Benedict Friedlaender
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 8 de juliol de 1866 Berlín  | |
| Mort | 21 de juny de 1908 (als 41 anys) Schöneberg, German Empire | |
| Causa de mort | suïcidi | |
| Activitat | ||
| Camp de treball | Sociologia, filosofia política, ciències naturals i economia | |
| Ocupació | físic, escriptor, zoòleg, sexòleg, activista pels drets LGBT, vulcanòleg, sociòleg, economista, psicòleg, naturalista | |
| Família | ||
| Fills | Eugen Friedländer | |
Benedict Friedlaender (8 de juliol de 1866 – 21 de juny de 1908; el seu nom de pila ocasionalment escrit Benedikt) va ser un sexòleg, sociòleg, economista, vulcanòleg i físic jueu alemany.
Vida
Friedlaender va néixer a Berlín com a fill de Carl Friedlaender (1817–1876), professor d'economia. El seu avi va ser Nathan Friedlaender (mort el 1830), metge i professor universitari berlinès. Entre els seus germans destacava Immanuel Friedlaender (1871–1948), un reconegut vulcanòleg. Va estudiar matemàtiques, física, botànica i fisiologia a Berlín, on es va doctorar en zoologia l'any 1888. Gràcies a la seva folgada posició econòmica, va actuar com a mecenes de la revista anarquista Kampf i va col·laborar regularment com a publicista a la capçalera Der Sozialist. Va donar un suport financer substancial al Comitè Científic-Humanitari (Wissenschaftlich-humanitäres Komitee, o WhK) de Magnus Hirschfeld a Berlín. L'objectiu principal del WhK era treballar contra l'article 175 del Codi Penal Imperial, que criminalitzava el "vici antinatural" entre homes. El WhK prestava assistència als acusats en judicis penals, feia conferències públiques i va impulsar una recollida de signatures a favor d'una petició per derogar la llei. Va trobar cert suport parlamentari per als seus esforços de reforma legal en el Partit Socialdemòcrata.
Amb Adolf Brand i deu persones més, Friedlaender va fundar l'organització homosexual anomenada Gemeinschaft der Eigenen (GdE) el 1903. La paraula Eigenen pot significar tant "peculiar, distintiu, estrany" (com a Oddfellows) com "posseït, posseït", i el nom de la GdE es va inspirar en part en la filosofia llibertària de Max Stirner sobre "l'autopropietat" o l'autonomia. La GdE va repudiar la comprensió de Hirschfeld de l'homosexualitat en un espectre transgènere i, en canvi, va emfatitzar la masculinitat de la sexualitat masculina-masculina, tal com va fer André Gide el 1924 al seu Corydon. Alguns membres de la GdE van defensar la pràctica grega clàssica de tenir una relació amb un home més jove mentre s'està casat. La GdE també va rebutjar els esforços de Hirschfeld per reformar la legislació i construir coalicions amb els socialdemòcrates i el moviment feminista, adoptant, en canvi, una perspectiva difusament anarquista inspirada per l'individualisme de Stirner i la crítica cultural generalitzada de Friedrich Nietzsche. Friedlaender, tanmateix, va mantenir la seva pertinença a la WhK fins al 1906, quan va trencar amb Hirschfeld i va fundar una tercera organització gai anomenada "Secessió de la WhK". Més tard, l'entitat va ser rebatejada com a «Lliga per a la Cultura Masculina», però va acabar dissolent-se poc després que Friedlaender es suïcidés el 21 de juny de 1908 a Berlín.[1]
Friedlaender va escriure diversos llibres sobre diferents temes. Va escriure Die Renaissance des Eros Uranios, que demanava el renaixement de "l'amor grec".[2]
Obres
- Beiträge zur Kenntniss des Centralnervensystems von Lumbricus. Berlin: Dissertation, 1888.
- Der freiheitliche Sozialismus im Gegensatz zum Staatsknechtsthum der Marxisten. Mit besonderer Berücksichtigung der Werke und Schicksale Eugen Dühring's. Berlin: Freie Verlagsanstalt, 1892.
- Absolute oder relative Bewegung?, with Immanuel Friedlaender. Berlin: Leonhard Simion, 1896.
- Der Vulkan Kilauea auf Hawaii. Berlin: H. Paetel, 1896.
- Die vier Hauptrichtungen der modernen socialen Bewegung: Marxistische Socialdemokratie, Anarchismus, Eugen Dührings socialitäres System und Henry Georges Neophysiokratie, kritisch und vergleichend dargestellt. Berlin: Calvary, 1901.
- Marxismus und Anarchismus. Berlin: Calvary, 1901.
- Die Renaissance des Eros Uranios. Die physiologische Freundschaft, ein normaler Grundtrieb des Menschen und eine Frage der männlichen Gesellungsfreiheit. In naturwissenschaftlicher, naturrechtlicher, culturgeschichtlicher und sittenkritischer Beleuchtung. Berlin-Treptow: Bernhard Zack, 1904.
- Entwurf zu einer reizphysiologische Analyse der erotischen Anziehung unter Zugrundlegung vorwiegend homosexuellen Materials. Leipzig: Spohr, 1905.
- Männliche und weibliche Kultur. Eine kausalhistorische Betrachtung. Leipzig: "Deutscher Kampf" Verlag, 1906.
- Die Liebe Platons im Lichte der modernen Biologie. Berlin-Treptow: Bernhard Zack, 1909.
Vegeu també
Referències
- ↑ Blasius, Mark & Phelan, Shane (1997), We Are Everywhere: A Historical Sourcebook of Gay and Lesbian Politics, Routledge, pàg. 151–69, ISBN 978-0-415-90859-7
- ↑ Fone, Byrne R. S.. The Columbia Anthology of Gay Literature: Readings from Western Antiquity to the Present Day (en anglès). Columbia University Press, 1998, p. 452. ISBN 978-0-231-09671-3.
Enllaços externs
- Thieme-connect Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.