Becadell sord
Lymnocryptes minimus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 40 cm |
| Pes | 53,7 g (pes adult, mascle) 46,7 g (pes adult, femella) |
| Cries | 4 |
| Incubació de l'ou | 20 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Lymnocryptes |
| Espècie | Lymnocryptes minimus (Brünnich, 1764) Lymnocryptes minimus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Scolopax minima |
| Distribució | |
 | |
El becadell sord o becadell cec, cegall,[1] cegall menut, cegall tenasser,[2] cegall bord,[3] cegard,[4] cegó[2] i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià[5] (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so. És l'única espècie del gènere Lymnocryptes.
Morfologia
- És més petit que el becadell comú: 19 cm, i té el bec més curt que aquell.
- Envergadura entre 33 i 36 cm.
- Pesa entre 35 i 70g.[6]
- Té el plomatge bru amb taques de diversos colors i ratlles al dors.
- Té una franja negra al cap.
- Ales arrodonides i cua punxeguda.
- Quan està posada s'observa la cella xapada i una mitja lluna sota l'ull.
- La coroneta no té llista central i és fosca.
- Té dues llistes grogues, molt visibles, al dors.[7]
Subespècies
Reproducció
No cria als Països Catalans. Nidifica a prats humits de la zona boreal al límit entre la tundra i la taiga. Fa el niu a terra i la femella hi pon 4 ous d'un color gris groguenc amb clapes violàcies que covarà exclusivament ella durant 17-24 dies.[6]
Alimentació
S'alimenta de cucs, d'insectes (coleòpters) i llurs larves, i de mol·luscs que troba al fang produït per la presència d'aigua dolça. També aprofita les llavors de les herbes.[9]
Hàbitat
Viu, a l'hivern o durant l'època de la migració, en terrenys humits i enfangats, tant del litoral com de l'interior (aiguamolls, depuradores, torrents, prats humits, basses de rec i, en general, a qualsevol lloc on hi hagi aigua dolça encara que sigui d'una extensió reduïda).
Distribució geogràfica
És una espècie de distribució paleàrtica septentrional (des del nord-est d'Escandinàvia fins a l'oest de Sibèria). Hiverna a la Gran Bretanya, costes atlàntiques i mediterrànies d'Europa, Àfrica i l'Índia. A les Balears és migrant i hivernant escàs a tot l'arxipèlag.
Costums
- Es desplaça amb un vol més constant i més lent que el becadell comú, així mateix el seu vol és silenciós i rectilini.
Observacions
Pot confondre's amb el becadell comú, per això totes les característiques físiques i etològiques són comparades amb les d'aquest.
Referències
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 30 agost 2025].
- 1 2 DCVB
- ↑ «LÈXIC DE L'ARRÒS I S'ALBUFERA».
- ↑ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000182/00000078.pdf
- ↑ «Noms d'ocells al País Valencià». Arxivat de l'original el 2009-12-15. [Consulta: 2 desembre 2009].
- 1 2 Oiseaux.net (francès)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 52. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
- El becadell sord a Portugal (portuguès)
- El cegall menut al Principat de Catalunya (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)