Barlin Libros
|
|||||
| Epònim | Berlín  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | editorial independent | ||||
| Indústria | indústria literària | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2017, València | ||||
| Fundador | Alberto Haller | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (2025–) | |||||
| Lloc web | barlinlibros.org | ||||
   | |||||
Barlin Libros és una editorial independent valenciana de no-ficció, fundada el 2017 per Alberto Haller.[1] Entre d'altres, publica assajos d'espiritualitat i pensament crític sobre temes com la història, la sociologia, l'antropologia i la liternatura.
Fou creada en març del 2017 per Alberto Haller en continuïtat amb el seu anterior projecte, la llibreria Berlín. Aquell comerç, situat al barri de Mestalla a València, havia funcionat aproximadament entre 2013 i 2016.[2] També a València s'ubica la seu de l'editorial, inicialment a l'avinguda de les Balears[3] i actualment a la Petxina, en l'espai cultural La llar, inaugurat en 2025.[4][5] El nom de la casa editorial és un homenatge a la ciutat de Berlín, on Haller va viure durant l'últim any de la carrera universitària.[6]
La línia editorial inclou autors nacionals i internacionals, com ara Esther López Barceló, Berta García Faet, Ana Penyas, Justo Serna, Mark Mazower, G.K. Chesterton i Timothy Garton Ash, entre d'altres.[4][7][2] Alguns dels llibres cabdals en la trajectòria de Barlin Libros són La Europa Negra de Mark Mazower, que Haller considera «el long-seller de l'editorial»; Ruta Gráfica: el diseño del sonido de València de Moy Santana i Antonio J. Albertos, que va representar-li una font de prestigi, i En éxtasis de Joan Manuel Oleaque, sobre la Ruta del Bakalao, el qual no s'havia editat en castellà fins aleshores.[2][8] En 2025, el seu catàleg complet constava de més de 60 obres i tenia projecció fora del País Valencià, fins i tot en països hispans com l'Argentina, Xile i Colòmbia.[4][5]
L'editorial ha rebut dos vegades el premi de la Generalitat Valenciana al llibre més ben editat, atorgat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport: primer en 2018 per Electroshock de Laurent Garnier i David Brun-Lambert i, més tard, en 2022 per Ruta Gráfica: el diseño del sonido de València de Moy Santana i Antonio J. Albertos.[4][9][2] A més, en 2019 obtingué el premi al llibre més ben editat de la mateixa Generalitat per No turista d'Alberto Haller, amb il·lustracions de Marta Torres.[4][10][2]
Referències
- ↑ Enguix, Salvador. «Alberto Haller: "El libro en papel y digital no son rivales; en papel es invencible"» [Alberto Haller: "El llibre en paper i en digital no són rivals; el de paper és invencible"] (en castellà). La Vanguardia, 17-09-2022. [Consulta: 24 abril 2026].
- 1 2 3 4 5 López Heras, Víctor. «Cómo crear una editorial desde Valencia que entienda el siglo XX y defina el mundo del XXI» [Com crear una editorial des de València que entenga el segle XX i definisca el món del XXI] (en castellà). El Confidencial, 17-02-2024. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Dubal, Celia. «Alberto Haller, editor de Barlin Libros: “El secreto de la edición independiente es la protección legal al sector”» [Alberto Haller, editor de Barlin Libros: “El secret de l'edició independent és la protecció legal del sector”] (en castellà). Hortanoticias, 31-12-2019. [Consulta: 25 abril 2026].
- 1 2 3 4 5 «Abre La llar de Barlin Libros» [Obri La llar de Barlin Libros] (en castellà). FLAT, 21-03-2025. [Consulta: 24 abril 2026].
- 1 2 Wittib, Rocío. «Alberto Haller, editor de Barlin Libros: «¡El ensayo no tiene por qué ser aburrido!»» [Alberto Haller, editor de Barlin Libros: «Qui diu que l'assaig haja de ser avorrit!»] (en castellà). Señalador, 16-09-2025. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Rodríguez Gimeno, Rafa. «¿Quién es Alberto Haller (Barlin Libros)?» [Qui és Alberto Haller (Barlin Libros)?] (en castellà). Verlanga, 30-10-2017. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Terror en femenino» (en castellà). Crónica Global. El Español. Arxivat de l'original el 2021-09-19. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ Viñas, Eugenio «Joan Oleaque, el valenciano que reivindicó la Ruta del Bakalao cuando era un tabú criminal» (en castellà). El País [Madrid], 18-10-2017. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ Márquez, Lucía. «¡Este libro tiene premio! Minuto y resultado del sector editorial en clave valenciana» [Este llibre té un premi! Minut i resultat del sector editorial en clau valenciana] (en castellà). Valencia Plaza, 24 gener 2020. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «'Ruta gráfica. El diseño del sonido de València' gana el premio al Libro Mejor Editado» ['Ruta gráfica. El diseño del sonido de València' guanya el premi al llibre més ben editat] (en castellà). Valencia Plaza, 5 juliol 2023. [Consulta: 24 abril 2026].