Ballester comú

Infotaula d'ésser viuBallester comú
Tachymarptis melba Modifica el valor a Wikidata

Tachymarptis melba melba Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes6,05 g (pes en néixer)
96 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2 Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaApodidae
GènereTachymarptis
EspècieTachymarptis melba Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758) Tachymarptis melba Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimHirundo melba Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Ballester
Estol de falzies reials

El ballester comú, ballester gros,[1] ballester de ventre blanc,[1] avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca[2] al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Morfologia

  • Fa 21 cm de llargària total i 55 d'envergadura.
  • No és d'un color tan fosc com el falciot negre.
  • La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

[3]

Reproducció

Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi ponen 2 o 3 ous que coven tots dos progenitors durant vint dies. Els pollets nascuts resten al niu durant 55-60 dies més. Cada any retornen al mateix niu.[4][5]

Alimentació

Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.

Hàbitat

Mostra una gran tirada pels congosts dels Prepirineus.

Distribució geogràfica

Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seva àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.[6][7]

Costums

  • Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones més muntanyenques —encara que no arriba al Pirineu—, on busca penya-segats per a instal·lar-hi el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre emigra a l'Àfrica a passar-hi l'hivern.[8]
  • És un ocell monògam, és a dir, que només s'aparella una vegada a la vida; també és molt sociable, car construeix el seu niu integrat en colònies.
  • Bat les ales lentament, de 4 a 8 vegades per segon, però amb molta força: És audible per a una persona si es troba a proximitat. És un dels ocells més ràpids que pot arribar als 110 km/h.
  • Té un xiscle molt més greu que el de la falcia comuna (Apus apus) i de cadència més lenta.

Observacions

Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, la població del medi urbà va augmentant, de manera que el conjunt de la població es manté estable.

Referències

  1. 1 2 «ballester». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
  3. ↑ Avibase - Llistats d'Ocells del Món.
  4. ↑ Bologna, G.: Simon and Schuster's Guide to Birds. Nova York: Simon and Schuster Publications. Any 1978.
  5. ↑ Gilliard, E.: Living Birds of the World. Nova York: Doubleday and Company. Any 1967.
  6. ↑ Peterson, R.; G. Mountfort i P. Hollom: Birds of Britain and Europe. Nova York, Houghton Mifflin Company. Any 1993.
  7. ↑ Harrison, C. i A. Greensmith: Birds of the World. Nova York, Dorling Kindersley Inc. Any 1993.
  8. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 72. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.