Berliner Zeitung
|
|||||
 Seu a Berlín  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | diari | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1945 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Editor en cap | Philippe Debionne (en)  | ||||
| Propietat de | Holger Friedrich (2019–) DuMont Mediengruppe | ||||
| Lloc web | berliner-zeitung.de | ||||
       | |||||
Berliner Zeitung és un diari alemany editat a Berlín per l'editorial Berliner Verlag. És va publicar per primera vegada el 21 de maig de 1945 a Berlín Est com un dels primers diaris després de la Segona Guerra Mundial,[1] va ser un dels diaris de la República Democràtica Alemanya.
Després de la caiguda del Mur de Berlín i la reunificació alemanya, el diari encara era propietat de SED. Els periodistes havien intentat autogestionar-se durant els anys de la reunificació: el propietari del diari, el SED, va concedir més llibertat sota el seu nou nom PDS.[2]
Més tard, el diari va ser comprat per Gruner + Jahr i l'editor britànic Robert Maxwell. Gruner + Jahr es va convertir més tard en els propietaris únics i el va rellançar el 1997 amb un disseny completament nou. Un objectiu declarat era convertir el Berliner Zeitung en el " Washington Post d'Alemanya". El diari diu que els seus periodistes provenen "de l'est i de l'oest", i es presenta com un diari "jove, modern i dinàmic" per a tota Alemanya. És l'únic diari de l'Alemanya Oriental que ha aconseguit prominència nacional des de la reunificació.[3] El 2003, el Berliner era el diari de subscripció més gran de Berlín: l'edició de cap de setmana ven aproximadament 207.800 exemplars, amb un lectorat de 468.000 persones. L'actual editora en cap és Brigitte Fehrle.
El diari, un diari de centreesquerra, és publicat per Berliner Verlag. Inicialment, el diari va servir com a portaveu de l'administració provisional de la ciutat de Berlín. Després de la fundació del SED, es va convertir en el seu òrgan, subjecte a una estricta censura.[4]
Editors
| Maig–juliol de 1945 | Oberst Alexander Kirsanow | |
| Juliol de 1945 - maig de 1949 | Rudolf Herrnstadt |  |
| Maig–juliol de 1949 | Gerhard Kegel |  |
| Juliol–setembre de 1949 | Georg Stibi |  |
| 1949–1955 | Günter Kertzscher | |
| 1955–1957 | Erich Henschke | |
| 1957–1961 | Theo Grandy | |
| 1961–1962 | Joachim Herrmann | |
| 1962–1965 | Joachim Herrmann |  |
| 1965–1972 | Rolf Lehnert | |
| 1972–1989 | Dieter Kerschek | |
| 1989–1996 | Hans Eggert | |
| 1996–1998 | Miquel Maier | |
| 1999–2001 | Martin E. Süskind | |
| 2002–2006 | Uwe Vorkötter | |
| 2006–2009 | Josef Depenbrock | |
| 2009–2012 | Uwe Vorkötter | |
| 2012–2016 | Brigitte Fehrle |  |
| 2016–2020 | Jochen Arntz | |
| 2020 | Matthias Thieme | |
| 2022 | Tomasz Kurianowicz |
Referències
- ↑ R. C. Raack. Stalin's Drive to the West, 1938-1945: The Origins of the Cold War. Stanford, CA: Stanford University Press, 1995, p. 122.
- ↑ deutschlandfunk.de. «Berliner Zeitung - "Schön und ehrenwert ist es, ein Traditionsblatt zu retten"» (en alemany). Deutschlandfunk, 19-09-2019. [Consulta: 15 juliol 2025].
- ↑ Wilder, Charly Der Spiegel, 27-06-2013 [Consulta: 4 octubre 2013].
- ↑ deutschlandfunk.de. «Berliner Zeitung - "Schön und ehrenwert ist es, ein Traditionsblatt zu retten"» (en alemany). Deutschlandfunk, 19-09-2019. [Consulta: 15 juliol 2025].