Bòreas
![]() Rapte d'Oritia per Bòreas. Detall en un vas de ceràmica de figures vermelles, ca. 360 aC. | |
| Tipus | vents personificació |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Quíone, Ael·lòpoda i Cloris (esposa de Bòreas) |
| Cònjuge | Oritia |
| Mare | Eos |
| Pare | Astreu |
| Fills | Quíone, Cleòpatra, Càlais, Zetes, Butes, Hírpax, Aura, Borèades, Loxo, Hemos, Aures i Hecaerge |
| Germans | Euros, Zèfir i Notos |
| Altres | |
| Equivalent | Aquiló |
Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic: Βορέας), era la personificació del vent del nord i una de les quatre divinitats de l'element aeri. Vivia a Tràcia, que a Grècia és la regió més freda. Se'l representava com un ésser alat, de gran força física, barbut i vestit normalment amb una túnica curta. Era considerat el més violent de tots i el seu buf portava el fred hivernal a la terra. El país d'Hiperbòria estava situat «més enllà del nord», i el seu nom deriva precisament de la creença que el deu-vent Bòreas era a Tràcia, i els hiperboris vivien més al nord d'aquest regne, on s'estava a resguard del vent i del fred.
Bòreas era fill d'Eos (l'Aurora) i d'Astreu, el fill de Crios i d'Euríbia. Era germà de Zèfir i de Notos. Forma part de la raça dels Titans, que personifiquen les forces elementals de la natura.[1] Va raptar Oritia, filla d'Erecteu, el rei d'Atenes, quan aquesta estava jugant amb les seves companyes a la riba de l'Ilissos.[2] Amb ella va tenir dos fills (Càlais i Zetes), els Borèades, i dues filles (Cleòpatra i Quíone).[3][4] Una variant de la llegenda explica que el rapte d'Oritia es va fer durant una processó que pujava a l'Acròpolis, al temple d'Atena. De vegades se li atribueix a ell el càstig que va rebre Fineu, i no als seus dos fills.[5]
També es va transformar en cavall, i amb les egües de Dàrdan (o d'Erictoni) va engendrar dotze poltres que podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues, i quan galopaven sobre la superfície del mar, no l'encrespaven.[6] Primer amb una Erínia i després amb una Harpia, Bòreas també va engendrar diversos cavalls ràpids.[7]
En la mitologia romana pren el nom d'Aquiló.[5]
Referències
- ↑ Homer. Ilíada, IX, 4; XXIII, 229-230
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 19, 5
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 15 2
- ↑ Quint d'Esmirna. Posthomèrica, I, 683
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 73. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Homer. Ilíada, XX, 223-229
- ↑ Ferecides de Siros. Teogonia, VII, B5
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 37. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
