.

El 2018 va ser finalista del Premi Planeta amb la seva novel·la Un mar violeta oscuro, presentat amb el pseudònim Sandra Glaser.[4]

Cinema

AnyPel·lículaDirector
1999VolavéruntBigas Luna
1994¡Por fin solos!Antonio del Real
1994Los peores años de nuestra vidaEmilio Martínez-Lázaro
1991Amo tu cama ricaEmilio Martínez-Lázaro
1991Don Juan en los infiernosGonzalo Suárez
1990Lo más naturalJosefina Molina
1990La settimana della sfingeDaniele Luchetti
1987A cena con il vampiroLamberto Bava

Llibres

AnyTítolRessenya
2018Un mar violeta oscuroNovel·la finalista del Premi Planeta
2013Pacto de sangreEscrit al costat de Fernando Sánchez Dragó sobre les relacions entre pares i fills
2005Un año de amorRecopilació de les millors cartes d'amor emeses en el seu programa radiofònic

Teatre

ObraDirector
Kafka y la muñeca viajeraAyanta Barilli
Descalzos por el parquePep Antón Gómez
Arsénico por compasiónGonzalo Suárez
Mandíbula afiladaPaco Mir
Trabajos de amor perdidosCarlos Marchena
HaremGiorgio Albertazzi
Vallete CannibaliMarcantonio Graffeo
Fuoco FatuoG. Pontani

Sèries de televisió

AñoTítulo
2010¿Qué fue de Jorge Sanz?
1998A las once en casa
1998La vida en el aire
1995Pepa y Pepe
1995¡Por fin solos!
1995Juntas pero no revueltas

Referències

Enllaços externs