Bòreas

Infotaula personatgeBòreas

Rapte d'Oritia per Bòreas. Detall en un vas de ceràmica de figures vermelles, ca. 360 aC. Modifica el valor a Wikidata
Tipusvents
personificació Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaQuíone, Ael·lòpoda i Cloris (esposa de Bòreas) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOritia Modifica el valor a Wikidata
MareEos Modifica el valor a Wikidata
PareAstreu Modifica el valor a Wikidata
FillsQuíone, Cleòpatra, Càlais, Zetes, Butes, Hírpax, Aura, Borèades, Loxo, Hemos, Aures i Hecaerge Modifica el valor a Wikidata
GermansEuros, Zèfir i Notos Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentAquiló Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic: Βορέας), era la personificació del vent del nord i una de les quatre divinitats de l'element aeri. Vivia a Tràcia, que a Grècia és la regió més freda. Se'l representava com un ésser alat, de gran força física, barbut i vestit normalment amb una túnica curta. Era considerat el més violent de tots i el seu buf portava el fred hivernal a la terra. El país d'Hiperbòria estava situat «més enllà del nord», i el seu nom deriva precisament de la creença que el deu-vent Bòreas era a Tràcia, i els hiperboris vivien més al nord d'aquest regne, on s'estava a resguard del vent i del fred.

Bòreas era fill d'Eos (l'Aurora) i d'Astreu, el fill de Crios i d'Euríbia. Era germà de Zèfir i de Notos. Forma part de la raça dels Titans, que personifiquen les forces elementals de la natura.[1] Va raptar Oritia, filla d'Erecteu, el rei d'Atenes, quan aquesta estava jugant amb les seves companyes a la riba de l'Ilissos.[2] Amb ella va tenir dos fills (Càlais i Zetes), els Borèades, i dues filles (Cleòpatra i Quíone).[3][4] Una variant de la llegenda explica que el rapte d'Oritia es va fer durant una processó que pujava a l'Acròpolis, al temple d'Atena. De vegades se li atribueix a ell el càstig que va rebre Fineu, i no als seus dos fills.[5]

També es va transformar en cavall, i amb les egües de Dàrdan (o d'Erictoni) va engendrar dotze poltres que podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues, i quan galopaven sobre la superfície del mar, no l'encrespaven.[6] Primer amb una Erínia i després amb una Harpia, Bòreas també va engendrar diversos cavalls ràpids.[7]

En la mitologia romana pren el nom d'Aquiló.[5]

Referències

  1. ↑ Homer. Ilíada, IX, 4; XXIII, 229-230
  2. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 19, 5
  3. ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 15 2
  4. ↑ Quint d'Esmirna. Posthomèrica, I, 683
  5. 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 73. ISBN 978-84-96061-97-2.
  6. ↑ Homer. Ilíada, XX, 223-229
  7. ↑ Ferecides de Siros. Teogonia, VII, B5

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 37. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

Vegeu també