Baya Kasmi

Plantilla:Infotaula personaBaya Kasmi
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, actriu de cinema, directora de cinema, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1928581 TMDB (persona): 523463 Allmovie (artista): p692803 Modifica el valor a Wikidata

Baya Kasmi (Tolosa de Llenguadoc, 1978) és una directora, guionista i actriu francesa. El seu guió per a la pel·lícula Le Nom des gens, inspirat en la seva pròpia vida, va guanyar el César al millor guió original a la 36a cerimònia dels Premis César l'any 2011.

Biografia

Baya Kasmi va néixer a Tolosa de Llenguadoc l'any 1978, de pare algerià que era rajoler i de vegades pintava i exposava els seus quadres, i de mare francesa que cuidava la gent gran, treballava en una llibreria i ensenyava tai-txi.[1] Quan Baya Kasmi tenia 3 anys, la família, sense rebre resposta a la seva petició de HLM a França, va viure durant 3 mesos a Béni Saf a Algèria.[2] Aleshores, la família va rebre allotjament a Tolosa,[2] on van créixer Baya Kasmi i els seus tres germans i germanes, al barri de Miralh.[1] Els seus pares li van transmetre el seu gust pel cinema, a través dels directors Chaplin i Hitchcock per part del seu pare i a través del director Rohmer per part de la seva mare.[1]

Des dels 7 als 10 anys, Baya Kasmi va ser abusada sexualment pel seu professor de piano, un tema que aborda al seu curtmetratge J'aurais pu être une pute i després al seu llargmetratge Je suis à vous tout de suite.[2]

Va estudiar cinema audiovisual al liceu Joséphine Baker de Tolosa[3][4] (abans "lycée polyvalent")[1] després va començar a estudiar dret,[1] durant el qual es va oferir voluntària en un festival de curtmetratges.[1]

Va arribar a París l'any 2001, va ser telefonista a Canal+ i després guionista d'una sèrie de televisió juvenil.[1][5]

El 2010, va coescriure amb Michel Leclerc la pel·lícula Le Nom des gens, que va guanyar el César al millor guió original.[1] La pel·lícula neix de la seva exasperació compartida de ser assignats a llur identitat, magrebí per a ella i jueu per a ell.[2] El 2014, va escriure el guió de la pel·lícula Hippocrate[1] i va dirigir Je suis à vous tout de suite[5].

Vida privada

Ella es declara atea, laica, d'esquerres, del costat de les dones.[6] És la parella del director Michel Leclerc,[1] amb qui col·labora habitualment.

Filmografia

Com a directora

Guionista

Cinéma
  • 2002 : Je ne suis pas une crêpe (curtmetratge) d'ella mateixa
  • 2010 : Le Nom des gens de Michel Leclerc
  • 2011 : J'aurais pu être une pute (curtmetratge) d'ella mateixa
  • 2014 : Hippocrate de Thomas Lilti
  • 2015 : Je suis à vous tout de suite d'ella mateixa
  • 2015 : La Vie très privée de Monsieur Sim de Michel Leclerc
  • 2015 : Paris-Willouby de Quentin Reynaud i Arthur Delaire - col·laboració a l'escriptura
  • 2016 : Médecin de campagne de Thomas Lilti
  • 2017 : Ôtez-moi d'un doute de Carine Tardieu - col·laboració a l'escriptura
  • 2019 : La Lutte des classes de Michel Leclerc
  • 2022 : Les Goûts et les Couleurs de Michel Leclerc
  • 2023 : Youssef Salem a du succès d'ella mateixa
  • 2025 : Le Mélange des genres de Michel Leclerc}}
Televisió
  • 2002 : Âge sensible (sèrie de televisió)
  • 2004 : Ma Terminale (sèrie de televisió)
  • 2005 : Le Cocon, débuts à l'hôpital (minisèrie en 6 episodis)
  • 2007 : Fais pas ci, fais pas ça (sèrie de televisió) - episodi L'Anniversaire des filles
  • 2007 : Famille d'accueil (sèrie de televisió), episodi Le Prisonnier - història original
  • 2007-2010 : Cœur Océan (sèrie de televisió)
  • 2008 : Chante ! (sèrie de televisió), episodi Un job à tout prix
  • 2010 : Histoires de vies (sèrie de televisió), episodi Ceux qui aiment la France
  • 2012 : Clash (sèrie de televisió) – credora i guionista
  • 2019 : Le Grand Bazar (sèrie de televisió) – creadorsa i guionista
  • 2021 : Jeune et Golri : Rose

Actriu

  • 2006 : J'invente rien de Michel Leclerc – l'obrera russa
  • 2015 : La Vie très privée de Monsieur Sim de Michel Leclerc – rossa a la discoteca
  • 2016 : La Fine Équipe de Magaly Richard-Serrano - Dom
  • 2018 : À genoux les gars d'Antoine Desrosières - la tante
  • 2018 : Bonhomme de Marion Vernoux - Sybille
  • 2019 : Les Fauves de Vincent Mariette - Christine, la mare
  • 2019 : Deux fils de Félix Moati - Agathe
  • 2019 : LLa Lutte des classes de Michel Leclerc - Mlle Delamarre, la professora
  • 2021 : Jeune et golri (minisèrie) - Rose
  • 2021 : Les Fantasmes de David Foenkinos i Stéphane Foenkinos - Mare de Timothée
  • 2022 : Les Goûts et les couleurs de Michel Leclerc - Dama de la SACEM
  • 2022 : Le Premier venu de Michel Leclerc : Sara
  • 2023 : Youssef Salem a du succès d'ella mateixa : la mare de Youssef al conte

Altres

  • 2011 : J'aurais pu être une pute (curtmetratge) d'ella mateixa - productora
  • 2015 : Je suis à vous tout de suite d'ella mateixa – lletrista de la cançó
  • 2020 : Pingouin et Goéland et leurs 500 petits de Michel Leclerc - directora de fotografia

Distincions

Premis

Nominacions

  • Festival Jean-Carmet 2011 : en competició en el concurs de paper secundari per J'aurais pu être une pute
  • César 2012 : millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
  • Nuit des Lutins 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
  • My French Film Festival 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
  • Festival Désir... Désirs 2012 : en competició pel millor curtmetratge per J'aurais pu être une pute
  • Prix Lumières 2015 : millor guió per Hippocrate
  • César 2015 : millor guió original per Hippocrate

Notes i referències