Beatriz Barbuy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1950 São Paulo (Brasil) |
| Residència | São Paulo |
| Formació | Universitat París VII - Denis Diderot - Philosophiæ doctor (–1982) Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astrofísica i astronomia |
| Ocupació | astrofísica, astrònoma, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de São Paulo |
| Membre de | |
| Premis | |
| Lloc web | astro.iag.usp.br… |
Beatriz Barbuy (São Paulo, 16 de febrer de 1950) és una astrofísica brasilera. Va ser descrita el 2009 per la revista Época com una de les 100 brasileres més influents.[1] És professora a l'Institut d'Astronomia, Geofísica i Ciències Atmosfèriques (IAG) de la Universitat de São Paulo, vicepresidenta de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i una de les cinc guanyadores dels Premis L'Oréal-UNESCO per a les Dones en la Ciència el 2009.
Carrera professional
Barbuy va estudiar el grau i el màster a la Universitat de São Paulo a començaments dels anys setanta.[2] Quan va decidir realitzar una tesi en astrofísica durant el període del govern militar brasiler d’aquella dècada, no la va poder fer al Brasil, ja que diversos companys de classe i professors de la Universitat de São Paulo eren empresonats o desapareixien.[2]
El 1978, Barbuy es va mudar a França i va començar la seva investigació doctoral al grup de Roger Cayrel a l'Observatori de París. La seva tesi es va centrar en els elements carboni, nitrogen i oxigen en estrelles amb edats d'entre 0 i 12.000 milions d'anys, en una recerca que va permetre reconstruir l'evolució de les quantitats d'aquests elements des de l’ origen de la galàxia fins a l'actualitat.
Entre el 2001 i el 2005, va tenir un paper important en el programa internacional sobre la formació de les primeres estrelles, liderat per l'Observatori Europeu Austral (ESO). Aquest programa va obtenir informació detallada sobre la composició química de les estrelles formades fa més de 10.000 milions d'anys.[2] Va ser elegida presidenta de la divisió estel·lar de la Unió Astronòmica Internacional i vicepresidenta d'aquesta organització.[3]
El 2005 va ser guardonada amb el títol de Comandant de l'Orde Nacional al Mèrit Científic per l'Acadèmia Brasilera de Ciències.[4]
El 2009, va ser una de les cinc guanyadores dels Premis L'Oréal-UNESCO per a les Dones i la Ciència, atorgats pel seu treball en física el 5 de març en una cerimònia a la seu de la UNESCO a París.[1][5] Posteriorment va tornar al Brasil per ocupar el càrrec de professora a la Universitat de São Paulo.[2]
Publicacions seleccionades
- David Burstein; Yong Li; Kenneth C. Freeman; John E. Norris; Michael S. Bessell; etal The Astrophysical Journal, 614, 1, 2004, p. 158–166. arXiv: astro-ph/0406564. Bibcode: 2004ApJ...614..158B. DOI: 10.1086/423334.
- Beatriz Barbuy; B.V. Castillo; J. Gregorio-Hetem. (1992). "A Criterion to Select Li-Rich Giants". Physical Processes in Astrophysics. Proceedings of a Meeting in Honour of Évry Schatzman Held in Paris, France. ISBN 3-540-60259-3.
Referències
- 1 2 Roger Cayrel (en portuguese) , 05-12-2009. Arxivat 17 de desembre 2014 a Wayback Machine.
- 1 2 3 4 «Beatriz Barbuy: In the wake of the first stars». Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo, 01-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-08. [Consulta: 18 octubre 2013].
- ↑ «Beatriz Barbuy». International Astronomical Union.
- ↑ «Beatriz Leonor Silveira Barbuy». Brazilian Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 2017-07-16. [Consulta: 18 octubre 2013].
- ↑ «IAU Vice-President receives L'ORÉAL–UNESCO award». International Astronomical Union, 05-03-2009. Arxivat de l'original el 24 April 2014. [Consulta: 18 octubre 2013].
