Baya Kasmi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1978 Tolosa de Llenguadoc (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, actriu de cinema, directora de cinema, realitzadora |
| Premis | |
| |
Baya Kasmi (Tolosa de Llenguadoc, 1978) és una directora, guionista i actriu francesa. El seu guió per a la pel·lícula Le Nom des gens, inspirat en la seva pròpia vida, va guanyar el César al millor guió original a la 36a cerimònia dels Premis César l'any 2011.
Biografia
Baya Kasmi va néixer a Tolosa de Llenguadoc l'any 1978, de pare algerià que era rajoler i de vegades pintava i exposava els seus quadres, i de mare francesa que cuidava la gent gran, treballava en una llibreria i ensenyava tai-txi.[1] Quan Baya Kasmi tenia 3 anys, la família, sense rebre resposta a la seva petició de HLM a França, va viure durant 3 mesos a Béni Saf a Algèria.[2] Aleshores, la família va rebre allotjament a Tolosa,[2] on van créixer Baya Kasmi i els seus tres germans i germanes, al barri de Miralh.[1] Els seus pares li van transmetre el seu gust pel cinema, a través dels directors Chaplin i Hitchcock per part del seu pare i a través del director Rohmer per part de la seva mare.[1]
Des dels 7 als 10 anys, Baya Kasmi va ser abusada sexualment pel seu professor de piano, un tema que aborda al seu curtmetratge J'aurais pu être une pute i després al seu llargmetratge Je suis à vous tout de suite.[2]
Va estudiar cinema audiovisual al liceu Joséphine Baker de Tolosa[3][4] (abans "lycée polyvalent")[1] després va començar a estudiar dret,[1] durant el qual es va oferir voluntària en un festival de curtmetratges.[1]
Va arribar a París l'any 2001, va ser telefonista a Canal+ i després guionista d'una sèrie de televisió juvenil.[1][5]
El 2010, va coescriure amb Michel Leclerc la pel·lícula Le Nom des gens, que va guanyar el César al millor guió original.[1] La pel·lícula neix de la seva exasperació compartida de ser assignats a llur identitat, magrebí per a ella i jueu per a ell.[2] El 2014, va escriure el guió de la pel·lícula Hippocrate[1] i va dirigir Je suis à vous tout de suite[5].
Vida privada
Ella es declara atea, laica, d'esquerres, del costat de les dones.[6] És la parella del director Michel Leclerc,[1] amb qui col·labora habitualment.
Filmografia
Com a directora
Guionista
- Cinéma
- 2002 : Je ne suis pas une crêpe (curtmetratge) d'ella mateixa
- 2010 : Le Nom des gens de Michel Leclerc
- 2011 : J'aurais pu être une pute (curtmetratge) d'ella mateixa
- 2014 : Hippocrate de Thomas Lilti
- 2015 : Je suis à vous tout de suite d'ella mateixa
- 2015 : La Vie très privée de Monsieur Sim de Michel Leclerc
- 2015 : Paris-Willouby de Quentin Reynaud i Arthur Delaire - col·laboració a l'escriptura
- 2016 : Médecin de campagne de Thomas Lilti
- 2017 : Ôtez-moi d'un doute de Carine Tardieu - col·laboració a l'escriptura
- 2019 : La Lutte des classes de Michel Leclerc
- 2022 : Les Goûts et les Couleurs de Michel Leclerc
- 2023 : Youssef Salem a du succès d'ella mateixa
- 2025 : Le Mélange des genres de Michel Leclerc}}
- Televisió
- 2002 : Âge sensible (sèrie de televisió)
- 2004 : Ma Terminale (sèrie de televisió)
- 2005 : Le Cocon, débuts à l'hôpital (minisèrie en 6 episodis)
- 2007 : Fais pas ci, fais pas ça (sèrie de televisió) - episodi L'Anniversaire des filles
- 2007 : Famille d'accueil (sèrie de televisió), episodi Le Prisonnier - història original
- 2007-2010 : Cœur Océan (sèrie de televisió)
- 2008 : Chante ! (sèrie de televisió), episodi Un job à tout prix
- 2010 : Histoires de vies (sèrie de televisió), episodi Ceux qui aiment la France
- 2012 : Clash (sèrie de televisió) – credora i guionista
- 2019 : Le Grand Bazar (sèrie de televisió) – creadorsa i guionista
- 2021 : Jeune et Golri : Rose
Actriu
- 2006 : J'invente rien de Michel Leclerc – l'obrera russa
- 2015 : La Vie très privée de Monsieur Sim de Michel Leclerc – rossa a la discoteca
- 2016 : La Fine Équipe de Magaly Richard-Serrano - Dom
- 2018 : À genoux les gars d'Antoine Desrosières - la tante
- 2018 : Bonhomme de Marion Vernoux - Sybille
- 2019 : Les Fauves de Vincent Mariette - Christine, la mare
- 2019 : Deux fils de Félix Moati - Agathe
- 2019 : LLa Lutte des classes de Michel Leclerc - Mlle Delamarre, la professora
- 2021 : Jeune et golri (minisèrie) - Rose
- 2021 : Les Fantasmes de David Foenkinos i Stéphane Foenkinos - Mare de Timothée
- 2022 : Les Goûts et les couleurs de Michel Leclerc - Dama de la SACEM
- 2022 : Le Premier venu de Michel Leclerc : Sara
- 2023 : Youssef Salem a du succès d'ella mateixa : la mare de Youssef al conte
Altres
Distincions
Premis
- Grand prix al millor scénariste 2008 : Gran Premi per Baya Kasmi i Michel Leclerc[8] per Le Nom des gens
- César 2011 : millor guió original per Le Nom des gens
- Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand 2011 : premi SACD a la millor primera obra de ficció per J'aurais pu être une pute
- Festival de Cinema de Cabourg 2011 : millor directora de curtmetratge per J'aurais pu être une pute
Nominacions
- Festival Jean-Carmet 2011 : en competició en el concurs de paper secundari per J'aurais pu être une pute
- César 2012 : millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
- Nuit des Lutins 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
- My French Film Festival 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
- Festival Désir... Désirs 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
- Prix Lumières 2015 : millor guió per Hippocrate
- César 2015 : millor guió original per Hippocrate
Notes i referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Nicole Clodi. «Baya Kasmi : cette Toulousaine sait nous raconter des histoires…». ladepeche.fr.
- 1 2 3 4 Guillemette Odicino. «La scénariste Baya Kasmi, laïque et jubilatoire». www.telerama.fr.
- ↑ France 3 Occitanie. «Reportage rencontre Baya Kasmi - France 3 Occitanie (Midi-Pyrénées) -».
- ↑ Gérald Camier. «Cinéma : la cinéaste toulousaine Baya Kasmi revient sur les terres de son enfance à la rencontre des collégiens et lycéens du Mirail».
- 1 2 Danielle Attali. «Baya Kasmi : "Je me suis adoucie sur la question du voile et l'islam"». lejdd.fr.
- ↑ «Culture». Le Journal du dimanche..
- ↑ AlloCine. «Mikado».
- ↑ «Lauréats, finalistes et films 1986-2020». prix-scenariste.org. Arxivat de l'original el 2021-06-12. [Consulta: 26 febrer 2025]..
