Becadell solitari
| Gallinago solitaria | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 53,5 cm |
| Cries | 4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Gallinago |
| Espècie | Gallinago solitaria Hodgson, 1831 Gallinago solitaria |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El becadell solitari (Gallinago solitaria) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita vessants i planures amb herba o zones amb arbres amb poca densitat, de l'Àsia central i Oriental, des del Kirguizstan, l'est del Kazakhstan i de l'Uzbekistan fins a l'oest de la Xina, i des de Manxúria fins a Kamtxatka i Sakhalín. Algunes poblacions septentrionals arriben en hivern fins a Corea, el Nepal i el nord de l'Índia i de Myanmar.
