Bank of Ireland

Infotaula d'organitzacióBank of Ireland

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
banc
entitat financera
establiment creditici
empresa
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeconomia bancària, servei financer, sector financer i serveis financers, excepte assegurances i fons de pensions Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1783, Dublín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Borsa de cotització(LSE BIRG) - (ISE BIRG) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietari de
Indicadors econòmics
Benefici net1.983 M€ (2011) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbankofireland.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BankofIreland X: talktoBOI LinkedIn (empresa): bank-of-ireland Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Bank of Ireland Group plc (irlandès: Banc na hÉireann) és un banc comercial que opera a Irlanda i un dels tradicionals quatre grans bancs irlandesos. Històricament la principal organització bancària d'Irlanda, el banc ocupa una posició única en la història de la banca irlandesa. Al nucli del grup modern es troba l'antic Governor and Company of the Bank of Ireland, la vella institució establerta per carta reial el 1783.[1][2][3]

El Bank of Ireland ha estat designat com a Institució Significativa des de l'entrada en vigor de la Supervisió Bancària Europea a finals de 2014 i, com a conseqüència, és supervisat directament pel Banc Central Europeu.[4][5]

Història

El Bank of Ireland és el banc més antic en funcionament continuat (a excepció dels tancaments deguts a vagues bancàries el 1950, 1966, 1970, 1976, 1992[6] i 1992) d'Irlanda.

Paper com a banc del govern

El Bank of Ireland no és, ni ha estat mai, el banc central irlandès. No obstant això, a més de ser un banc comercial —un receptor de dipòsits i una institució de crèdit—, va exercir moltes funcions de banc central, de manera molt similar al Banc d'Escòcia i al Banc d'Anglaterra, que s'havien establert anteriorment. El Bank of Ireland gestionava el Compte del Tresor (Exchequer Account) i durant el segle XIX va actuar en certa manera com a banc d'últim recurs. Fins i tot els títols del president del consell d'administració (el Governador) i el títol del propi consell (la Cort de Directors) suggereixen un estatus de banc central. Des de la fundació de l'Estat Lliure Irlandès el 1922 fins al 31 de desembre de 1971, el Bank of Ireland va ser el banc del Govern irlandès.[2]

Seu central

El Bank of Ireland té la seva seu central a Baggot Plaza, 27-33 Upper Baggot Street, Dublín 4.[7]

L'antiga entrada de la Cambra dels Lords a l'Edifici del Parlament a Westmoreland Street, Dublín

La seu del banc fins a la dècada de 1970 va ser l'Edifici del Parlament a College Green, Dublín. Aquest edifici va ser dissenyat originalment per Sir Edward Lovett Pearce el 1729 per albergar el Parlament d'Irlanda, i va ser el primer edifici del món construït expressament per a un parlament bicameral.[8]

El banc havia planejat encarregar un edifici dissenyat per Sir John Soane per a ser construït en el solar delimitat per Westmoreland Street, Fleet Street, College Street i D'Olier Street (actualment ocupat pel Westin Hotel). No obstant això, el projecte es va cancel·lar després de l'Acta d'Unió de 1800, quan l'antic Edifici del Parlament va ser comprat pel Bank of Ireland el 1803.[9] L'antic edifici del Parlament continua funcionant avui dia com una sucursal activa. Actualment, els visitants encara poden veure la impressionant sala de la Cambra dels Lords dins de l'antic edifici de la seu. L'Oireachtas, el parlament modern de la República d'Irlanda, es troba ara a Leinster House, a Dublín. El 2011, el Govern irlandès va presentar propostes per adquirir l'edifici amb la finalitat que l'estat l'utilitzés com a espai cultural.[10]

A la dècada de 1970, el banc va traslladar la seva seu a un edifici modern, conegut actualment com a Miesian Plaza, a Lower Baggot Street, Dublín 2. Com assenyala Frank McDonald al seu llibre Destruction of Dublin, quan es va construir aquesta seu, va provocar un augment del preu mundial del coure, a causa de la gran quantitat que se'n va utilitzar a l'edifici.[11]

El 2010, el banc es va traslladar a una seu més petita a Mespil Road.[12] El 2021, el Banc va anunciar que tornaria a traslladar la seva seu.[13]

Serveis bancaris

El Bank of Ireland té la seva seu central a la Group Head Office Baggot Plaza, 27-33 Upper Baggot St, Dublín, i té operacions a la República d'Irlanda, Irlanda del Nord, Gran Bretanya i altres llocs.

República d'Irlanda

El grup ofereix una àmplia gamma de serveis financers a Irlanda per als sectors personal, comercial, industrial i agrícola. Aquests inclouen serveis de comptes corrents i dipòsits, descoberts, préstecs a termini, hipoteques, finançament d'actius internacionals, lísing, crèdit a terminis, finançament de deute, serveis de canvi de divises, instruments de cobertura de tipus d'interès i de canvi, així com serveis d'albacea i fideïcomissari.[14] En el seu moment àlgid l'any 1969, el Bank of Ireland tenia 500 sucursals a la República d'Irlanda.[15] Cap a l'any 2022, el nombre de sucursals s'havia reduït gradualment fins a 169.[16][17]

Irlanda del Nord

A Irlanda del Nord, el Bank of Ireland imprimeix els seus propis bitllets en lliures esterlines (vegeu la secció de bitllets més avall). El 2021, el nombre de sucursals a Irlanda del Nord es va reduir de 28 a 13.[16]

Gran Bretanya

A Gran Bretanya, el banc es va expandir principalment mitjançant l'adquisició de la Bristol and West Building Society el 1996. El Bank of Ireland també ofereix comptes d'estalvi amb la marca de l'oficina postal britànica (Post Office Ltd.) a tot el Regne Unit. Anteriorment, el banc oferia hipoteques i préstecs personals de la Post Office, així s'ofereixen com estalvis i préstecs personals amb la marca AA, però va retirar aquests productes el 2023.[18]

Resta del món

Les operacions a la resta del món són dutes a terme principalment per la divisió Bank of Ireland Corporate Banking, que ofereix serveis a França, Alemanya, Espanya i els Estats Units.

Bitllets

Tot i que el Bank of Ireland no és un banc central, té dret a emetre bitllets de lliures esterlines al Regne Unit. Tot i tenir la seu central a Dublín, també opera a Irlanda del Nord, on conserva el dret legal (que es remunta a abans de la partició d'Irlanda) d'imprimir els seus propis bitllets. Aquests són bitllets de lliura esterlina i tenen el mateix valor que els bitllets del Banc d'Anglaterra, i no s'han de confondre amb els bitllets de l'antiga lliura irlandesa.

L'anvers dels bitllets del Bank of Ireland mostra el logotip del banc, a sota del qual hi ha una línia d'escuts heràldics que representen cadascun dels sis comtats d'Irlanda del Nord. A sota hi ha una representació d'una figura asseguda d'Hibèrnia, envoltada pel lema llatí del banc, Bona Fides Reipublicae Stabilitas ("La bona fe és el pilar de l'Estat").[19] La sèrie actual de bitllets de 5 £, 10 £ i 20 £, emesa l'abril de 2008, presenta una il·lustració de la destil·leria Old Bushmills Distillery al revers. Abans de 2008, tots els bitllets del Bank of Ireland mostraven una imatge de la Universitat Queen's de Belfast al revers.[20][21][22]

La diferència principal entre les denominacions és el color i la mida:

  • Bitllet de 5 £, blau
  • Bitllet de 10 £, rosa
  • Bitllet de 20 £, verd
  • Bitllet de 50 £, blau verdós
  • Bitllet de 100 £, vermell.

El Bank of Ireland mai ha emès els seus propis bitllets a la República d'Irlanda. L'article 60 de la Llei de la Moneda de 1927 va eliminar el dret dels bancs irlandesos a emetre bitllets propis; no obstant això, entre 1929 i 1953 es van emetre "bitllets consolidats", amb un disseny comú emès per tots els "Bancs Accionistes" d'acord amb la Llei. Aquests bitllets no eren de curs legal.[23]

Controvèrsies

Michael Soden

Michael Soden va dimitir de forma sobtada com a director executiu del grup el 29 de maig de 2004, en descobrir-se que a l'ordinador del banc que utilitzava hi havia material per a adults que infringia la política de l'empresa.[24] Soden va emetre una declaració personal explicant que els alts estàndards d'integritat i comportament en un entorn de responsabilitat, transparència i obertura que ell mateix defensava causarien vergonya al banc.[25]

Controvèrsia del DIRT

El juliol de 2000, el Bank of Ireland va liquidar un deute d'atrasos fiscals de 30,5 milions de lliures irlandeses. El banc havia comunicat a la comissió d'investigació del comitè de comptes públics de l'Oireachtas que la seva responsabilitat fiscal se situava al voltant d'1,5 milions de lliures. La xifra de liquidació final va ser "dictada" pels Revenue Commissioners (l'agència tributària) després d'una auditoria realitzada pels mateixos comissaris.[26] Va ser precisament al Bank of Ireland on es van descobrir i revelar fins a la data alguns dels casos més cèlebres d'incompliment fiscal i de comptes ficticis de no residents. S'hi inclouen localitats com Thurles, Boyle, Roscrea (1990), Milltown Malbay (1991), Dundalk (1989-90), Killester (1992), Tullamore (1993), Mullingar (1996), Castlecomer, Clonmel, Ballybricken, Ballinasloe, Skibbereen (1988), Dungarvan i, segons es va revelar al subcomitè de comptes públics de l'Oireachtas, Ballaghaderreen (1998) i Ballygar (1999). La investigació del subcomitè de comptes públics va concloure que "els executius de més alt rang del Bank of Ireland van intentar establir un to ètic per al banc, tot i que van demanar sense èxit l'ajuda dels Revenue Commissioners per promoure un codi de bones pràctiques per a tot el sector".[27]

Ordinadors portàtils robats

L'abril de 2008 es va anunciar que entre el juny i l'octubre de 2007 s'havien robat quatre ordinadors portàtils amb dades relatives a 10.000 clients.[28] Aquesta informació de clients incloïa noms, adreces, detalls bancaris, mèdics i de pensions.[29] Inicialment, els robatoris es van denunciar a la Garda Síochána (la policia), però l'alta direcció del banc no va tenir coneixement del problema fins al febrer de 2008, després que una auditoria interna detectés el robatori, i el banc no va avisar el Comissari de Protecció de Dades ni el Banc Central d'Irlanda fins a mitjans d'abril de 2008. També es va saber que cap dels portàtils utilitzava encriptació per protegir les dades confidencials. Posteriorment, el banc va emetre un comunicat de premsa detallant les set sucursals afectades i la seva resposta inicial;[30] més tard, aquell mateix mes, el banc va confirmar que hi havia 31.500 registres de clients afectats, així com un nombre més gran de sucursals.[31]

Robatori de banc rècord

El 27 de febrer de 2009 es va informar que una banda criminal de Dublín havia robat 7 milions d'euros de la sucursal principal del Bank of Ireland a College Green. El robatori va ser el més gran de la història de la República d'Irlanda, durant el qual la xicota d'un empleat, la seva mare i la néta de cinc anys d'aquesta darrera van ser retingudes com a ostatges a punta de pistola. La Gardaí va detenir sis homes l'endemà i va recuperar 1,8 milions d'euros. Un portaveu del banc va declarar: "La prioritat del Bank of Ireland és la seguretat i el benestar de l'empleat i de la família implicada en aquest incident, i tots els serveis de suport del banc s'han posat a la seva disposició."[32]

Informació errònia sobre recapitalització i bonificacions

La informació facilitada al Ministeri de Finances el 2009 abans d'una recapitalització del banc que va costar 3,5 milions d'euros als contribuents "va ser incompleta i enganyosa". També va donar informació errònia al ministre de Finances, qui al seu torn va enganyar el Parlament (Dáil) sobre els 66 milions d'euros en bonificacions que el banc va pagar des que va rebre l'aval de l'Estat. Els auditors externs van descobrir que el banc havia utilitzat "una interpretació restrictiva i poc habitual del que constituïa una bonificació per rendiment".[33] El seu informe també va revelar que hi havia hagut "un catàleg d'errors" i que la informació subministrada pel Bank of Ireland al Ministeri de Finances es va "presentar d'una manera que minimitzava el nivell de pagaments addicionals realitzats".[34] El banc va pagar 2 milions d'euros en concepte d'indemnització al Tresor Públic per haver facilitat informació "enganyosa".[35][36][37]

Relació amb empreses de subcontractació

El banc ha establert forts vincles amb empreses de subcontractació (outsourcing) de TI des de 2004 o abans. L'1 de novembre de 2010, IBM va guanyar el contracte d'externalització d'abast complet valorat en 450 milions de dòlars per gestionar els serveis d'infraestructura de tecnologies de la informació (TI) del Grup BoI (com ara mainframes, servidors, ordinadors d'escriptori i serveis d'impressió) en una licitació competitiva contra HP (el proveïdor de subcontractació fins aleshores) i HCL. Això es va produir arran de la finalització natural del contracte que el banc mantenia amb HP, signat el 2004.

Després d'un procés de licitació competitiva amb diverses parts, IBM va ser seleccionada per a negociacions de contracte en exclusiva el juliol de 2011. Durant el període intermedi, es va dur a terme una fase exhaustiva de diligència deguda i es va concedir l'aprovació reguladora pertinent. IBM gestionarà tota la infraestructura de TI del grup, inclosos els sistemes d'escriptori, servidors, mainframes, xarxes d'àrea local i el servei d'atenció tècnica (service desk).[38] Des d'aleshores, BOI ha adjudicat a HCL un contracte d'externalització de processos de negoci de 30 milions d'euros i els ha seleccionat com a socis estratègics de recursos locals a Irlanda. A més, HCL ha obert una fàbrica de programari per al Bank of Ireland a l'Índia i ha començat a subcontractar el suport de producció per a les aplicacions de banca minorista i pagaments de BOI.[39] Aquesta relació exclusiva amb HCL ha estat vista com a controvertida en el context de la important inversió dels contribuents irlandesos al Bank of Ireland, i davant la falta de qualsevol inversió significativa per part d'HCL a Irlanda. Un analista bancari va afirmar el juliol de 2011 que el sistema informàtic de BOI està "molt antiquat".[40]

Tancament de comptes associats amb Palestina

El 2016, el Bank of Ireland va tancar els comptes de la Campanya Irlandesa de Solidaritat amb Palestina, al·legant que el banc considerava Palestina com un país d'alt risc. La TD de Sinn Féin, Mary Lou McDonald, va qualificar aquest fet d'indignant i d'insult per al poble palestí.[41]

Col·lapse del preu de les accions de 2008

El 5 de març de 2009, les accions van arribar a cotitzar a 0,12 €, fet que va reduir el valor de la companyia en més d'un 99% respecte al seu màxim de 2007. A la junta general d'accionistes de 2009, els accionistes van criticar durament l'actuació dels seus auditors, PriceWaterhouseCoopers.[42]

El Banc Central va comunicar a la Comissió d'Empresa de l'Oireachtas que els accionistes que van perdre els seus diners en el col·lapse bancari n'eren els responsables pel fet de no haver controlat els directius del banc, tot i que va admetre que el Banc Central no havia avisat amb prou antelació sobre la concessió temerària de préstecs a promotors immobiliaris.[43]

Referències

  1. ↑ «Banks need fresh €24 billion – Central Bank». RTÉ News, 31-03-2011.
  2. 1 2 «Bank of Ireland History». Bank of Ireland. Arxivat de l'original el 30 November 2010.
  3. ↑ Barter, Pavel «Bank of Ireland pressed to open up archive that dates to 1783» (en anglès). .
  4. ↑ «The list of significant supervised entities and the list of less significant institutions». European Central Bank, 04-09-2014.
  5. ↑ «List of supervised entities». European Central Bank, 01-01-2023.
  6. ↑ «How six-month bank strike rocked the nation» (en anglès). The Independent, 29-12-1999. [Consulta: 6 juliol 2020].
  7. ↑ «Republic of Ireland - Bank of Ireland Group Website».
  8. ↑ Caldwell, David. «Architecture Group – Irish Parliament Building», 12-10-2008. Arxivat de l'original el 12 August 2011. [Consulta: 24 maig 2011]. «Bank of Ireland, College Green ... is the world's first purpose-built two-chamber parliament house.»
  9. ↑ «The House of Lord's Dublin». Anchor House Dublin. Arxivat de l'original el 2 April 2019. [Consulta: 24 maig 2011]. «The Parliament House was purchased by "The Bank of Ireland" in 1803.»
  10. ↑ Cullen «Government wants to repossess landmark College Green bank». , 14-05-2011.
  11. ↑ McDonald, p. 111
  12. ↑ O'Mahony, Brian «Bank of Ireland will move its HQ by March». , 15-01-2010.
  13. ↑ «Bank of Ireland to quit second headquarters in 11 years». .
  14. ↑ Bank of Ireland: Personal Banking Arxivat 6 January 2016 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Bank of Ireland decision to close Howth branch draws sharp criticism from local businesses». .
  16. 1 2 «Revealed: Full list of Bank of Ireland branch closures», 08-10-2021.
  17. ↑ «Bank of Ireland to invest €11.5m to refurbish and upgrade its branch network». .
  18. ↑ «Bank of Ireland ends AA partnership, trims UK Post Office offering». Reuters, 05-12-2023. [Consulta: 25 abril 2025].
  19. ↑ «Bank Notes: £5 note Bushmills 2013 Series». Bank of Ireland. Arxivat de l'original el 17 July 2015. [Consulta: 30 març 2016].
  20. ↑ «Bank Notes». Bank of Ireland. Arxivat de l'original el 20 March 2016. [Consulta: 30 març 2016].
  21. ↑ «Bank of Ireland to feature Old Bushmills Distillery on new Northern Ireland note issue». Bank of Ireland, 11-02-2008. Arxivat de l'original el 8 March 2016. [Consulta: 30 març 2016].
  22. ↑ «Bank raises glass to famous drink». BBC News, 23-04-2008.
  23. ↑ Currency Act 1927 Arxivat 3 March 2016 a Wayback Machine.
  24. ↑ «Bank of Ireland chief quits over PC porn». The Register, 01-06-2004.
  25. ↑ «Personal statement by Michael D. Soden Group Chief Executive Bank of Ireland». Michael D. Soden, 29-05-2004.
  26. ↑ Creaton, Siobhan «Revenue set to claw back bonanza in unpaid taxes». , 06-07-2000.
  27. ↑ «Public Accounts Committee Parliamentary Inquiry into DIRT». , 27-09-1999.
  28. ↑ Data theft involving 10,000 bank records RTÉ News, 21 April 2008
  29. ↑ BoI kept quiet about stolen client details since February Irish Independent, 23 April 2008
  30. ↑ Bank of Ireland Life – Customer Update on Stolen Laptops Arxivat 19 November 2010 a Wayback Machine. Bank of Ireland Press Room, 22 April 2008
  31. ↑ Bank of Ireland Life – Update on Stolen Laptops Arxivat 19 November 2010 a Wayback Machine. Bank of Ireland Press Room, 28 April 2008
  32. ↑ Sharrock, David «Kidnap gang steals €7 million from Bank of Ireland». The Times, 27-02-2009.
  33. ↑ Collins, John «Bonus row shows Bank of Ireland is no better than rest». , 07-03-2011.
  34. ↑ «The Great Escape». Irish Independent, 16-04-2011.
  35. ↑ «Investigation exposes Bank of Ireland bonus payments». BreakingNews.ie, 03-03-2011. [Consulta: 22 desembre 2012].
  36. ↑ «BoI paid €66m in bonuses from 2008–2010». RTÉ News, 04-03-2011.
  37. ↑ «Bank of Ireland Statement on Bonuses». Bank of Ireland, 04-03-2011. Arxivat de l'original el 7 August 2011. [Consulta: 22 desembre 2012].
  38. ↑ Mishra, Pankaj «Bank of Ireland shortlists IBM, HCL for $600-mn outsourcing deal». The Economic Times, 02-06-2010. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  39. ↑ Curran, Richard «Bank of Ireland hires Indian outsourcing firm». The Sunday Business Post, 13-03-2011.
  40. ↑ Lynch, Andrew «Russian roulette». The Sunday Business Post, 09-10-2011. Arxivat 12 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine.
  41. ↑ «Bank closes accounts of Palestine advocacy group». RTÉ.ie, 02-10-2016. Arxivat de l'original el 23 March 2019.
  42. ↑ O'Farrell, Stephen «Anger smoulders but the fury has gone». Irish Independent, 04-07-2009.
  43. ↑ «Top official says shareholders to blame for the banking crisis». The Herald, 30-07-2009. Arxivat de l'original el 3 June 2012. [Consulta: 22 desembre 2012].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.