Bajanda
| ||||
| Tipus | municipi francès  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 1822 | |||
Bajanda és un poble del terme comunal d'Estavar, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.
Es troba[1] a 1.293 m d'altitud, a la zona central - oriental del terme comunal al qual pertany, a prop a llevant del poble d'Estavar, cap comunal. És a la dreta del Torrent de la Menua, just al lloc on es forma aquest curs d'aigua per la unió del Rec de l'Avenosa i el Rec dels Bacs.
És una petita agrupació de cases distribuïdes en mitja dotzena de carrers de poca llargària, amb l'església de Sant Bartomeu de Bajanda, una construcció romànica[2] d'una sola nau del segle xi, situada a l'extrem nord-est del nucli de població. Es troba, amb el cementiri al seu voltant, un xic separada a ponent de la població.
Discorre pel bell mig de la població l'antiga Strata Ceretana. El sobrenom dels habitants de Bajanda és toca-sons.
Etimologia
Segons explica[3] Joan Coromines, Bajanda és un altre dels molts topònims d'origen iberobasc existents a la Cerdanya. És format a partir de la metàtesi de meià-bide (estret camí), en referència al camí que resseguia el Rec de l'Angust.
Les formes antigues documentades d'aquest topònim són Baiamide (abans del 839), Baianida (819/839 o 1016/1024, a l'Acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell), Bayande (segle XIII), Bayanda (1359).
Geologia i relleu
Hidrograpfia
Cursos d'aigua:
- Torrent de la Menua
- Rec de l'Angust
- Rec dels Bacs
Referències
- ↑ Bajanda en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Bajanda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Coromines, 1994.
Bibliografia
- Becat, Joan. «62 - Estavar». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Bajanda». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-825-3.
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Estavar». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.