Bank Charter Act

Infotaula de llibreBank Charter Act
Nom curtBank Charter Act 1844 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllei del Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Publicació1844 Modifica el valor a Wikidata
Temaeconomia bancària Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
7 & 8 Vic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Llei d'Estatuts del Banc de 1844 (Bank Charter Act 1844; 7 & 8 Vict. c. 32), de vegades anomenada Llei de Banca de Peel de 1844, va ser una llei del Parlament del Regne Unit aprovada sota el govern de Robert Peel, la qual va restringir els poders dels bancs britànics i va atorgar poders exclusius d'emissió de bitllets al banc central, el Banc d'Anglaterra.[1][2][3] És una de les Lleis del Banc d'Anglaterra de 1694 a 1892.[4]

Finalitat

Fins a mitjans del segle XIX, els bancs comercials de la Gran Bretanya i Irlanda podien emetre els seus propis bitllets de banc, i els bitllets emesos per les companyies bancàries provincials circulaven habitualment.[5]

Sota la Llei de 1844, el bullionisme es va institucionalitzar a la Gran Bretanya,[6] creant una proporció entre les reserves d'or custodiades pel Banc d'Anglaterra i els bitllets que el Banc podia emetre,[7] i va limitar l'emissió per part dels bancs d'Anglaterra i Gal·les de bitllets del Banc d'Anglaterra no respaldats per or fins a un màxim de 14 milions de lliures.[8] La Llei també va imposar restriccions severes a l'emissió de bitllets per part dels bancs rurals,[7] prohibint qualsevol nou banc emissor en qualsevol part del Regne Unit i iniciant així el procés de centralització de l'emissió de bitllets.[9][10]

La Llei va suposar una victòria per a la British Currency School (Escola de la Moneda britànica), que defensava que l'emissió de nous bitllets era una de les causes principals de la inflació dels preus.

Tot i que la Llei exigia que els nous bitllets estiguessin completament respaldats per or o per deute públic, el govern es reservava el poder de suspendre la Llei en cas de crisi financera, i de fet això va passar diverses vegades: el 1847[11] i el 1857, i durant la crisi d'Overend Gurney de 1866.

Així mateix, mentre que la llei restringia el subministrament de nous bitllets, no va limitar la creació de nous dipòsits bancaris, els quals continuarien augmentant de volum al llarg del segle xix. Els dipòsits bancaris són sumes de diners que un banc, recolzat per un aval considerable, pot decidir dipositar al compte del titular en forma de préstec que requereix un reemborsament amb interessos. Els diners es creen en el moment en què el banc genera el dipòsit,[12] i quan el préstec s'amortitza, els diners desapareixen del balanç del banc. Tot i que un préstec és efectivament una bestreta d'efectiu proporcionada pel banc al client, a llarg termini l'efecte de la creació il·limitada de dipòsits bancaris (diners) pot provocar inflació en els mercats cap on es canalitzen aquests diners, com ara el mercat immobiliari a través de la concessió d'hipoteques per part dels bancs.[13]

Com a resultat de la Llei, a mesura que les companyies bancàries provincials es fusionaven per formar bancs més grans, perdien el dret a emetre bitllets. El bitllet privat anglès va acabar desapareixent, deixant al Banc d'Anglaterra amb el monopoli de l'emissió de bitllets a Anglaterra i Gal·les. L'últim banc privat a emetre els seus propis bitllets a Anglaterra i Gal·les va ser Fox, Fowler and Company el 1921.[14][15]

La Llei de Bitllets de Banc d'Escòcia de 1845, adoptada un any més tard, va ser més permissiva, ja que va permetre als bancs d'Escòcia emetre més de la seva quantitat en circulació de 1845, sempre que la circulació addicional estigués recolzada lliura per lliura amb reserves d'or a la seu central. Els bancs que es fusionaven també podien combinar les seves emissions.[16]

Avui dia, tres bancs comercials a Escòcia i tres a Irlanda del Nord continuen emetent els seus propis bitllets de lliura esterlina, regulats pel Banc d'Anglaterra.[17]

Llei de Banca de 2009

La Llei de Banca de 2009 va abolir el "balanç setmanal" del nombre de bitllets emesos pel Banc d'Anglaterra: "La secció 6 de la Llei d'Estatuts del Banc de 1844 (obligació del Banc de presentar un compte setmanal) deixarà de tenir efecte".[18]

Conseqüències

L'historiador econòmic de Cambridge Charles Read ha argumentat que aquesta legislació va reduir la capacitat fiscal de la Gran Bretanya per pagar l'ajuda humanitària durant la Gran Fam Irlandesa (1845 – 1852),[19] i que també va empitjorar les crisis financeres de 1847, 1857 i 1866 del que haurien estat d'una altra manera.[20][21]

Vegeu també

  • Henry Meulen – un crític que considerava la Llei d'Estatuts del Banc com una causa de depressió econòmica i revolució política.
  • Bitllets de lliura esterlina – una llista de bancs emissors de bitllets a la zona esterlina.
    • Bitllets d'Escòcia
    • Bitllets d'Irlanda del Nord
  • Banca de reserva fractal
  • Banc central

Referències

  1. ↑ «Bank Charter Act 1844». Bank of England. Arxivat de l'original el 3 December 2010. [Consulta: 27 octubre 2010].
  2. ↑ Horsefield, J. K. «The Origins of the Bank Charter Act, 1844». Economica, vol. 11, 44, 1944, p. 180–189. DOI: 10.2307/2549352. ISSN: 0013-0427. JSTOR: 2549352.
  3. ↑ Whale, P. Barrett «A Retrospective View of the Bank Charter Act of 1844». Economica, vol. 11, 43, 1944, p. 109–111. DOI: 10.2307/2550283. ISSN: 0013-0427. JSTOR: 2550283.
  4. ↑ La Short Titles Act 1896, secció 2(1) i Annex 2
  5. ↑ «£2 note issued by Evans, Jones, Davies & Co.». British Museum. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 31 octubre 2011].
  6. ↑ Anna Gambles, Protection and Politics: Conservative Economic Discourse, 1815-1852 (Royal Historical Society/Boydell Press, 1999), p. 117-18.
  7. 1 2 Poovey, Mary. Genres of the Credit Economy: Mediating Value in Eighteenth- and Nineteenth-Century Britain. University of Chicago Press, 2008, p. 49.
  8. ↑ Dewey, Peter. War and Progress: Britain 1914-1945. Routledge, 2014, p. 74.
  9. ↑ «Bank Charter Act 1844: No banker not issuing notes on 6th May 1844, to issue notes hereafter». legislation.gov.uk. The National Archives, 19-07-1844. «No person other than a banker who on the sixth day of May one thousand eight hundred and forty-four was lawfully issuing his own bank notes shall make or issue bank notes in any part of the United Kingdom.»
  10. ↑ Tonilo, Gianni; White, Eugene N. «The Evolution of the Financial Stability Mandate: From Its Origin to the Present Day». A: Central Banks at a Crossroads. Cambridge University Press, 2016, p. 431.
  11. ↑ Campbell, Gareth (2014), Government Policy during the British Railway Mania and the 1847 Commercial Crisis, Oxford University Press, pàg. 58–75, ISBN 978-0-19-968866-1, doi:10.1093/acprof:oso/9780199688661.003.0004, <https://oxford.universitypressscholarship.com/10.1093/acprof:oso/9780199688661.001.0001/acprof-9780199688661-chapter-4>
  12. ↑ «Money creation in the modern economy». Bank of England. [Consulta: 6 febrer 2014].
  13. ↑ «Most of the money in the economy is created by banks when they provide loans.». Bank of England, 01-10-2019. Arxivat de l'original el 1 de setembre 2022. [Consulta: 24 maig 2026]. «Most of the money in the economy is created, not by printing presses at the central bank, but by banks when they provide loans. [...] This also means as you pay off the loan, the electronic money your bank created is 'deleted' – it no longer exists. So essentially, banks create money, not wealth.»
  14. ↑ «A brief history of banknotes». Bank of England. Arxivat de l'original el 4 February 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  15. ↑ «Fox, Fowler & Co. £5 note». British Museum. Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 31 octubre 2011].
  16. ↑ «RBS History in 100 objects: Banknotes bill, 1844». RBS Heritage Hub. Royal Bank of Scotland. [Consulta: 26 març 2018].
  17. ↑ «The Bank of England's Role in Regulating the Issue of Scottish and Northern Ireland Banknotes». Bank of England. Arxivat de l'original el 4 February 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  18. ↑ «Banking Act 2009». legislation.gov.uk. [Consulta: 6 gener 2017].
  19. ↑ Read, Charles. The Great Famine in Ireland and Britain's Financial Crisis. The Boydell Press, 2022. ISBN 9781800106284.
  20. ↑ Read, Charles. Calming the storms: The Carry Trade, the Banking School and British financial crises since 1825. Palgrave Macmillan, 2023 (Palgrave Studies in Economic History). ISBN 9783031119149.
  21. ↑ Boot, H. M.. The commercial crisis of 1847. Hull, England: Hull University Press, 1984. ISBN 0-85958-442-9. OCLC 11325541.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.