Benacantil
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | País Valencià (Espanya) | |||
| Lloc | Alacant (l'Alacantí) | |||
| ||||
| Serralada | Prebètica | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 166 m | |||
| Prominència | 127 m | |||
| Esport | ||||
| Ruta | Accés des de l'avinguda de Jaume II. | |||
El Benacantil és una muntanya que destaca en la façana urbana d'Alacant. Al seu cim s'assenta la fortalesa medieval de la ciutat, el castell de Santa Bàrbera.[1]
El topònim «monte Benacantil», d'aparent origen àrab, es generalitza a partir del segle xix, mentre que la denominació tradicional de la serra fa referència al castell que la corona.[2] En una pretesa forma nativa, Benacantil hauria sigut Bena'Laqantil, derivada de les paraules bena, forma mossàrab de pinna, 'penya' en llatí, i laqanti, adjectiu que prové de Laqant, el nom àrab de la ciutat, del qual també prové el nom Alacant. Hi hauria una evolució fonètica que elideix la ele intervocàlica per a passar de Bena-lqantil a dir-se Bena-qantil.[3]
Fet de material rocós, hi conté vegetació de pins plantats el 1912 a instància del doctor Antonio Rico[4][5] i altres arbustos. En la cara sud, la que dona a la Mediterrània, l'aforestació no va reeixir[6] i tan sols hi ha roca. En les zones de transició hi ha matolls i herbes pròpies de la vegetació del clima mediterrani sec.
A la falda de la serra es troba els parcs de l'Ereta i de l'Estudiantina,[7] i també els barris de la Vila Vella, Sant Roc, Santa Creu, Sant Antoni i el Raval Roig. La imatge de la muntanya que es té des de la platja és la d'una mola rocosa que s'assembla a una cara mirant cap a l'esquerra, per això la tradició popular alacantina li atorgà el nom de la cara del moro, i sovint és utilitzada com a símbol d'Alacant.[8]
L'avinguda de Jaume II, coneguda també com a prolongació d'Alfons el Savi, travessa la muntanya i soterrat davall seu també es troba el túnel del metro d'Alacant. La conservació i rehabilitació del Benacantil com a zona verda de la ciutat són motiu de múltiples controvèrsies en la política local. Així, el tret de la palmera que es realitza cada any des del seu cim i consta d'un castell de foc que dona pas a la cremà de les Fogueres de Sant Joan i, sobretot, el projecte de construcció del Palau de Congressos, han estat objecte de polèmiques i ampli debat.
Referències
- ↑ «el Benacantil». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ S., Marc. «Vol dir Alacant "Ciutat de la Llum"?». Toponímia alacantina, 27 maig 2025. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. II. 2024 (digital). Catalunya: Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, 2024, p. 52. DOI 10.2436/10.2500.18.1. ISBN 978-84-9965-738-7. «[...] d'un cèltic PENNOS LEUKANTINOS 'cap o penyal alacantí', amb arabització de la P- > B-: *Penolekantin(o), amb la normal síncope *Penolk-, arabitzada la P-, i amb dissim. n-n > n-l, Benalcantil, on la primera l fou eliminada per ima nova dissimilació.»
- ↑ Llorens, Benjamín «Vida para el Benacantil». Hoja del Lunes de Alicante, 14 juliol 2016 [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Campello, Alfredo «Hay que demoler el Benacantil». Información. Prensa Alicantina, 4 agost 2025 [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ «LA REPOBLACIÓN DEL BENACANTIL». Alicante Vivo, 17 setembre 2007. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ «La alcaldesa de Alicante inaugura el Parque de la Tuna en las faldas del Monte Benacantil». elperiodic.com. Va de Bo Editorial Valenciana, 24 març 2011 [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Company Martínez, Tere. «Rutas urbanas de Alicante: El parque de la Ereta, una ruta por el origen de la ciudad» (en castellà). Todo Alicante, 17-01-2023. [Consulta: 10 setembre 2023].