Azoproïta

Azoproïta
Fórmula química	Mg₂(Ti₀.₅Mg₀.₅)O₂(BO₃)
Epònim	acrònim i Study of Deep Zones of the Earth’s Crust (en)
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.30
Dana	24.2.1.3
Heys	9.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9.27Å, b = 12.23Å, c = 3Å
Grup espacial	grup espacial 55
Color	negre
Fractura	fractura concoïdal
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	adamantina
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.799 nβ = 1.822 nγ = 1.855
Birefringència	δ = 0,056
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1970-021
Símbol	Azo

L'azoproïta és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la ludwigita.^[1] El seu nom és un acrònim en honor del "Estudi de les Zones profundes de l'escorça de la Terra" (AZOPRO en rus) esponsoritzada l'any 1969 per l'Associació Internacional de Geologia, i aprovada el 1970 per l'Associació Mineralògica Internacional, any en què també va ser descoberta.

L'azoproïta és un borat de fórmula Mg₂(Ti₀.₅Mg₀.₅)O₂(BO₃),^[2] que pertany al grup de la ludwigita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Té una lluïssor adamantina i el seu color és negre.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'azoproïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliita, karlita, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxylborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaita, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

L'azoproïta va ser descoberta l'any 1970 al massís Tazheranskii, (Irkutskaya Oblast', Regió econòmica de Sibèria de l'Est), tot i que també se n'ha trobat a la República de Sakhà, totes dues localitzacions a Rússia. És un mineral poc comú que es forma en la darrera etapa a la zona de contacte entre les roques metamòrfiques i magnesi, associades amb sienites. Sol trobar-se associada a altres minerals com calcita, ludwigita, brucita, clinohumita, baddeleyita, tazheranita, perovskita, geikielita i forsterita.^[4]