Barnaby Clay
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1973  (53 anys) |
| Formació | London Film School |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema |
| Família | |
| Cònjuge | Karen O |
  | |
Barnaby Clay (nascut el 15 de maig de 1973) és un director de cinema i vídeos musicals britànic.
Carrera
Clay es va graduar a la London International Film School l'any 1996, dirigint l'entrada de l'escola als Premis Fuji Film Scholarship: el curtmetratge Justice in Mind, es va endur el màxim premi a la millor pel·lícula. Poc després de deixar l'escola de cinema es va dedicar a dirigir vídeos musicals i anuncis publicitaris. Ha dirigit vídeos musicals per a bandes com Jon Spencer Blues Explosion, TV on the Radio, Gnarls Barkley, Yeah Yeah Yeahs i Dave Gahan.[1][2][3]
El 2003 Clay va viatjar a Rússia amb la banda de punk gitana Menlo Park per fer el seu primer documental per al Channel 4 britànic titulat Greetings From Beartown.[4] El 2005 va escriure i va dirigir un curtmetratge per a Ritz Fine Jewellery titulat Carousel, protagonitzat per Chloe Sevigny.[5]
El 2007, el seu curt de terror fantàstic, Finkle's Odyssey, va guanyar el Méliès d'Argent al Fantsporto Film Festival, i també va recollir premis al Brooklyn International Film Festival, Marvais Genre, IFCT, 24 FPS Film Festival.[6][7][8]
El 2011, Clay va tornar a treballar el vídeo musical de Mick Rock per a "Life On Mars de David Bowie". La instal·lació formava part de la sèrie Vice Media i la sèrie Creators Project d'Intel, viatjant per tot el món amb el nom de 'Life On Mars Revisited'.[9][10][11]
CClay ha col·laborat amb la seva dona, Karen O, incloent la direcció d'un vídeo musical per al seu primer disc en solitari, Crush Songs.[12][13]
Clay va dirigir el llargmetratge documental de Vice Films titulat Shot! The Psycho-Spiritual Mantra of Rock (2017).
El 2023, Clay va dirigir el llargmetratge The Seeding, que es va estrenar al Festival de Cinema de Tribeca el juny de 2023.[14]
Vida personal
El 2007, Clay es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va conèixer Karen O, cantant principal de la banda Yeah Yeah Yeahs. Els dos es van casar el desembre de 2011.[15][16][17] El seu fill va néixer el 5 d'agost de 2017.[18][19]
Referències
- ↑ «Director's Cut: TV on the Radio: "You" – Pitchfork». Pitchfork.com, 9 juny 2011. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «TV On The Radio "You"». Ifc.com. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «See TV on the Radio's Epic Movie of New Album». Spin.com, 12 abril 2011. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Menlo Park Music – Greetings From Beartown». menloparkmusic.com. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «THE SEVIGNY SPARKLE». Vogue.co.uk. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ Interactive, E-turundusagentuur ADM. «Finkle's Odyssey – Films – European Fantastic Film Festivals Federation». www.melies.org. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «2017 Edition Film Lineup @ Brooklyn Film Festival». www.brooklynfilmfestival.org. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 20 August 2016. [Consulta: 29 octubre 2015].
- ↑ «Barney Clay Gives Mick Rock's David Bowie Footage A New Life». Thecreatorsproject.vice.com, 9 juny 2011. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ Walsh, Julia Millay. «Life on Mars Revisited by David Bowie, Mick Rock, and Barney Clay». Popsugar.com. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «The Creators Project Marries Art With Digital Technology». Sfstation.com. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Karen O unveils video for new single 'Rapt' from her debut solo album». Independent.co.uk, 29 juliol 2014. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Watch Yeah Yeah Yeahs' Karen O's Chilling Video for Solo Single 'Rapt'». Billboard.com. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «The Seeding». Tribeca Film, 11-06-2023. [Consulta: 25 agost 2023].
- ↑ «Yeah Yeah Yeahs' Karen O Is Married! – Us Weekly». Usmagazine.com, 9 desembre 2011. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Karen O: 'I'm a Married Woman'». Rolling Stone. Consulta: 7 December 2017.
- ↑ «Yeah Yeah Yeahs' Karen O Married». HuffPost, 9 desembre 2011. [Consulta: 7 desembre 2017].
- ↑ «Karen O Welcomes Son Django». People, 28 setembre 2015. Arxivat de l'original el 10 June 2021. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ Pires, Candice. «Karen O: 'When I fell off the stage headlong it was time for a rethink'». The Guardian, 20 gener 2018. Arxivat de l'original el 20 January 2018. [Consulta: 10 juny 2021].