Banak
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Erzurum (Turquia) | |||
| Lloc | Regió d'Anatòlia Oriental | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Adarnases II d'Ibèria | |||
Banak (en armeni: Բանակ), Bana (en georgià: ბანა) o Penek, és una antiga localitat situada a Taik, una província de l'Armènia històrica del Principat d'Ibèria al segle ix. El jaciment, hui a l'est de Turquia (província d'Erzurum), és conegut sobretot per les restes de la seua església d'estil armeni, vinculada a un conjunt monàstic.
Església
Història
L'autoria i la datació de l'església de Banak són controvertides.[1] Alguns historiadors l'atribueixen al catholicos d'Armènia Nerses III el Constructor, que la va fer erigir durant la seva estada a Taik entre els anys 652 i 658.[2] Altres historiadors la daten del segle IX, tot basant-se en la Crònica georgiana, que l'esmenta en relació amb Adarnases IV d'Ibèria del Tao (881-923):[3] ell hauria ordenat la construcció de l'església sota el guiatge de Kwirike, futur primer bisbe de Bana.[4] Els defensors de la datació del segle VII només ho veuen com una restauració de l'església, danyada després de les guerres entre àrabs i romans d'Orient.[5]
Des de finals del segle IX, l'església es va convertir en una de les principals esglésies dels primers bagratunís georgians.[6] La coronació de Bagrat IV de Geòrgia va tenir lloc ací el 1027 i el seu matrimoni amb Helena, neboda de l'emperador romà d'Orient Romà III Argir. Al segle XV, Vakhtang IV de Geòrgia i la seua esposa hi foren enterrats. Bana també és la seu d'un bisbat de l'Església ortodoxa georgiana.[7]
L'església va patir greus danys durant les guerres russo-turques del segle XIX, així com per un terratrèmol del 1985.
Arquitectura
L'edifici està construït segons el model de la Catedral de Zvartnots, una tetraconca de galeria.[8] Tanmateix, es va reforçar amb la combinació dels quatre pilars de la cúpula amb quatre capelles angulars, i amb un anell de contraforts format per nínxols compartimentats adossats a la paret perifèrica. L'església també està relacionada amb Zvartnots per la decoració esculpida.[9]
Notes i referències
- ↑ Richard G. Hovannisian, Armenian Karin/Erzerum, Mazda Publishers, 2003, ISBN 978-1568591513, 92.
- ↑ Tiran Marutyan, «Բանակ» («Banak»), dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. II, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1976, pàg. 269.
- ↑ Patrick Donabédian, L'âge d'or de l'architecture arménienne, Parenthèses, Marseille, 2008, ISBN 978-2-86364-172-9, pàg. 199.
- ↑ Stephen H. Rapp, Studies in Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, Peeters Publishers, 2003, ISBN 90-429-1318-5, pàg. 390.
- ↑ G. Abramishvili, P. Zakaraia et I. Tsitsishvili, ქართული ხუროთმოძღვრების ისტორია (Histoire de l'architecture géorgienne), Université d'État de Tbilissi, 2000, ISBN 99928-56-52-1, pàg. 89-90.
- ↑ Antony Eastmond, Royal Imagery in Medieval Georgia, Penn State Press, 1998, ISBN 0271016280, pàg. 233.
- ↑ «Бана» («Bana»), dans Православная энциклопедия (Encyclopédie orthodoxe), vol. 4, pàg. 298.
- ↑ «Index of Armenian Art: Armenian Architecture — Bana». Armenian Studies Program, CSU. Arxivat de l'original el 2008-06-20. [Consulta: 15 maig 2009].
- ↑ Patrick Donabédian, op. cit., pàg. 200.