Barbut olivaci
| Cryptolybia olivacea | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 3,9 g (pes en néixer) 49 g (pes adult) |
| Cries | 4,2 |
| Incubació de l'ou | 18 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Ramphastidae |
| Gènere | Cryptolybia |
| Espècie | Cryptolybia olivacea (Shelley, 1880) Cryptolybia olivacea |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Barbatula olivacea |
| Distribució | |
El barbut olivaci[1] (Cryptolybia olivacea) és una espècie d'ocell de la família dels líbids (Lybiidae) i única espècie del gènere Cryptolybia, si bé altres autors l'inclouen a Stactolaema.[2] Es troba a Kenya, Tanzània, Malawi, Moçambic i Sud-àfrica[3][4] on habita boscos des del nivell del mar fins als 1.800 metres.[5] Les poblacions aïllades són vulnerables a la tala de boscos.[6]
Descripció

El barbut olivàci té el plomatge de color oliva-gingebre apagat, però és més groguenc a les ales i més pàl·lid a la part inferior. El cap i la barbeta són de color marró fosc en l'espècie nominal, i els ulls varien del vermell apagat al taronja. El bec és negre i les potes fosques. Els juvenils són més apagats i els ulls marrons.[7]
Distribució i hàbitat
El barbut olivàci es troba a Kenya, Tanzània, Malawi, Moçambic i Sud-àfrica.[3]
Freqüenten les branques fructíferes de la part inferior de la capçada i durant la recerca d'aliment i el descans poden fer-ho sols o en grup.[7] És una espècie sedentària que no se sap que faci cap moviment. Pot ser particularment dependent del fruit de les figues silvestres.[6]
Es troba en boscos des del nivell del mar fins als 1.800 metres.[5] Les seves poblacions aïllades són vulnerables a la tala de boscos.[6]
Ecologia
Reproducció
Es reprodueix en cavitats dels troncs dels arbres durant el solstici d'estiu.[6]
Vocalitzacions
El crit és un repetitiu "txoc, txoc, ...", o "txoc, txop, ...", de vegades fent duet.[7][8]
Taxonomia
El barbut olivaci va ser descrit per primer cop l'any 1880 per l'ornitòleg George Ernest Shelley amb el nom binomial Barbatula olivacea i la localitat tipus "Rabbai, prop de Mombasa, Colònia de Kenya".[9]
Subespècies
Les principals autoritats taxonòmiques reconeixen cinc subespècies:[10]
- C. o. olivacea (Shelley, 1880) – costa de Kenya fins a les terres altes del centre de Tanzània.
- C. o. howelli (Jensen & Stuart, 1982) – muntanyes East Udzungwa a Tanzània.
- C. o. woodwardi (Shelley, 1895)– oNgoye a KwaZulu-Natal, Sud-àfrica.
- C. o. rungweensis (Benson, 1948) – muntanyes Rungwe i Poroto, de Tanzània fins els turons Misuku, nord de Malawi.[5][8][11]
- C. o. belcheri (Sclater, 1927) – muntanyes Thyolo a Malawi i muntanyes Namuli a Moçambic.
Altres autors reconeixen dues subespècies:
- C. o. hylophona (Clancey, 1979) – les reserves forestals de Ngarama, Rondo (on és comú) i possiblement Mitundumbea de la costa de Tanzània.[12]
- C. o. uluguruensis (Ripley & Heinrich, 1969) – muntanyes Uluguru de l'est de Tanzània.[11]
Notes taxonòmiques
El nombre de subespècies no està generalment acordat, i l'estat de conservació dels tàxons depèn críticament de l'avaluació taxonòmica:[6]
- C. o. hylophona de vegades es fusiona amb woodwardi en un tàxon amb un estatus d'espècie provisional. Aquests ocells tenen les cobertores auriculars i el front posterior marcats en groc, a diferència de les poblacions de cap fosc. El tipus es va obtenir del bosc d'oNgoye a Sud-àfrica i en anglès va rebre el nom dels descobridors, els germans Woodward (barbut de Woodward).[6]
- C. o. belcheri, que no té les cobertores auriculars grogues,[8] és endèmica de dos inselbergs aïllats i podria constituir una tercera espècie.[6]
Referències
- ↑ «Barbut olivaci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 17 novembre 2025].(català)
- ↑ «ITIS - Report: Stactolaema olivacea». [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 «Cryptolybia olivacea: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2025, 28-05-2025. DOI: 10.2305/iucn.uk.2025-2.rlts.t22681732a280982305.en.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 3 Britton, P. L.. Birds of East Africa, their habitat, status and distribution. Nairobi: East Africa Natural History Society, 1980, p. 102.
- 1 2 3 4 5 6 7 Harisson, J.A.. The atlas of southern African birds (PDF). Johannesburg: BirdLife SA, 1997, p. 716. ISBN 978-0-620-20730-2.
- 1 2 3 Zimmerman et al., Dale A. Birds of Kenya and Northern Tanzania. Princeton University Press, 1999, p. 478 (The Helm Field Guides). ISBN 978-0-691-01022-6.
- 1 2 3 Newman et al., Ken. Birds of Malawi. Blantyre: The Wildlife Society of Malawi, 1992, p. 6-7. ISBN 99908-31-009..
- ↑ «Cryptolybia olivacea (Barbut olivaci)». Avibase. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jacamars, puffbirds, barbets, toucans, honeyguides – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 17 novembre 2025].
- 1 2 «Green Barbet». Preliminary Map. Tanzania Bird Atlas. [Consulta: 17 novembre 2025].
- ↑ «Biodiversity studies in Kilwa and Lindi Districts» (PDF). UTUMI Biodiversity Surveys (Ref. No. 104.Tan.1.MRS.11) p. 1-77. DANIDA, Ministry of Foreign Affairs, 01-12-2002. [Consulta: 17 novembre 2025].

