Bacopa monnieri

Infotaula d'ésser viuBacopa monnieri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
NatureServesegur Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
GènereBacopa
EspècieBacopa monnieri Modifica el valor a Wikidata
Pennell Bacopa monnieri Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimLysimachia monnieri Modifica el valor a Wikidata

Bacopa monnieri , o simplement bacopa o hisop d'aigua és una planta herbàcia perenne rastrera l'hàbitat de la qual inclou els aiguamolls i les ribes fangoses. Brahmi és també el nom donat a centella asiàtica per alguns botànics,[1][2] mentre que alguns consideren que és un error que va sorgir durant el segle xvi, quan brahmi va ser confós amb mandukaparni el nom per a la centella asiàtica.[3]

Descripció

Bacopa monnieri a Hyderabad, Índia.
Detall de la flor
Vista de la planta

Les fulles d'aquesta planta són suculentes i relativament gruixudes. Les fulles són oblanceolades i estan disposades en sentit oposat a la tija.

La seva capacitat per créixer a l'aigua la converteix en una planta aquàtica d'aquari popular. Fins i tot pot créixer en condicions lleugerament salobres. La propagació es fa generalment a través d'esqueixos.

Ecologia

Comunament creix en zones pantanoses a l'Índia, Nepal, Sri Lanka, Xina, Taiwan i Vietnam, i també es troba a la Florida i altres estats del sud dels EUA, on es pot cultivar en condicions d'humitat a llacunes o jardins pantanosos.

Fitoquímica

S'ha reportat l'aïllament dels fitoquímics següents:[4]

Alcaloides : hidro cotilina, brahmina, herpestina i nicotina.
Saponines, triterpens i esteroides Per exemple l'asiatiòsid (10-45 mg/kg), tanakunicid, pseudojubogenines, bacopasaponines, bacòsids AB. tritepens tals com l'àcid ascòrbic, àcic tanakúnic, àcid asiàtic, brahamòsid, monierina, brahminòsid, àcid brahmic, àcid isobràhmic, àcid betulínic i àcid betúlic ; també es van trobar fitosterols com l'estigmasterol.
Flavonoides : apigenina, luteonina, oroxindina, wogonina
Aminoàcids : alanina, àcid aspàrtic, àcid glutàmic i serina
n-Alcans: heptacosà, octacosà, nonacosà, triacontà, hentriacontà, dotriacontà ,
Pirones : 3-formil-4-hidroxi-2 H -pirà (C6 H6 O3 ), i el seu 7-glucòsid.

Usos

Medicina

És un tractament tradicional per a l'asma i l'epilèpsia a la fitoteràpia ayurveda.[5] No obstant això, poden ser tòxica i fins i tot mortal en dosis molt altes, per la qual cosa només ha d'utilitzar-se a baixes dosis com a complement a la medicació antiepilèptica regular. Estudis en humans mostren que l'extracte de la planta té efectes contra l'ansietat[6]

Els assaigs en rates indiquen que els extractes de la planta milloren la capacitat de la memòria i la capacitat daprenentatge.[7] Estudis recents suggereixen que pot millorar l'activitat intel·lectual.[8][9][10][11] Aquest mecanisme d'acció pot explicar l'efecte de l'extracte de Bacopa monnieri en la reducció dels dipòsits de beta-amiloide en ratolins amb malaltia d'Alzheimer.[12]

Referències

  1. ↑ "In north India, however, brāhmī is commonly identified as Centella asiatica (Linn.) Urban, which in Malayalam is known as muttil. It seems that this identification of brāhmī as C. asiatica has been in use for long in northern India, as Hēmādri's 'Commentary on Aṣṭāṅgahṛdayaṃ (Āyuṛvēdarasāyanaṃ) treats maṇḍūkapaṛṇī (C. asiatica) as a synonym of brahmi."Warrier, P K; Nambiar, V P K; C. Ramankutty, V.P.K.; Ramankutty, R Vasudevan Nair (1996). Indian Medicinal Plants: A Compendium of 500 Specie. Orient Blackswan. p. 238.ISBN 9788125003014.
  2. ↑ Daniel, M. Medicinal plants: chemistry and properties. Science Publishers, 2005, p. 225. ISBN 9781578083954.
  3. ↑ Khare, C. P.. Indian Herbal Remedies: Rational Western Therapy, Ayurvedic, and Other Traditional Usage, Botany. Springer, 2003, p. 89. ISBN 9783540010265.
  4. ↑ Jobin Mathew, Jes Paul, M.S. Nandhu, C.S. Paulose. Bacopa monnieri and Bacoside-A for ameliorating epilepsy associated behavioral deficits. Fitoterapia (2010) 81:315–322
  5. ↑ Rajani, M., et al. "Brahmi (Bacopa monnieri (L.) Pennell) - A Medhya Rasaayana Drug of Ayurveda" in Ramawat, K. G., Ed. (2004). Biotechnology of Medicinal Plants: Vitalizer and Therapeutic Enfield, New Hampshire: Science Publishers, Inc.
  6. ↑ Rajani, M., et al. "Brahmi (Bacopa monnieri (L.) Pennell) - A Medhya Rasaayana Drug of Ayurveda" in Ramawat, K. G., Ed. (2004). Biotechnology of Medicinal Plants: Vitalizer and Therapeutic Enfield, New Hampshire: Science Publishers, Inc.
  7. ↑ Rajani, M., et al. "Brahmi (Bacopa monnieri (L.) Pennell) - A Medhya Rasaayana Drug of Ayurveda" in Ramawat, K. G., Ed. (2004). Biotechnology of Medicinal Plants: Vitalizer and Therapeutic Enfield, New Hampshire: Science Publishers, Inc.
  8. ↑ C. Stough, J. Lloyd, J. Clarke, L. Downey, C. Hutchison, T. Rodgers, P. Nathan «The chronic effects of an extract of Bacopa monniera (Brahmi) on cognitive function in healthy human subjects». Psychopharmacology (Berl), 2001.
  9. ↑ S. Roodenrys, D. Booth, S. Bulzomi, A. Phipps, C. Micallef, J. Smoker «Chronic effects of Brahmi (Bacopa monnieri) on human memory». Neuropsychopharmacology (Wollongong), 27, 2002, p. 279. DOI: 10.1016/S0893-133X(01)00419-5.
  10. ↑ Stough C, Downey LA, Lloyd J et al. (2008). "Examining the nootropic effects of a special extract of Bacopa Monniera on human cognitive functioning: 90 day double-blind placebo-controlled randomized trial." Phytother Res. 22:1629-1634.
  11. ↑ Dhanasekaran M, Tharakan B, Holcomb LA et al. (2007). "Neuroprotective mechanisms of ayurvedic antidementia botanical Bacopa monniera." Phytother Res. 21:965-969.
  12. ↑ Dhanasekaran M, Tharakan B, Holcomb LA et al. (2007). "Neuroprotective mechanisms of ayurvedic antidementia botanical Bacopa monniera." Phytother Res. 21:965-969.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.