Benidorm Fest

Infotaula de programa audiovisualBenidorm Fest
Benidorm Fest Modifica el valor a Wikidata
Tipusprograma de televisió, festival de música, concurs anual de música, concurs de cançons i esdeveniment de selecció al Festival de la Cançó d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Gènereprograma musical Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRadiotelevisió Espanyola i Boomerang TV Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1, RTVE Play i TVE Internacional Modifica el valor a Wikidata
Primer programa26 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialrtve.es… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt16579412 TMDB (sèrie): 157098
Facebook: benidormfest X: BenidormFestTVE Instagram: benidormfest_rtve TikTok: benidormfest Modifica el valor a Wikidata

El Benidorm Fest és un festival de la cançó organitzat a Espanya per l'empresa pública de comunicació Radiotelevisió Espanyola (RTVE) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana. Aquest concurs, que serveix per a promocionar la música espanyola i la indústria musical nacional, va ser creat originalment per a determinar la cançó representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Se celebra des de l'any 2022 a Benidorm. El certamen consta de dues semifinals i una final, de la qual surt un guanyador triat pel públic i per equips de jutges, ambdues parts amb la mateixa influència en el resultat final.[1]

L'origen del programa està en el Festival Internacional de la Cançó de Benidorm. Per ell han passat artistes com el Dúo Dinámico, Raphael, Julio Iglesias, Tino Casal, Víctor Manuel, Karina, Betty Missiego, Dyango, José Vélez o Barei.[2][3]

Història

Antecedents

El 1958, a Espanya va sorgir la idea de celebrar un festival de la cançó estiuenc a l'estil del que es feia al Festival de la cançó de Sanremo a Itàlia, des de 1951. Aquest fet es va produir al quiosc El Tío Quico, on es trobaven l'alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts; l'escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Moviment, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. El juliol de 1959 es va organitzar la primera edició del Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, organitzat per la Xarxa d'Emissores del Moviment des del Manila Park de la ciutat.[4]

La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual als festivals de la cançó del moment. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l'Espanya de l'època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat el fet que algunes ciutats del sud d'Espanya van intentar fer-se amb l'organització del festival. Durant aquesta etapa es van succeir els principals èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Quisiera ser», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més, va comptar amb la participació d'emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com ara el Dúo Dinámico, Raphael, Bruno Lomas, Joe y Luis, Michel, Los Gritos i Julio Iglesias. Igualment, encara que no va ser una catapulta cap a l'èxit, durant aquests anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel, Lolita Garrido i Manolo Otero. Hi va participar Rosa Morena, que ja gaudia d'èxit a l'estranger abans de la seva consagració a Espanya.[5]

D'altra banda, l'etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any rere any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet, durant aquests anys, el festival només va llançar l'èxit «Soledad», d'Emilio José, i va premiar a solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango i a compositors com Juan Pardo, Dúo Dinámico o El Lute. Altres contendents van ser Betty Missiego, Braulio, Tito Mora, José Vélez, l'actriu Beatriz Carvajal, Nydia Caro, Andrés Caparrós, Bacchelli o Tino Casal. Els canvis en els panorames musical i audiovisual que va portar la transició política van comportar un creixent desinterès cap al festival. La no celebració de les edicions de 1979 i 1984 i les edicions experimentals en 1983 (no competitiva) i en 1985 (que va buscar un públic més jove amb la invitació per participar en grups pop-rock com Alphaville, Seguridad Social o Aerolíneas Federales) no van aconseguir aixecar l'interès en el públic, la qual cosa va portar a la cancel·lació del festival de 1986 a 1992.[6]

Més tard, després d'una pausa de set anys, el 1993 es va tornar a organitzar, el que va ser el començament de la tercera etapa del concurs. En aquest primer any es van diferenciar dues categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l'antiga fórmula de premiar una sola cançó. L'esdeveniment va esdevenir internacional a partir de 2004, quan va adoptar la denominació de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, i va deixar de celebrar-se després de la 39a edició per l'escàs interès del públic i dels mitjans de comunicació.[7] Durant aquestes catorze edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sireneta d'Or Alazán, Coral Segovia i La Década Prodigiosa i els autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que s'hi van presentar en aquesta etapa van ser Esmeralda Grao, Paco Arrojo, Pasión Vega, Luis Livingstone, Mikel Herzog, A las 10 a casa, Barei (com a part del duo Dos Puntos), Jesús Cisneros i Inma Serrano.[4]

Cal destacar que el festival es retransmetia per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997, TVE va tornar a transmetre'l i pel canal autonòmic Canal 9. L'edició de 2006 no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.[8]

Retorn d'un festival a Benidorm

Després de quinze anys del final del Festival de Benidorm, el 22 de juliol de 2021, RTVE va retransmetre una conferència des de la ciutat de la Marina Baixa on el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l'alcalde de Benidorm, Antonio Pérez, i el president de la radiodifusora, José Manuel Pérez Tornero, van comunicar el retorn d'un festival amb el propòsit de convertir-lo en la nova preselecció d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió a llarg termini. En aquesta retransmissió, la televisió pública va assegurar canvis i mecàniques renovades, així com un “doble concurs” en què es compaginarien tant cantants professionals com cantants amateurs, el premi dels quals seria la possibilitat de representar Espanya a Eurovisió des de l'edició de 2022.[9] Després, el 29 de setembre del mateix any, van ser publicades les bases i la mecànica, i es va anunciar que el certamen es denominaria Benidorm Fest.[10]

El 2022, l'esdeveniment va rebre diversos premis, entre ells el Premis Iris de la Crítica 2022, atorgat per l'Acadèmia de Televisió[11] i el premi del Festival de Televisió de Vitòria, FesTVal, per "unir a les diferents generacions entorn de la música" i "traspassar la pantalla generant una gran interactivitat entre el públic".[12]

Al maig de 2023, la directora de Comunicació de la Corporació RTVE, María Eizaguirre, que va formar part del grup impulsor inicial en la nova etapa del festival, va presentar el projecte al Parlament Europeu com a referència d'iniciatives de participació ciutadana juntament amb "La gran consulta", dutes a terme per la Corporació amb els objectius d'"acostar a l'audiència, crear un vincle amb la població més jove i difondre valors de diversitat social i cultural".[13]

El 2026, després de la retirada de Radiotelevisió Espanyola del Festival de la Cançó d'Eurovisió, el Benidorm Fest va continuar celebrant-se com un certamen independent del concurs europeu. Així, tant si el país participava a Eurovisió com si no en edicions posteriors, el concurs benidormí es desenvoluparia principalment com una plataforma de promoció de la música espanyola i de la indústria musical nacional. Així, entre les novetats introduïdes aquest any, es van incloure un premi econòmic destinat als intèrprets i compositors de la cançó guanyadora, així com altres reconeixements addicionals oberts al conjunt dels participants. Entre ells figuraven un premi patrocinat per Spotify, que permetia a un dels artistes finalistes gravar un Spotify Single a Estocolm, i una iniciativa de promoció internacional que oferia a un altre participant finalista la possibilitat de viatjar als Estats Units per a donar a conèixer el seu projecte musical i gravar un senzill amb un reconegut productor en el marc d'un acord amb TelevisaUnivision. Aquests últims premis no estaven necessàriament vinculats al guanyador del certamen.[14]

Format

A mitjan del mes de febrer, mitjançant dos semifinals i una final, divuit candidats —ja siguin solistes, duos, trios o grups— interpreten les seves cançons en directe. Després, el públic (compost pel televot i un panell demoscòpic de jutges, aquest últim format per una mostra de la població espanyola seleccionada mitjançant regles estadístiques i demoscòpiques, el qual està compost per 350 persones de diferents edats, sexes i classes socials, entre altres aspectes) i un jurat professional procedeixen a votar al 50% per les cançons que al seu judici són les millors. Al final del programa, la cançó amb més punts es declara vencedora i esdevé la representant d'Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió (si Espanya participa al certamen europeu), a més d'atorgar al seu torn, des de 2026, un premi de 100 000€ per a l'artista o grup guanyador i un altre de 50 000€ per als autors de la cançó.[15][10]

D'altra banda, des de 2026, RTVE també va iniciar una col·laboració amb Spotify Espanya en el marc del certamen amb la creació d'un reconeixement addicional destinat a un dels participants finalistes. Aquest premi, independent del resultat final del concurs, seria atorgat per un panell de professionals de Spotify, que seleccionaria la proposta conforme a criteris editorials i a dades de la plataforma. D'aquesta manera, l'artista triat tindria l'oportunitat de gravar un Spotify Single exclusiu en l'estudi principal de l'empresa, situat a Estocolm. Igualment, TelevisaUnivision donaria suport a un dels artistes finalistes mitjançant una estada als Estats Units en la qual promocionaria la seva trajectòria i el seu projecte musical en diferents espais del grup audiovisual, així com gravar un senzill en col·laboració amb un reconegut productor de la indústria musical llatina.[14]

Rondes televisades i votacions

Semifinals

Les semifinals se celebren en dues nits de la mateixa setmana (dimarts i dijous). En cadascuna hi competeixen nou cançons seguint un ordre d'actuació determinat per RTVE d'acord amb criteris operatius i televisius. Un cop han actuat tots els participants, s’obre el període de votació del públic, així com les votacions del jurat demoscòpic i del jurat professional, durant el temps establert per l'organització. De les nou candidatures, sis passen a la fase final.

El públic i el jurat són els encarregats d'escollir els finalistes, cada bloc amb un pes del 50 % en la decisió final.[16][10] Més concretament, cada membre del jurat reparteix individualment 12, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2 punts, mentre que el públic distribueix 96, 80, 64, 56, 48, 40, 32, 24 i 16 punts, dels quals una meitat (48, 40, 32, 28, 24, 20, 16, 12 i 8 punts) correspon al televot a través de trucades telefòniques, missatges SMS i el vot únic gratuït de l'aplicació RTVE Play (en aquest últim consten de manera anònima la data de naixement, el sexe, el país i el codi postal de cada votant, i aquest vot té exactament el mateix valor que un vot de pagament a través d'una trucada telefònica o d'un missatge SMS),[17] i l'altra meitat, al vot demoscòpic. En total, es reparteixen 912 punts en cada gala (456 per part del jurat —57 per membre— i 456 del públic —228 del televot i 228 del vot demoscòpic—).

En cada semifinal, únicament es resolen els empats que afectin el sisè lloc, ja que és l'últim que dona accés a la final. Si, després de la suma dels vots del jurat professional i del públic, dues o més candidatures empaten en aquesta posició, es classifica la que hagi obtingut una puntuació més alta del jurat professional.

Si l'empat persisteix, es té en compte el nombre de puntuacions màximes (12 punts) rebudes del jurat professional. Si la igualtat continua, es compara el nombre de segones i terceres puntuacions més altes atorgades pel jurat (10 punts, i així successivament) fins a desfer l'empat.

En cas que sigui necessari recórrer al desglossament de les votacions del jurat professional i hi hagi un empat en la suma de les seves puntuacions, es resoldrà a favor de la candidatura que hagi rebut més puntuacions màximes (12 punts) del jurat. Si l'empat continua, es tindrà en compte el nombre de puntuacions immediatament inferiors (10 punts, 8 punts, etc.) fins a determinar la candidatura classificada.

Si es produeixen fallades tècniques en els sistemes de votació del públic que impedeixin determinar-ne els resultats, es classifica la candidatura que hagi obtingut una puntuació més alta del jurat professional. Si la fallada afecta només un o dos sistemes de votació, el resultat del vot del públic es calcula utilitzant únicament els sistemes que continuïn operatius. Al final de totes dues gales, en primer lloc, s’anuncien les sis candidatures amb més puntuació del jurat professional. A continuació, s’anuncien les sis candidatures amb més puntuació del públic, resultants de la suma del televot (trucades i SMS) i l'aplicació RTVE Play, i el vot del jurat demoscòpic. Finalment, després de la suma total de punts, es comuniquen les sis candidatures classificades per a la final. En els tres casos, l'ordre d'anunci és aleatori i sense indicar la puntuació concreta obtinguda per cadascuna de les candidatures.[16]

Final

La final se celebra el dissabte posterior a les semifinals i hi participen dotze cançons, corresponents a les sis candidatures millor classificades en cada semifinal. L'ordre d’actuació es defineix mitjançant sorteig, en el qual cada candidatura és assignada a un dels tres grups següents: actuació a la primera meitat de la final (quatre candidatures), actuació a la segona meitat de la final (quatre candidatures) i actuació en l'ordre establert per RTVE d’acord amb criteris operatius i televisius (quatre candidatures, de les quals dues actuen a la primera meitat i dues a la segona). A la final, les línies del vot del públic s’obren des de l'inici del programa, igual que les votacions del jurat demoscòpic i del jurat professional, totes amb un temps limitat.

El sistema de votació és el mateix que a les gales prèvies, si bé cada membre del jurat professional reparteix ara 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i 1 punt, mentre que el públic atorga 96, 88, 80, 72, 64, 56, 48, 40, 32, 24, 16 i 8 punts, repartits a parts iguals entre el televot (48, 44, 40, 36, 32, 28, 24, 20, 16, 12, 8 i 4) —procedent de trucades telefòniques, missatges SMS i el vot únic gratuït a través de l'aplicació RTVE Play— i el jurat demoscòpic. En total, es reparteixen 1 248 punts (624 per part del jurat —78 per membre— i 624 del públic —312 del televot i 312 del jurat demoscòpic—).

En aquesta última gala, únicament es resolen els empats que afectin el primer o el segon lloc. Si, després de la suma dels vots del jurat professional i del públic, dues o més candidatures empaten en aquestes posicions, resulta guanyadora la que hagi obtingut una puntuació més alta del jurat professional.

Si l'empat continua, es té en compte el nombre de puntuacions màximes (12 punts) rebudes del jurat professional. Si la igualtat persisteix, es compara el nombre de segones puntuacions més altes (11 punts) i, si cal, les següents (10 punts, etc.) fins a desfer l'empat. Si cal recórrer al desglossament de les votacions del jurat professional i hi ha un empat en la suma de les seves puntuacions, es resoldrà a favor de la candidatura que hagi rebut més puntuacions màximes (12 punts) del jurat. Si l'empat continua, es tindran en compte les puntuacions immediatament inferiors (11, 10 punts, etc.) fins a determinar la candidatura guanyadora.

En cas de fallades tècniques en els sistemes de votació del públic que impedeixin determinar-ne els resultats, resultarà guanyadora la candidatura amb més puntuació del jurat professional. Si la fallada afecta només un o dos sistemes de votació, el resultat del vot del públic es calcularà amb els sistemes que romanguin operatius.

Al final de la gala, en primer lloc, es fan públics els resultats obtinguts per cada candidatura del jurat professional, mostrant la puntuació per ordre de menor a major nombre de punts obtinguts. Seguidament, es comuniquen els punts obtinguts per cada candidatura corresponents al vot del públic del jurat demoscòpic, amb la mateixa mecànica. A continuació, s’anuncien els resultats de cada candidatura obtinguts del vot del públic mitjançant televot (trucades i SMS) i l'aplicació RTVE Play. Finalment, es fa pública la suma total de punts de cada candidatura i, per tant, la guanyadora del Benidorm Fest.[16]

Símbols d'identitat

Himne

L'himne del Benidorm Fest, titulat «Vita est», va ser compost pel músic Pepe Herrero i és interpretat per l'Orquestra i Cor de Radiotelevisió Espanyola. Es tracta d'una peça simfònica inspirada en temes clàssics com «O Fortuna» de Carmina Burana de Carl Orff, conjugat amb grans composicions modernes de compositors com Hans Zimmer. Així mateix, la lletra, composta en llatí, destaca el valor de la música per unir els pobles i de com a través de l'art i la cultura podem ser lliures. A més, parla dels somnis, la superació i els valors.

D'altra banda, a partir del tema principal, l'autor va produir 15 variacions de l'himne, de diferent durada i plantilla instrumental, per a diversos usos. Entre les versions, es troba l'Adagio, un tema més lent i sense percussió, metalls, fustes, piano ni lletra; només amb instruments de corda i les veus del cor.[18]

Trofeu

Entre 2022 i 2025, el guanyador o guanyadors del Benidorm Fest rebien un Micròfon de Bronze, elaborat per l'escultor madrileny José Luis Fernández. Es tractava d'una obra de 30 centímetres d'alt, fosa en bronze i elaborada amb el mètode de fosa a la cera perduda.[19]

Des de 2026, el Micròfon de Bronze va ser reemplaçat per la Sireneta d'Or, trofeu que s'atorgava al guanyador del Festival Internacional de la Cançó de Benidorm entre 1959 i 2006. D'aquesta manera, a manera de commemoració del cinquè aniversari del Benidorm Fest i de la celebració del 70è aniversari de RTVE, es va recuperar i va reinterpretar el guardó que durant 39 anys s'havia lliurat als vencedors del mític festival.[20]

Selecció dels participants

Durant un mes, RTVE inicia un termini perquè artistes, autors i compositors enviïn les seves propostes a la corporació de radiotelevisió pública, mentre que la mateixa radiodifusora es reserva una invitació directa a cantants i autors reconeguts del panorama musical actual. Al certamen poden presentar-se intèrprets, grups i autors que compleixin com a mínim 16 anys abans del 1r de maig, els quals han de ser de nacionalitat espanyola o disposar de la residència permanent a Espanya (en el cas de duos o grups, almenys el 50 % dels integrants ha de complir aquesta condició). Cal destacar que els cantants poden enviar únicament una sol·licitud, encara que els compositors tenen la possibilitat de presentar un tema com a autors principals, i dos addicionals com a coautors.[10]

Cançons

Les cançons han de ser originals i no haver estat publicades, interpretades o distribuïdes, en tot o part, abans del 1r de setembre de l'any anterior. A més, la cançó, que ha de durar com a mínim 2 minuts i mig i 3 minuts com a màxim, ha d'incloure lletra en castellà i/o llengües cooficials d'Espanya, encara que s'accepten cançons amb fragments en idiomes estrangers, sempre que no superin el 40 % del text. Així mateix, els autors poden suggerir l'artista o grup que consideri ideal per interpretar la seva cançó, però la decisió final sempre és d'RTVE.[10]

Intèrprets

Després de les inscripcions, un jurat compost per professionals d'RTVE i de la indústria musical valora les propostes rebudes i selecciona les 18 candidatures que formaran part del Benidorm Fest. Per triar els participants en consens col·lectiu, el comitè d'experts té en compte la paritat de gènere, la combinació de referents musicals amb nous talents i la varietat d'estils. Finalment, l'anunci del nom dels artistes i les cançons per part d'RTVE es produeix entre el novembre i el desembre de l'any previ.[10]

Guanyadors

Any Intèrpret(s) Cançó Compositor(s) Resultat al Festival d'Eurovisió
Posició Punts
2022 Chanel «SloMo» Leroy Sanchez, Keith Harris, Ibere Fortes, Maggie Szabo, Arjen Thonen 3a 459
2023 Blanca Paloma «Eaea» Blanca Paloma Ramos, José Pablo Polo, Álvaro Tato 17a 100
2024 Nebulossa «Zorra» Maria Bas, Mark Dasousa 22a 30
2025 Melody «Esa diva» Alberto Fuentes Lorite, Melodía Ruiz Gutiérrez 24a 37
2026 Tony Grox i LUCYCALYS «T AMARÉ» Antonio Ramírez Bernal, Carlos Prieto Cornejo No hi va participar el 2026

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «RTVE pone nombre a su 'Benidorm Fest' y anuncia las bases para elegir canción y representante de Eurovisión 2022», 29-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
  2. ↑ «Noticias e historia del Festival de la canción de Benidorm: Origen y 1959» (HTML), s/f. [Consulta: 21 juliol 2014].
  3. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Benidorm Fest 2024: todo lo que debes saber». [Consulta: 26 abril 2024].
  4. 1 2 «Benidorm, punto de encuentro de la cultura y la música española», 23-07-2020. [Consulta: 29 setembre 2021].
  5. ↑ «Noticias e historia del Festival de la canción de Benidorm: Origen y 1959» (HTML), s/d. [Consulta: 21 juliol 2014].
  6. ↑ «‘Douze points': un repaso breve por la historia de Eurovisión», 23-08-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
  7. ↑ «El Festival de la Canción de Benidorm no se hará por segundo año consecutivo». Diario Información de Alicante, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 11 d'octubre de 2008. [Consulta: 18 agost 2008].
  8. ↑ «La Generalitat Valenciana ultima un acuerdo con RTVE para un gran evento de Eurovisión en Benidorm», 17-07-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 29 setembre 2021].
  9. ↑ «RTVE lanza un festival en Benidorm para elegir al representante de Eurovisión 2022 y "abandonar los malos resultados"», 22-07-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
  10. 1 2 3 4 5 6 «Eurovisión 2022: Ya puedes inscribirte para representar a España en Eurovisión 2022, a través del Benidorm Fest», 29-09-2021. [Consulta: 29 setembre 2021].
  11. ↑ TV, Academia. «Benidorm Fest, Premio Iris de la Crítica 2022», 14-11-2022. [Consulta: 8 juny 2023].
  12. ↑ «El Benidorm Fest, premiado por el FesTVal de Vitoria» (en castellà), 02-09-2022. [Consulta: 8 juny 2023].
  13. ↑ «La Dirección de Comunicación de RTVE, en el Parlamento Europeo» (en castellà), 31-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023].
  14. 1 2 Borrego, Daniel. «Descubre todas las novedades del Benidorm Fest 2026: premio, orden de semifinales y puesta en escena» (en castellà), 18-12-2025. [Consulta: 30 desembre 2025].
  15. ↑ Rodríguez, Gabriel. «El ganador del Benidorm Fest 2026 recibirá un premio de 150.000» (en castellà), 29-05-2025. [Consulta: 4 juny 2025].
  16. 1 2 3 «BASES QUE REGULAN LA CANDIDATURA GANADORA DEL BENIDORM FEST 2026». RTVE, 07-02-2026.
  17. ↑ «¿En qué consistirá el voto gratuito del Benidorm Fest 2025? Repasamos todas las novedades», 7 enero 2025. [Consulta: 1r febrer 2025].
  18. ↑ «Himno del Benidorm Fest: Así es "Vita est", compuesto por Pepe Herrero e interpretado por la Orquesta y Coro de RTVE», 10-01-2022. [Consulta: 16 gener 2022].
  19. ↑ «El ganador del Benidorm Fest recibirá un Micrófono de Bronce, obra del escultor José Luis Fernández», 21-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  20. ↑ «Guiño a los más nostálgicos: El Benidorm Fest 2026 recupera el mítico trofeo de La Sirenita de Oro», 18 diciembre 2025. [Consulta: 30 diciembre 2025].

Enllaços externs

  • Benidorm Fest - Lloc web oficial (castellà)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.