Bartholomew Lloyd
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1772  New Ross (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 24 novembre 1837 (65 anys) Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Sepultura | Capella del Trinity College, Dublín 53° 20′ 41″ N, 6° 15′ 29″ O / 53.344661°N,6.257989°O | ||
| 27è Rector Trinity College, Dublin | |||
| 1831 – 1837 ← Samuel Kyle – Franc Sadleir → | |||
| Càtedra Erasmus Smith | |||
| 1822 – 1831 ← William Davenport – Humphrey Lloyd → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Trinity College, Dublin (1787–1792) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, erudit clàssic | ||
| Ocupador | Trinity College, Dublin (1796–1837) | ||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Elizabeth McLaughlin (1799–) | ||
| Fills | Humphrey Lloyd, Bartholomew Clifford Lloyd, Robert Clifford Lloyd, John Lloyd | ||
| Pares | Humphrey Lloyd i Margaret Borbridge | ||
 | |||
Bartholomew Lloyd (New Ross, 5 de febrer de 1772 - Dublín, 24 de novembre de 1837) va ser un matemàtic irlandès que va ser Provost (rector) del Trinity College (Dublín).
Vida i obra
El seu pare va morir quan era nen i el seu oncle, qui es va fer càrrec d'ell, va morir poc després. El 1787 va ingressar al Trinity College (Dublín) com alumne pensionat, el que volia dir que s'havia de fer càrrec del seu manteniment. El 1792 es va graduar i el 1796 va obtenir el seu Master of Arts, a més de ser nomenat junior fellowship.
El 1812 va ser nomenat professor de matemàtiques de la institució,[1] càrrec que va mantenir fins al 1822 en què va passar a ser professor de filosofia natural. Finalment, el 1831, va ser nomenat provost (director) del college.[2]
Tot i que només va publicar dos llibres de matemàtiques, A Treatise on Analytical Geometry (1819) An Elementary Treatise of Mechanical Philosophy (1826),[3] va ser un professor brillant i inspirador d'altres professors. Lloyd, reconeixent les grans transformacions de les matemàtiques que s'estaven duent a terme a França, va reformar total ment el curriculum acadèmic d'aquesta disciplina, incorporant els texts dels matemàtics francesos[4] i arraconant definitivament el càlcul de fluxions de Newton.[5]
També va ser un impulsor de la fundació i desenvolupament de l'Observatori de Dunsink, dirigit pel seu col·lega John Brinkley, qui també va col·laborar en la reforma pedagògica duta a terme en el Trinity College (Dublín) a començaments del segle xix.
El seu fill, Humphrey Lloyd, el va succeir en la càtedra de filosofia natural.
Referències
- ↑ Cantor, 1983, p. 149.
- ↑ Mollan, 2007, p. 538.
- ↑ Mollan, 2007, p. 539.
- ↑ McConnell, 1944/45, p. 76.
- ↑ Spearman, 2019, p. web.
Bibliografia
- Cantor, Geoffrey. Optics after Newton (en anglès). Manchester University Press, 1983. ISBN 0-7190-0938-3.
- McConnell, A. J. «The Dublin Mathematical School in the First Half of the Nineteenth Century» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section A, Vol. 50, 1944/45, p. 75-88. ISSN: 0035-8975.
- Mollan, Charles. «Bartholomew Lloyd (1772-1837) and Humphrey Lloyd ()». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 538-558. ISBN 978-0-86027-055-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Bartholomew Lloyd» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hamilton, Thomas; Curthoys, M.C. «Lloyd, Bartholomew» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 22 març 2025].
- Spearman, T.D. «Mathematics at Trinity College Dublin, 1592-1992. A NEW DAWN the reforms of Bartholomew Lloyd» (en anglès). Facultat de Matemàtiques, Universitat de Dublín, 2019. [Consulta: 19 març 2016].