Becenc blanc
Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Leccinum |
| Espècie | Leccinum cyaneobasileucum |
| Varietat | Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum Lannoy i Estadès, 1991 Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum |
El becenc blanc (Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum)[1] és un molleró molt poc citat, del grup dels mollerons becencs, els mollerons que creixen vora bedolls.
Taxonomia
Gilbert Lannoy i Alain Estadès varen descriure Leccinum cyaneobasileucum l'any 1991,[2] un becenc de barret blanc. Posteriorment, el mateix any, els mateixos autors varen descriure Leccinum brunneogriseolum,[3] un becenc de barret bru grisenc a bru pàl·lid. Finalment, els mateixos autors, van combinar aquesta darrera espècie com a varietat de la primera: Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum (Lannoy & Estadès) Lannoy & Estadès[4]
La forma blanca és relativament rara mentre la forma brunenca és la més corrent.[5] Henk den Bakker i Machiel Noordeloos[6] consideren que es tracta de la mateixa espècie, però el nom de la forma blanca té precedència. Certs autors[7] però, segueixen considerant ambdós taxons com a varietats de L. cyaneobasileucum.
La forma blanca, (Leccinum cyaneobasileucum var. cyaneobasileucum) s'anomena becenc blanc, mentre la forma bruna és el becenc bru grisenc (Leccinum cyaneobasileucum var. brunneogriseolum)
Iconografia
Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 96[8]
Geofrey Kibby, British Boletes (2013): Fig 97[5]
Descripció
[5][9][10][8] Bolets de gregaris a solitaris; de mida mitjana a, el més corrent, gran; barret de 5-8 cm de diàmetre, de jove hemisfèric i ben aviat convex-pulvinat; carnós; marge lleugerament excedent, fins a 1 mm; superfície mat, seca però enganxosa a lleugerament greixosa, finament tomentosa esquamulosa, blanca, immutable al frec.
Tubs adnats, blancs a gris pàl·lid; porus persistentment arrodonits, no angulars, concolors amb els tubs, brunencs al frec.
Cama 7-11 × 1-2.5 cm, sempre més llarg que el diàmetre del barret, esvelta, central, sòlida, fibrosa, ferma, seca, recte a sinuosa, cilíndrica a lleugerament inflada al peu; superfície totalment ornamentada per petits aspres blancs, disposats de manera molt densa, confluents i deprimits, que gairebé no deixen veure el color de la superfície de la cama i que li donen l'aspecte d'un vellut llanós, més evident cap el peu; amb taques o matisos de blau a aiguamarina en el peu o just sota el còrtex; miceli basal blanquinós.
Carn ferma i dura quan és jove, més tard molla i finalment blana al barret, fibrosa a la cama; blanquinosa, pot decolorar a rosa, amb taques o matisos de blau a aiguamarina cap al peu o cap a les zones perifèriques de la meitat inferior de la cama, tendeixen a fer-se més evidents després del tallar-la; inalterable quan s'exposa a l'aire; olor indistinta, tast suau.
Hàbitat
[8][5]Estableix micorrizes amb bedolls (Betula pendula); en sòls preferentment àcids; des de finals d'estiu a principis de tardor;
Distribució
[11] Poc comú en molta part d'Europa, rar a Escandinàvia (excloent Dinamarca), s'ha citat d'Espanya, França i Itàlia. De Catalunya tan sols s'ha recol·lectat a Rupit.
Espècies semblants
[6] Es reconeix al camp pel color blanc del barret i la superfície cotonosa de la cama, on els aspres, densos i confluents, gairebé no deixen veure la superfície de la cama.[6][7] Al camp es pot confondre amb el becenc blanc de mollera (Leccinum holopus), del que només es pot diferenciar per anàlisis microscòpica de les espores i la cutícula.
Comestibilitat
Comestible; com totes les espècies del gènere Leccinum cal considerar-les com a comestibles mediocres. Es recomanable descartar la cama. Causen problemes gastrointestinals si es mengen crus o mal cuinats.
Analítica
- Porus 30% NH4 OH +: bru feruginós
- Superfície del barret i cama 30% KOH +: roig vinós
- Carn FeSO4 +: Aiguamarina pàl·lid
Referències
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution à l'étude du genre Leccinum S. F. Gray - 1 - Étude de L. variicolor, oxydabile et de quelques satellites, formes et variétés». Documents Mycologiques. Société mycologique du nord de la France, 21(no. 81), 1991, p. 11-26; 23.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Contribution a l'etude du genre Leccinum S. F. Gray - 2. Etude de Leccinum brunneogriseolum sp. nov., L. pulchrum sp. nov. et L. umbrinoides (note)». Documents Mycologiques, 21 (82), 1991, p. 1-6; 1.
- ↑ Lannoy, Gilbert; Estadès, Alain «Corrigenda à l'article « Leccinum duriusculum f. tenerum, f. nov. »». Bulletin de la Société Mycologique de France, 123(1), (2008) [2007], p. 45-47; 45.
- 1 2 3 4 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- 1 2 3 Bakker, Henk den; Noordeloos; Machiel «A revision of European species of Leccinum Gray and notes on extralimital species». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 18(4), 2005, p. 511–587.
- 1 2 Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, p. 632.
- 1 2 3 4 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..