Barmàquides
Els barmàquides (àrab: البرامكة, al-Barāmika) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides. El seu nom deriva de Bàrmak, nom portat pel seu ancestre i que segurament era el títol del gran sacerdot del temple de Nawbahar, a prop de Balkh, que ocupava una àrea de 1500 km², terrenys que van restar possessió de la família. El temple de Nawbahar va ser destruït pels àrabs el 663 i l'historiador persa at-Tabarí diu que el príncep local Nizak Tarkhan encara hi va pregar el 709/710. Quan es va restaurar Balkh, després del 725, el temple no fou reconstruït. Segons la llegenda, el darrer bàrmak va anar el 725 a la cort de Bagdad i es va fer musulmà, però és possible que els primers conversos fossin en realitat els seus fills.
Membres destacats de la família foren:
- Khàlid ibn Barmak, fill del darrer bàrmak
- Yahya ibn Khàlid[1]
- al-Fadl ibn Yahya
- Jàfar ibn Yahya
- Muhàmmad ibn Yahya
- Mussa ibn Yahya, governador de Sind, mort el 836
- Imran ibn Mussa, governador de Sind, el 836
- Muhàmmad ibn Khàlid, hàjib
La seva caiguda es va produir a la darreria de gener del 803 quan el califa Harun ar-Raixid, cansat de la seva tutela, va fer matar el visir Jàfar, arrestà els altres, i els seus béns foren expropiats.
Referències
- ↑ Barthold, W. & Sourdel, D.. «al-Barāmika». A: Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch.. The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. (en anglès). Leiden: E. J. Brill., 1960, p. 1033–1036.