Berta de França

Plantilla:Infotaula personaBerta de França
Biografia
Naixement779 ↔ 780 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 823 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
ParellaAngilbert Modifica el valor a Wikidata
FillsNitard, Hartnid, Count of Ponthieu Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlemany Modifica el valor a Wikidata  i Hildegarda de Vintzgau Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís el Pietós
Carles el Jove
Pipí d'Itàlia
Pipí el Geperut
Drogó de Metz
Hug
Lotari
Teodoric
Rotruda
Teodrada
Gisela
Adelaida
Hildegarda
Chrotais
Hiltruda
Rutilda
Adeltruda Modifica el valor a Wikidata

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Berta va ser criada amb els seus germans i germanes a la casa reial de Carlemany, qui va tenir tots els seus fills educats per tutors.

Una oferta d'Offa de Mèrcia per arranjar un matrimoni entre Berta i el seu fill, Ecgfrith, va portar Carlemany a trencar relacions diplomàtiques amb Mèrcia l'any 790, prohibint els vaixells anglesos als seus ports. Com les seves germanes, Berta mai es va casar formalment; s'especula que Carlemany no volia que les seves filles es cassessin per raons estratègiques, tement la rivalitat política dels seus possibles marits.[1]

Berta va tenir una llarga relació amb Angilbert, un oficial de tribunal, amb qui va tenir tres fills. Durant els anys 794 i 795, Angilbert va fer un poema, elogiant la bellesa i encants de les filles de Carlemany; Berta era especialment elogiada per tenir opinió crítica i gust per la poesia; el text expressa la preocupació d'Angilbert per com Berta pugui rebre el seu poema.[2]

Els fills de Berta amb Angilbert eren Hartnid, de qui se sap poca cosa però que el 813 ja era mort, l'historiador Nitard, i Berta, qui es va casar amb Helgaud II, comte de Ponthieu. Angilbert va acabar el seu afer amb Berta i va ingressar a un monestir, passant a ser abat de St. Riquier, segons una biografia escrita pel seu fill, Nitard.[3] Angilbert va continuar sent un important conseller de Carlemany. Nitard va ser un soldat i polític distingit, i feia de conseller de Carles el Calb.[4]

Després de la mort de Carlemany, el seu successor, Lluís I el Pietós, va exiliar les seves germanes als convents que l'herència del seu pare els havia llegat.

Referències

  1. ↑ Becher, Matthias. Charlemagne, Yale University Press, 2005 ISBN 9780300107586
  2. ↑ Garver, Valerie Louise. Women and Aristocratic Culture in the Carolingian World. Cornell University Press, 2009, p. 42. ISBN 9780801447716.
  3. ↑ Starr, Brian Daniel. Ascent of the Saints. Brian Daniel Starr, 2009, p. 175. ISBN 9781449995805.
  4. ↑ Chalmers, Alexander. The General biographical dictionary: containing an historical and critical account of the lives and writings of the most eminent persons in every nation: Vol. 23. University of Wisconsin - Madison. J. Nichols, 1815, p. 199.