Batalla de Bouvines

Infotaula de conflicte militarBatalla de Bouvines
Guerra Anglo-Francesa (1213–14)

La Bataille de Bouvines, per Horace Vernet. (Galerie des Batailles, Palau de Versailles).
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data27 de juliol de 1214
Coordenades50° 34′ 48″ N, 3° 13′ 30″ E / 50.58°N,3.225°E / 50.58; 3.225
LlocBouvines, Comtat de Flandes, Regne de França
Estat
ResultatDecisiva victòria francesa[1]
Bàndols
França Sacre Imperi Germànic
Flandes
Anglaterra
Boulogne
Comandants
Felip II, Rei de França
Robert II, Comte de Dreux
Felip de Dreux
Eudes III de Borgonya
Guillem II de Ponthieu 		Otó IV
Guillem Longespée  (P.D.G.)
Renald de Boulogne  (P.D.G.)
Ferran de Flandes  (P.D.G.)
Tibald I de Lorena  (P.D.G.)
Enric I de Brabant
Forces
6,000–8,000[2]
  • 1,200–1,400 cavallers
  • 200–300 cavalleria lleugera
    •
  • 5,000–6,000 infanteria
 9,000[3]
  • 1,300–1,500 cavallers[a]
    •
  • 7,500 infanteria
Baixes
Desconegudes 169 cavallers morts[4]
131 cavallers capturats[4]
Cavallers lluitant
Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais
Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris

La batalla de Bouvines va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202-14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa sobre l'Imperi angeví del Ducat de Bretanya i el Ducat de Normandia.

Antecedents

Al principi del segle xiii, el Hohenstaufen Felip de Suàbia i el Welf Otó de Brunswick eren rivals pel tron imperial. Felip tenia el suport dels gibel·lins com a fill de Frederic I, mentre que Otó tenia el suport dels güelfs i del papat. Otó de Brunswick va ser vençut i ferit en la batalla de Wassenberg per Felip de Suàbia el 27 de juliol de 1206,[5] i com a conseqüència va perdre el suport del papa, que va tornar a coronar Felip. Otó no va poder expulsar el seu rival Felip fins que aquest va ser assassinat en una disputa privada i va ser coronat emperador per Innocenci III el 1209. El 1211 Frederic II va ser elegit in absentia com a Rei d'Alemanya per una facció rebel suportada per Innocenci, que s'havia enfrontat a Otó i l'havia excomunicat.[5] Tanmateix, la seva autoritat a Alemanya era feble i només trobava suport al sud d'Alemanya.

Batalla

Felip II de França va vèncer un exèrcit compost pel Sacre Imperi Germànic i soldats anglesos i flamencs, dirigits per l'emperador Otó IV.

Conseqüències

La decisiva derrota d'Otó a la batalla de Bouvines va forçar-lo a retirar-se a les seves possessions hereditàries[6] on moriria anys després, el 1218, abandonat pels seus partidaris

Notes

  1. ↑ 600–650 Flamencs, 425–500 Hainaulter, 275–350 per a la resta

Referències

  1. ↑ The government of Philip Augustus: foundations of French Royal power in the Middle Ages. University of California Press, 1986, p. 381. ISBN 978-0-520-07391-3 [Consulta: 28 abril 2013].
  2. ↑ Verbruggen, 1997, p. 245-246.
  3. ↑ Verbruggen, 1997, p. 246-247.
  4. 1 2 Verbruggen, 1997, p. 255.
  5. 1 2 Junqueras, Oriol. Camí de Sicília. Cossetània, 2008, p. 38. ISBN 9788497913539.
  6. ↑ Adams, George Burton. The History of England from the Norman Conquest to the Death of John (1066-1216) (en anglès). Echo Library, 2006, p. 308-309. ISBN 1406802816.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.