Barbara Chase-Riboud

Plantilla:Infotaula personaBarbara Chase-Riboud
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Barbara Dewayne Modifica el valor a Wikidata
26 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaParís
Londres
Capri
Roma
Filadèlfia Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicNegres estatunidencs Modifica el valor a Wikidata
Formacióescola d'arquitectura de Yale - Màster de Belles Arts (–1960)
Tyler School of Art (en) Tradueix - Bachelor of Fine Arts (–1956)
Acadèmia Americana a Roma
Philadelphia High School for Girls
University of the Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, poesia, estudi de la història de l'art i escultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, dibuixant, pintora, novel·lista, poetessa, escultora, historiadora de l'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt abstracte i ficció Modifica el valor a Wikidata
MovimentBlack Arts Movement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosef Albers i Louis Kahn Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaChase, Barbara
Riboud, Mrs. Marc Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarc Riboud (1961–), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

Barbara Chase-Riboud (Filadèlfia, 26 de juny de 1939) és una escriptora, escultora i poeta afroamericana.

Vida

Barbara va néixer el 26 de juny de 1939 a Filadèlfia. Es filla de Charles Edward Braithwaite Chase (empresari de la construcció) i Vivian May West Braithwaite Chase (ajudant mèdica).[1]

És també coneguda amb els noms de Barbara Dewayne Chase-Riboud i de Barbara Chase.[2]

Es va llicenciar a la Universitat Yale.[3]

Barbara Chase-Riboud ha rebut diversos títols dedoctor honoris causa als Estats Units per a la seva obra literària. El 1979, La Virginienne (Sally Hemings) fou premiada com la millor obra de ficció escrita per una dona negra estatunidenca.[4] També és autora de Portrait of ha Nude Woman as Cleopatra que al 1988 va obtenir del premi de poesia Carl Sandburg, de la Gran Sultana i del Negre del Amistad, que foren altres grans èxits.[5]

L'any 1969, erigeix una estela a la memòria de Malcolm X.[6]

Fou l'esposa del fotògraf Marc Riboud i va viure a París. Fou nomenada cavaller de les arts i les ciències.

Premis i honors

  • 1957, Beca John Hay Whitney
  • Beca nacional per les arts
  • 1979, Premi Janet Heidinger Kafka per excel·lència en la ficció per una afroamericana per l'obra Sally Hemings.[7]
  • 1988, Premi Carl Sandburg per Portrait of a Nude Woman as Cleopatra[8]
  • 1993, Doctorat honoris causa en lletres pel Muhlenberg College.[9]
  • 1995, Premi James Van Dar Zee per Lifetime Achievement[10]
  • 1996, Doctor honoris causa en lletres per la Universitat de Connecticut.[9]
  • 1996, el govern francès li atorga el premi Chevalier des Arts et des Lettres.[11]
  • 1996, comisionada per l'Administració dels serveis generals dels Estats Units pel memorial, Africa Rising, a 240 Broadway, lloc on hi ha el African Burial Ground National Monument.[12]
  • 2004, Nominada al premi Hurston-Wright Legacy (ficció) per Hottentot Venus[13]
  • 2005 "Best Fiction Book of 2004" pel Caucus Negre de la American Library Association per Hottentot Venus
  • 2007, Premi del Caucus Femení del College Art Association.[14]
  • 2007, Premi Alain Locke del Detroit Institute of Arts[15]

Obres escollides

Escultures

  • Last Supper (1958)[16]
  • Bullfighter (1958)[16]
  • Malcolm X (1970)
  • Why Did We Leave Zanibar (1971)[17]
  • Confession for Myself (1973)
  • Cleopatra's Cape (1973)
  • Africa Rising (1998)
  • Mao's Organ (2008)

Novel·les

  • Sally Hemings: A Novel (1979). ISBN 978-0-312-24704-1
  • Valide: A Novel of the Harem (1986). ISBN 978-0-688-04334-6
  • Echo of Lions (1989). ISBN 978-0-688-06407-5
  • The President's Daughter (1994). ISBN 978-0-345-38970-1
  • Hottentot Venus: A Novel (2003). ISBN 978-0-385-50856-8

Poesia

  • From Memphis & Peking (1974). ISBN 978-0-394-48899-8
  • Portrait of a Nude Woman as Cleopatra (1987). ISBN 978-0-688-06403-7
  • "Everytime a Knot is Undone, a God is Released" (2014). ISBN 978-1-60980-594-4

Referències

  1. ↑ «Barbara Chase-riboud | Encyclopedia.com» (en anglès). www.encyclopedia.com. [Consulta: 4 juliol 2019].
  2. ↑ «Barbara Chase-Riboud» (en anglès). Smithsonian American Art Museum. [Consulta: 4 juliol 2019].
  3. ↑ «Barbara Chase-Riboud» (en anglès). sites.psu.edu. Arxivat de l'original el 2019-07-04. [Consulta: 4 juliol 2019].
  4. ↑ «Barbara Chase-Riboud (1939-) • BlackPast» (en anglès). BlackPast, 09-07-2018. [Consulta: 4 juliol 2019].
  5. ↑ «Fiche Babelio».
  6. ↑ «Philadelphia Museum of Art - Exhibitions - Barbara Chase-Riboud: The Malcolm X Steles» (en anglès). www.philamuseum.org. [Consulta: 4 juliol 2019].
  7. ↑ «Barbara Chase-Riboud». African American Literature Book Club. AALBC.com, LLC. Arxivat de l'original el 14 març 2008. [Consulta: 27 febrer 2008].
  8. ↑ «Barbara Chase-Riboud». Voices from the Gap: Women Artists and Writers of Color. The University of Minnesota. Arxivat de l'original el 8 març 2008. [Consulta: 27 febrer 2008].
  9. 1 2 Chase-Riboud. The Malcolm X Steles, 2013.
  10. ↑ Chase-Riboud. The Malcolm X Steles, 2013.
  11. ↑ "People", International Herald Tribune, March 23, 1996.
  12. ↑ "African Burial Ground Commissioned Artwork" Arxivat 2017-05-15 a Wayback Machine., General Services Administration
  13. ↑ «Red-Letter Day For Black Authors: Hurston/Wright Awards Honor 9», 2 octubre 2004. [Consulta: 12 març 2017].
  14. ↑ «Còpia arxivada». College Art Association Committee on Women in the Arts and the Women's Caucus for Art. Arxivat de l'original el de gener 2, 2014. [Consulta: d'octubre 17, 2019].
  15. ↑ «Alain Locke Awards: Conversation with Barbara Chase-Riboud». [Consulta: 12 març 2017].
  16. 1 2 Chase-Riboud, Barbara. The Malcolm X Steles. Philadelphia Museum of Art, 2013. ISBN 978-0-87633-246-7.
  17. ↑ Selz, Peter «Retrospective: Reflections on Barbara Chase-Riboud». Callaloo. The Johns Hopkins University Press, 32, 2009, p. 879–881. JSTOR: 27743064.

Bibliografia

  • Darlene Clark Hine, Elsa Barkley Brown, and Rosalyn Terborg-Penn (eds), "Barbara Chase-Riboud", Black Women in America: An Historical Encyclopedia. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press, 1993.
  • Basulado, Carlos and BCR. Barbara Chase-Riboud: The Malcolm X Steles Catalogue, 2013 (Philadelphia Museum of Art & Yale University Press). ISBN 978-0-87633-246-7 PMA, & ISBN 978-0-300-19640-5 Yale
  • Dawson, Emma Waters. "Witnesses and Practitioners: Attitudes toward Miscegenation in Barbara Chase-Riboud's Sally Hemings." In Dolan Hubbard (ed.), Recovered Writers/Recovered Texts. Knoxville, TN: University of Tennessee Press, 1997, 1–14.
  • Farrington, Lisa E. Creating Their Own Image: The History of African-American Women Artists. 2004 (Oxford University Press)
  • Heller, Nancy. Women Artists: An Illustrated History, 1987 (Cross River Press)
  • Janson, H. W., History of Art, 1995. (Harry N. Abrams, Inc.)
  • Lewis, Samella. ART: African American, 1990 (Hancraft Press)
  • McKee, Sarah. "Barbara Chase-Riboud (1939-)." Contemporary African American Novelists: A Bio-Bibliographical Critical Sourcebook. Ed. Emmanuel S. Nelson. Westport, CT: Greenwood, 1999. 82-87.
  • Rushdy, Ashraf H. A. "Representing the Constitution: Embodiments of America in Barbara Chase-Riboud's Echo of Lions." Critique: Studies in Contemporary Fiction 36.4 (1995 Summer): 258-80.
  • Rushdy, Ashraf H. A. "'I Write in Tongues': The Supplement of Voice in Barbara Chase-Riboud's Sally Hemings", Contemporary Literature 35.1 (Spring 1994): 100–35.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.