Baccio d'Agnolo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Bartolomeo d'Agnolo Baglioni  19 maig 1462 Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 6 març 1543 (80 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte, escultor, tallista | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Giuliano di Baccio d'Agnolo | ||
Bartolomeo d'Agnolo Baglioni, anomenat Baccio d'Agnolo (Florència, 1462-1543). Fou arquitecte i escultor renaixentista italià.[1]
Punt d'unió entre l'arquitectura del segon Quattrocento i del classicisme del primer Cinquecento, va elaborar un estil personal, ple de plenitud.[2]
Va col·laborar amb Antonio da Sangallo el Vell en treballs per a la Santissima Annunziata, la restauració del Palazzo Vecchio i la realització completa de la Gran Sala a Florència.[3]
Les seves obres principals a Florència són els palaus Sertini, Taddei (1502-1503), Lanfredini i Bartolini-Salimberi (1517-1520), així com l'església de Sant Josep. És autor del Mausoleu de Baldasarre Turini a Pescia construït per albergar la Madonna del Baldacchinno de Rafael Sanzio el Palazzo Campana a Colle Val d'Elsa.[4]
Com a escultor, la seva obra més excel·lent és el cor de fusta de Santa Maria Novella (1491-1495) i el de San'Agostino a Perugia (1502-1532).[4]
La seva biografia es troba al volum IV de Le Vite de Giorgio Vasari.[5]
Referències
- ↑ «Bartolomeo d’Agnolo Baglioni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Mlaria Tosi, Luigia. «Baccio d'Agnolo». A: Enciclopedia Italiana (en italià). Roma: Treccani, 1930.
- ↑ «Baglioni, Bartolomeo, detto Baccio d'Agnolo - Enciclopedia». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volum 5, 1963 [Consulta: 4 juliol 2026].
- 1 2 «Baglioni Bartolomeo Detto Baccio D'agnolo (1462/ 1543)» (en italià). Catalogo Generale dei Beni Culturali. [Consulta: 4 juliol 2026].
- ↑ Vasari, Giorgio. «Baccio d'Agnolo». A: Le Vite de' piú Eccellentit Arquitetti, Pittori, et Scultori Italiani, Da Cimabue Insino a' Tempi Nostri (en italià). Florència: Lorenzo Torrentino, 1550.