Bearsita
 Bearsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Be₂(AsO₄)(OH)(H₂O)₂·2H₂O |
| Epònim | composició química, arsènic i beril·li |
| Localitat tipus | dipòsit d'urani de Bota-Burum, llac Alaköl, Província d'Almaty, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.01 |
| Dana | 42.6.1.2 |
| Heys | 20.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,55Å; b = 36,9Å; c = 7,13Å; β = 97,82° |
| Color | blanc |
| Densitat | 1,8 a 2,0 g/cm³ (mesurada); 2,199 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,490 nβ = 1,502 nγ = 1,502 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Bea |
| Referències | [1] |
La bearsita és un mineral de la classe dels arsenats. Rep el seu nom de la seva composició química: beril·li (Be) i arsènic (ars).
Característiques
La bearsita és un arsenat de fórmula química Be₂(AsO₄)(OH)(H₂O)₂·2H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma d'agregats fibrosos enredats de cristalls prismàtics, de fins a 1 mil·límetre, allargadats en [001] amb estries longitudinals, mostrant les formes {100}, {130} i {131}; també en forma de fines incrustacions.[3] És l'anàleg amb arsènic de la moraesita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bearsita pertany a «08.DA: Fosfats, etc, amb cations petits (i ocasionalment, grans)» juntament amb els següents minerals: moraesita, roscherita, zanazziïta, greifensteinita, atencioïta, ruifrancoïta, guimarãesita, footemineïta, uralolita, weinebeneïta, tiptopita, veszelyita, kipushita, philipsburgita, spencerita, glucina i ianbruceïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1962 al dipòsit d'urani de Bota-Burum, al llac Alaköl, a la província d'Almaty, al Kazakhstan, l'únic indret on ha estat descrita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: farmacosiderita, arseniosiderita, escorodita-mansfieldita, conicalcita, tirolita, uranospinita, metazeunerita, arsenopirita, molibdenita, galena, pirita, esfalerita, realgar, orpiment, uraninita i beril.[3]
Referències
- ↑ «Bearsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 setembre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 5 juliol 2025].
- 1 2 «Bearsite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 setembre 2016].