Bandera blanca
La bandera blanca o bandera parlementària és una bandera internacional que simbolitza la voluntat de negociar, alto el foc o de rendició en períodes bèl·lics o en conflictes.[1] Enganyar l'adversari amb l'estratègia de la bandera blanca, o bé executar els rendits quan s'apropen desarmats, constitueix un crim de guerra.[2]
Va ser reconeguda per la Conferència de la Haia de 1899, 1907 i les Convencions de Ginebra, que així van integrar en el dret internacional, un costum que ja tenia una història de més de dos mil·lennis.[2]
El 1625, el jurista Hugo Grotius en parla en el seu llibre De iure belli ac pacis (‘Les lleis de la guerra i de la pau’, un dels textos fonamentals del dret internacional), i la defineix com un «signe tàcit de crida a parlamentar, i serà tan obligatori com si s'expressés amb paraules».[3]
Ja va ser utilitzada com a símbol per a la capitulació durant la dinastia Han (220 DC). Durant l'Imperi Romà l'historiador Tàcit en va fer esment com a símbol de la rendició dels legionaris l'any 109 DC; abans d'això, els romans indicaren la rendició posant-se els escuts sobre el cap.[4]
L'explorador portuguès Gaspar Correia descriu que l'any 1502 el príncep indi samorin de Kozhikode va enviar alguns negociadors equipats amb un drap blanc lligat a un pal com a símbol de la pau per al seu enemic Vasco da Gama.[5]
Altres usos
- En curses de rem o de piragüisme significa significa que el jutge d'una competició confirma la validesa d'una acció o una cursa[6]
- Durant les curses de Fórmula 1, la bandera blanca indica que hi ha un vehicle lent a la pista, com ara un automòbil que s'està remolcant o un mitjà de servei o rescat.[7]
- Els talibans la van fer servir el 1996 com bandera nacional de l'Afganistan. L'any següent hi van afegir una xahada en negre.[8]
- A les escoles austríaques s'hissa quan els alumnes fan l'examen de batxillerat.
- La bandera blanca va onejar al palau oficial de París des de l'antic règim fins al 31 de juliol de 1830, i representava un símbol borbònic.
En les arts
- Vidal Ferrando, Antoni. Bandera Blanca. Proa, 1994, p. 42. ISBN 978-84-77397601. Recull de poesia.
- «Amistat, bandera blanca», sardana de Carles Soler i Canton de 1981
- Bandera blanca, àlbum de cançons de Ju de 2018[9]
Referències
- ↑ «bandera blanca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 Garí, Xavier «La història de la bandera blanca». Valors, filosofia de l'actualitat, 03-12-2022 [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ Grotius, Hugo. De iure belli ac pacis libri tres… : in quibus jus naturae et gentium, item juris publici praecipua explicantur (en llatí). Amsterdam: Bleau, 1650.
- ↑ Koerner, Brendan I. «Why Do Surrendering Soldiers Wave White Flags?» (en anglès). Slate, 21 març 2003.
- ↑ Correia, Gaspar. Lendas da Índia (en portuguès). 1858, 1550, p. 300. «mandou hum seu Bramane em huma almadia com hum pano branco atado e um páu per sinal de paz»
- ↑ «bandera blanca». A: Diccionari d'esports nàutics. Termcat, 2008 (Diccionaris en línia núm. 10) [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ «Beginner’s guide to F1 flags» (en anglès). Formula 1. [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ McDonald, Ian. «Afghanistan» (en anglès). Flags of the World. [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ «Ju - Bandera blanca». Enderrock. [Consulta: 7 agost 2025].