Barbut becgroc occidental
| Trachylaemus goffinii | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Lybiidae |
| Gènere | Trachylaemus |
| Espècie | Trachylaemus goffinii Andreas Leopold August Goffin, 1863 Trachylaemus goffinii |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |

El barbut becgroc occidental[1] (Trachylaemus goffinii) és una espècie d'ocell de la família dels líbids (Lybiidae) que ha estat considerat coespecífic amb el barbut becgroc oriental (T. purpuratus).
Habita boscos i clarianes des de Sierra Leone fins a Ghana.
Descripció
El barbut becgroc occidental és un ocell gros i de colors brillants que viu als boscos i a les vores dels boscos. Es distingeix pel bec groc brillant, el cap, l'esquena i la cua foscos i la panxa groga. Hi ha variacions regionals dins de l'espècie, especialment la gola, que pot ser fosca amb petites taques pàl·lides o molt ratllades de color blanquinós. La veu consisteix en un "up" o "up-uup" greu en successió lenta, de vegades durant diversos minuts.[2]
Distribució i hàbitat
Es troba des de Sierra Leone fins al sud-oest de Nigèria a l'Àfrica occidental.[3]
Habita en la selva tropical i sotabosc, i especialment en les clarianes per la caiguda d'arbres i al llarg dels límits dels boscos.[2]
Taxonomia
El barbut becgroc occidental va ser descrit formalment l'any 1863 per l'oficial de l'exèrcit neerlandès i ornitòleg Andreas Leopold August Goffin (1837–1863) amb el nom binomial Capito goffinii i la localitat tipus "Costa d'Or". Els exemplars havien estat recollits per Cornelis Nagtglas a la Costa d'Or neerlandesa (ara part de Ghana).[4][Nota 1][5][6]
El barbut becgroc occidental ara es col·loca amb el barbut becgroc oriental (T. purpuratus) en el gènere Trachylaemus, que va ser introduït el 1891 per l'ornitòleg alemany Anton Reichenow. Anteriorment, aquesta espècie es considerava coespecífica amb el barbut becgroc oriental amb el nom comú "barbut becgroc". El barbut becgroc occidental es considera actualment una espècie separada basant-se en les diferències morfològiques i la profunda divergència de l'ADN mitocondrial.[7]
Es reconeixen dues subespècies:[7]
- T. g. goffinii (Goffin, 1863) – de Sierra Leone a Ghana.
- T. g. togoensis (Reichenow, 1891) – de Togo al sud-oest de Nigèria.
Nota
- ↑ Tot i que Goffin enumera l'espècie com a "Capito goffinii Schlegel, in Mus. Batav.", no hi ha proves que Hermann Schlegel fos el responsable de la descripció.
Referències
- ↑ «Barbut becgroc occidental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 novembre 2025].(català)
- 1 2 «barbut becgroc occidental - eBird». [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 novembre 2025].
- ↑ Goffin, Andreas Leopold August. Revue méthodique et critique des collections déposées dans cet établissement. t.1. Leyden: Rijksmuseum van Natuurlijke Historie, 1862, p. 72.
- ↑ Dickinson, E.C.; Remsen, J.V.. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 1: Non-passerines. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2013, p. 330. ISBN 978-0-9568611-0-8.
- ↑ van den Hoek Ostende, L.W.; Dekker, R.W.R.J.; Keijl, G.O. «Type‐specimens of birds in the National Museum of Natural History, Leiden» (PDF). Technical Bulletin, 1 p. 200. Nationaal Natuurhistorisch Museum, 1997. [Consulta: 20 novembre 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Jacamars, puffbirds, barbets, toucans, honeyguides – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 20 novembre 2025].
