Badall

Badallant, autorretrat de Joseph Ducreux

Un badall és l'acció incontrolada d'obrir la boca, amb separació molt àmplia de les mandíbules, per tal de realitzar una inspiració profunda seguida d'una espiració una mica més petita, amb tancament final. Quan es badalla, a més, s'estiren els músculs facials, s'inclina el cap endarrere, es tanquen els ulls, es produeix saliva, s'obren les trompes d'Eustaqui de l'orella mitjana i es fan altres accions, encara que imprecises, de tipus cardiovascular, neuromuscular i respiratori. A més, es caracteritza per una fase inspiratòria llarga amb una obertura gradual de la boca, seguida d'un breu moment culminant amb estirament muscular i una fase expiratòria ràpida amb relaxació muscular, que habitualment dura uns pocs segons.[1][2]

És una acció comuna entre els animals vertebrats. Els mamífers i la majoria dels animals que tenen columna vertebral badallen, incloent els peixos, les serps, les tortugues, els cocodrils i les aus. En cada cas dels peixos i les aus, aquest procés es descriu com una obertura gradual de la boca que es manté oberta que es manté almenys tres segons abans de tancar-se ràpidament.[3] Gairebé tots els animals vertebrats, incloent mamífers, aus, rèptils, amfibis, i fins i tot peixos experimenten el badall. L'estudi del badall rep el nom de chasmologia.[4][5][6]

Els badalls es contagien de la mateixa forma que el rascar-se en tant que garanteix la supervivència de les persones físicament properes en el moment del badall.

Dins dels mamífers, els mascles són els que badallen més; a l'espècie humana ambdós sexes badallen amb la mateixa freqüència.

Referències

  1. ↑ Barbizet, J. «Yawning». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 21, 3, 8-1958, p. 203–209. DOI: 10.1136/jnnp.21.3.203. ISSN: 0022-3050. PMC: 497319. PMID: 13576171.
  2. ↑ Provine, Robert R. «Yawning as a Stereotyped Action Pattern and Releasing Stimulus» (en anglès). Ethology, 72, 2, 1-1986, p. 109–122. DOI: 10.1111/j.1439-0310.1986.tb00611.x. ISSN: 1439-0310.
  3. ↑ Baenninger, Ronald «Some comparative aspects of yawning in Betta splendens, Homo sapiens, Panthera leo, and Papio sphinx..» (en anglès). Journal of Comparative Psychology, 101, 4, 12-1987, p. 349–354. DOI: 10.1037/0735-7036.101.4.349. ISSN: 1939-2087.
  4. ↑ The mystery of yawning in physiology and disease. Basel [Switzerland] ; New York: Karger, 2010. ISBN 9783805594042.
  5. ↑ Mikami, Akichika «Olivier Walusinski (Ed.): The Mystery of Yawning in Physiology and Disease» (en anglès). Primates, 52, 1, 01-01-2011, p. 97–99. DOI: 10.1007/s10329-010-0222-6. ISSN: 1610-7365.
  6. ↑ Teive, Hélio A. G.; Munhoz, Renato P.; Camargo, Carlos Henrique F.; Walusinski, Olivier «Yawning in neurology: a review» (en anglès). Arquivos de Neuro-Psiquiatria, 76, 2018, p. 473–480. DOI: 10.1590/0004-282X20180057. ISSN: 0004-282X.
  7. ↑ Reissland, Nadja; Francis, Brian; Mason, James «Development of fetal yawn compared with non-yawn mouth openings from 24-36 weeks gestation». PloS One, 7, 11, 2012. e50569. DOI: 10.1371/journal.pone.0050569. ISSN: 1932-6203. PMC: 3503956. PMID: 23185638.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.