Belloïta
 Belloïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu(OH)Cl |
| Epònim | Andrés Bello  |
| Localitat tipus | mina La Vendida (Rio Tinto Mine), Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DA.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.10b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | verd groguenc a verd oliva |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd groguenc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | r > v mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-054 |
| Símbol | Bll |
| Referències | [1] |
La belloïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del veneçolà Andrés de Jesús María y José Bello López (1781-1865), fundador de la Universitat de Xile.
Característiques
La belloïta és un halur de fórmula química Cu(OH)Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la belloïta pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina La Vendida, al districte de Sierra Gorda de la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile). També ha estat descrita a tres indrets russos: a les fumaroles Yadovitaya i Glàvnaia Tenoritóvaia del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, i a la pegmatita Medvezh'ya Berloga, a l'óblast de Múrmansk; així com a altres dos indrets a Andalusia (Espanya): a la concessió La Cena del Depósito, a Huércal-Overa (Almeria), i a la mina San Guillermo, a El Guijo (Còrdova).