Bec d'ibis
Ibidorhyncha struthersii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 74 cm |
| Pes | 37 g (pes en néixer) 294 g (pes adult) |
| Cries | 4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Ibidorhynchidae |
| Gènere | Ibidorhyncha |
| Espècie | Ibidorhyncha struthersii Vigors, 1832 Ibidorhyncha struthersii |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El bec d'ibis (Ibidorhyncha struthersii) és un ocell relacionat amb els pluvials (caràdrids), però prou diferent com per merèixer la seva pròpia família Ibidorhynchidae.
Viu a les ribes de còdols dels altiplans alts de l'Àsia central i l'Himàlaia.
Morfologia
Aquest ocell és bastant inconfusible. L'adult és gris amb ventre blanc, potes vermelles, bec llarg i corbat cap avall, la cara negra i el pit amb una banda negra. Els joves no tenen el color negre a la cara i el pit, i el bec és més opac. Els adults en reproducció tenen potes vermelles brillants i en els immadurs són de color sèpia. A pesar de la seva aparença espectacular passa desapercebut en el seu ambient rocós.
Alimentació
S'alimenten sondejant amb el bec sota les pedres o gravetes dels llits fluvials (Marchant et al.).
Observacions
- El seu crit és el ressonant cliu-cliu similar al de la gamba verda (Tringa nebularia).
- Pon quatre ous al terra gratat.
- La posició taxonòmica de la família encara no és clara. Pot estar relacionada amb els hematopòdids i els becs d'alena. Per a una classificació alternativa dels Caradriformes vegeu la taxonomia de Sibley-Ahlquist.
Referències
- Marchant, J., Prater, T. and P. Hayman (1986) Shorebirds: an identification guide to the waders of the world. Christopher Helm. (anglès)
- BirdLife International (2004). Ibidorhyncha struthersii. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig de 2006 (en anglès).BirdLife International (2004). Registres de dades que inclouen justificació de per què aquesta espècie es troba no amenaçada (LC).